Què té el Camí Neocatecumenal?

Eleuterio Fernández Guzmán / ANALISIS DIGITAL Tue, 01 Oct 2013

Malgrat el que alguns diuen sobre aquest moviment eclesial catòlic aparegut en els anys 60 del segle passat en les barraques de Madrid (Espanya), el ben cert és que el Camí Neocatecumenal va caure molt bé en el si de l'Església fundada per Crist i, sobretot, entre els mateixos fidels que han vist en el mateix un veritable camí i una veritable catequesi per a la salvació.

Fa pocs dies el Papa Francesc va rebre als fundadors del Camí. Com sol ser el comú procedir d'aquests, no anaven, segurament, a demanar res sinó, al contrari, a oferir el seu inestimable (i massa vegades inestimat) treball a favor de l'Església catòlica. Això ho diem perquè anaven a presentar-li un projecte il·lusionant que ha de veure amb el fet de procurar suscitar 20 mil vocacions sacerdotals per a destinar-les a servir en el continent asiàtic.

No es pot dir que això sigui poc important i caldria tenir-ho en compte com una aportació substanciosa a la vida de l'Esposa de Crist en aquests temps de descreimiento i abandó de Déu.

Si tenim en compte que va ser en 1968, a la fi d'aquell revolucionari any estudiantil, quan el Camí Neocatecumenal va sembrar la seva primera llavor de moviment catòlic, ara fa 45 anys que ve donant fruit aquell arbre de fe sorgit d'entre el més pobra que llavors existia.

I és que, en veritat, hi ha raons més que suficients com per a donar ressonància a aquell moment en el qual la gràcia de Déu es va manifestar al món amb tal especial inspiració del seu Esperit i en el qual l'anunci del Kerigma va tornar a fer nous passos i, des de llavors, fructífers.

Moltes coses han d'haver passat en la vida del Camí des que el Madrid xabolista fes pensar a Kiko Argüello que, potser, era necessària una evangelització, diguem, nova.

En l'actualitat, el Camí Neocatecumenal, té presència en més de 6.000 parròquies de més d'un centenar de nacions. A més, compta amb més de 3.000 sacerdots, als quals cal afegir més de 1.500 seminaristes i diverses desenes de seminaris (Redemptoris mater) que per a un moviment ultra-catòlic (com és considerat pels que entenen de realitats espirituals més aviat poc) no està res malament.

Però, ara, és moment de celebració per al Camí i, per això mateix, per a tota l'Església catòlica on viu la idea original de fer present la Paraula de Déu en aquells que, és possible, l'hagin oblidat o no hagin tingut un coneixement, diguem, adult d'aquesta.

Pau VI, en l'Audiència del 4 d'agost de 1976 va dir alguna cosa que ha vingut a constituir, al cap i a la fi, el mateix esperit del Camí: “El nostre temps té necessitat de reprendre la construcció de l'Església, gairebé, psicològica i pastoralment, com si comencés de nou”.

I tal ha estat la labor d'aquells (Kiko Argüello, Carmen Hernández, i, posteriorment, en 1992, el pare Mario Pezzi) que han volgut manifestar al món que Déu és possible conèixer-lo, també, entre els més necessitats de La seva veu i La seva Paraula; demostrar, al cap i a la fi, que aquell “Estimaràs al Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima i amb totes les teves forces” i el “Estimaràs al proïsme com a tu mateix” és possible dur-lo a terme, fer-lo real, en el temps que ens ha tocat viure, i que no es tracta d'una il·lusió exaltada.

Així, el fet i dita ha anat sent reconegut pels Pontífexs que, des de la seva aparició han ocupat la cadira de Pedro: des del ja citat Pau VI passant pel beat Joan Pau II, Benet XVI i, com hem dit a dalt, el mateix Papa Francesc que s'adona del que, de veritat, val la pena pel Regne de Déu.

El que té el Camí Neocatecumenal ha de tenir molt a veure amb la inspiració de l'Esperit Sant en els cors de molts fidels catòlics. Bufa on vol l'Esperit de Déu i va bufar, amb força, en el cor dels fundadors del Camí. I continua bufant, al que es veu, encara que a molts malignes pugui pesar-li tal bufo i tal inspiració.

De totes maneres, els fills de Déu que reconeixem el bo i millor d'entre nosaltres sabem, de sobres ho sabem, que el Camí Neocatecumenal és una realitat regalada per Déu al món i posada en mans de determinades persones amb noms i cognoms.

Els altres, ens continuarem “aprofitant” de la seva llum sent deutors de la seva llavor i, sobretot, agraïts germans en la fe que reconeixen, en el Camí, una senda recta cap al definitiu Regne de Déu.

Amén, així sigui (i és) per sempre.