El Papa peregrinarà a Terra Santa al març

El rabí Skorka resa en hebreu al costat del Summe Pontífex al Vaticà

La Vanguardia - 9 d'octubre de 2013

El Papa menja en tot just 15 minuts i està aclaparat de treball, segons Skorka. El rabí i el Sant Pare consideren que Déu fomenta la seva amistat.  “Tinc moltes ganes d'anar, és un gran somni visitar Jerusalem”. Skorka ha expressat el seu desig d'abraçar al Papa enfront del mur de les Lamentacions

Durant l'última festivitat hebrea del Sukot, la festa de les cabanyes, que es va celebrar a mitjan setembre, el rabí de Buenos Aires Abraham Skorka va protagonitzar una imatge mai vista al Vaticà en molts segles d'història. Va resar en hebreu la benedicció del vi, la kiddush, com correspon al sabbat, el dissabte jueu, i el va fer al costat del seu amic el Papa, que va respondre amb un sentit “amén”. Francisco també li va demanar que beneís el pa seguint l'antiga cerimònia ritual hebrea del hamotzi, i repartís els trossos entre ell, els seus col·laboradors i diversos arquebisbes que els acompanyaven en el menjar.

El Papa havia convidat a Skorka a passar una setmana al Vaticà. El rabí va fer plans per a instal·lar-se en un hotel, però Francisco li va demanar que l'acompanyés en la residència de Santa Marta. Els dos són molt amics des de fa anys, i junts han escrit el llibre Sobre el cel i la Terra.

A l'hora de menjar, Skorka s'asseia a la dreta de Francisco. “Els menjars són relativament curtes -ens va explicar després–, ja que el Papa creu que són una pèrdua de temps. Duren poc més de 15 minuts i li acompanyen els seus secretaris més íntims, els seus ajudants, els encarregats de la seva seguretat i els arquebisbes que es troben de visita, com va ser el cas del de Chicago”.

Van ser diverses les vegades que Skorka va pronunciar oracions hebrees al costat del Papa. “Li vaig preguntar si volia que ho fes en silenci –va comentar–, però ell em va pregar que ho fes en veu alta i jo, després de pronunciar-les, les traduïa. Al final, tant el Papa com els seus ajudants contestaven ‘amén’. Vaig desdejunar, vaig menjar i vaig sopar amb ell cada dia. Ell es preocupava per mi i controlava, exactament, el que em donaven menjar per a assegurar-se que tot fos kosher, és a dir, apte per a la tradició de la meva religió”.

“Un dels somnis del papa Francesc és visitar Terra Santa, i aquest viatge està previst per a el mes vinent de març”, va confirmar Skorka. “En un principi –va afegir–, pensàvem realitzar la peregrinació al febrer, però tant per les pluges com per l'atapeïda agenda del Papa, preferim fer-lo al març”.

El pròxim 17 d'octubre, el president palestí, Mahmud Abas, també visitarà al Pontífex i li lliurarà una invitació perquè vagi a Betlem. Al juny, el president d'Israel, Shimon Peres, també va convidar al Papa.

Francisco va assegurar que “tinc moltes ganes d'anar. És un gran somni visitar Jerusalem”.

Francisco aprofitarà el viatge per a celebrar al costat del patriarca ecumènic de Constantinoble, Bartolomé I, el 50è aniversari de la trobada del seu predecessor Pau VI amb el patriarca Atenágoras a la Ciutat Santa.

Skorka confessa que el seu gran somni és abraçar al Papa en el mur de les Lamentacions, el lloc més sagrat del poble jueu, resar junts i complir la tradició de col·locar un desig entre les seves pedres. El rabí també acompanyarà al Pontífex a Betlem.

Skorka assegura que Francisco és una referència espiritual per a tots, no sols per a l'Església catòlica, i reconeix que les dues religions, la cristiana i la mongeta, “han de tenir un punt de trobada. No podem viure en un món en el qual un avorreixi l'altre. Hem de construir ponts. El Papa em va dir amb gran èmfasi que l'Església no ha de ser proselitista. El preocupa molt el fanatisme religiós, vingui d'on vingui. Tots dos creiem que Déu té alguna cosa a veure amb la nostra amistat i amb el que fem a favor del diàleg interreligiós. Hi ha massa coincidències perquè sigui casual”.

Cap dels dos és amant del protocol. “El nostre no és un diàleg de paraules, sinó d'accions que reflecteixen el nostre compromís”, subratlla el rabí.

El mes de juny passat vaig tenir la sort d'acompanyar a Skorka al Vaticà. El Pontífex va argumentar que sentia molt de respecte pel poble jueu perquè “dins de cada cristià, hi ha un jueu”, i va afegir que “l'antisemitisme és un pecat”. El rabí argentí va reconèixer llavors que molts cristians i jueus a Europa i els Estats Units no entenen la seva amistat, que va començar en 1997. “El Papa té una labor històrica i jo estic convençut que la història està més feta per l'acció que pel raonament polític”, va sentenciar Skorka.

En aquesta segona visita, Skorka i Francisco van parlar llargament. El rabí recorda una conversa de més d'hora i mitja sobre com promocionar el diàleg i la pau. Va ser en les estades privades del Sant Pare. “Les seves estances –explica Skorka– estaven prop de la meva habitació. Són molt senzills. Tenen una saleta de visites, un dormitori i un petitíssim despatx amb papers, llibres i regals col·locats pertot arreu, fins i tot en el sòl sòl”. Un dels llibres era del teòleg suís Hans Küng, molt crític amb el Vaticà. El Papa li va demanar a Skorka que l'ajudés a desxifrar la dedicatòria, que conté una valoració positiva de la seva labor.

Francisco no viu a l'apartament papal perquè és massa gran i se sentiria aïllat.

“Està aclaparat de treball –afirma Skorka–. Cada dia rep més de mil cartes i, a vegades, les respon personalment”.

Francisco, segons el seu amic, s'aixeca cada dia a les cinc del matí per a orar. Després, participa en una missa en la qual el sermó corre cada dia del seu compte. Saluda als feligresos i a les vuit desdejuna. Després de l'esmorzar fa una migdiada d'una hora, sopar a les vuit i treballa fins que es dormirà passades les deu

Malgrat el treball intens, Skorka afirma que el veu millor que mai. “L'increïble és que sembla més jove –assegura– i té més ímpetu que mai. L'arquebisbe una mica cansat de l'època de Buenos Aires ha estat reemplaçat per un Pontífex àgil que vol aprofitar cada moment del seu papat. Si al juny estava de lluna de mel, ara li veig concentrat en la fase de treball aclaparador, però la seva humilitat ha crescut encara més”.