Missa de Témporas per a l'inici del curs

Diumenge que ve 6 d'Octubre a les 12h. celebrarem solemnement en el Temple parroquial la 'Missa de Témporas' per a donar inici al nou curs pastoral que comencem de cara al 2014 i beneir i donar gràcies al Senyor per aquest any que acabarà de 2013, per tants fruits que estem veient en el si de la nostra comunitat parroquial en aquests temps difícils.

Estem tots convidats, feligresos, grups, pastorals, comunitats, terciaris etc. a participar d'aquesta festa que serà presidida pel nostre rector amb la celebració de la Santa Missa, en la qual resarem per l'orde carmelita, pels més necessitats de la nostra societat, pels quals estan en missió, per les intencions del Sant Pare i per la pau en el món, especialment a Síria i el Pakistan.

Que és la Santa Missa de Témporas?

Celebrem avui el primer dels dies de Témporas de Setembre, anomenades també Témporas de Sant Mateu o de tardor, i que cada any tenen lloc el dimecres, divendres i dissabte que segueixen al 17 de setembre.

Les Témporas de l'any eclesiàstic són quatre. Témporas de primavera, d'estiu, de tardor i d'hivern. La fi principal que l'Església es proposa en aquest temps de Témporas és pregar a Déu perquè hi hagi bons i sants sacerdots. Demana també l'Església la benedicció de Déu sobre els fruits del camp, al mateix temps que li dona gràcies per la recol·lecció de les messes. Anteriorment a la reforma litúrgica del postconcili l'Església solia ordenar als seus Ministres en els dissabtes de cadascuna de les Témporas. Per mitjà d'aquesta celebració podem caure fàcilment en el compte de com la litúrgia tradicional de l'Església incorpora als seus propis temps i celebracions el ritme de la vida diària dels homes i el cicle de les estacions. D'aquesta manera, s'evidencia la dimensió còsmica de la litúrgia cristiana. Dimensió importantíssima i fonamental que ens incorpora a cadascun de nosaltres, no sols a la lloança que la creació sencera tributa per si mateixa al Creador, sinó fonamentalment ens incorpora al culte d'adoració "en esperit i en veritat" inaugurat i portat a plenitud pel nostre Senyor Jesucrist. Un culte que es prolonga en el temps i en la història a través de la mediació de la seva Església i que està en perfecta unió i comunió amb la litúrgia celestial, allí on el Sumo i Etern Sacerdot, Jesucrist, no cessa de "intercedir i oferir-se per nosaltres". La Divina Litúrgia de l'Església eixampla els horitzons de la nostra ment i del nostre cor. Ens incorpora al corrent de garcia i benedicció, que és fruit del sacerdoci de Crist. Ens uneix íntimament a tots els membres de l'Església militant estesa per tota les terra, especialment a l'el seu Cap visible el Papa, als Bisbes Successors dels Apòstols, i a tots els germans i germanes en la fe. A través de la Divina Litúrgia s'enforteix la nostra comunió amb l'Església purgante oferint pels nostres germans sacrificis i oracions de lloança. I també ens associem misteriosament a l'Església triomfant que no cessa de lloar, beneir i adorar a la Trinitat Beatíssima. Entrar en aquest corrent de gràcia i benedicció actualitza per a nosaltres el miracle del perdó i de la misericòrdia de Déu, també l'augment de la gràcia divina en les nostres ànimes. En aquest dia ens convida l'Església al fet que reconeguem humilment la nostra fragilitat i la nostra petitesa davant de Déu, però sempre amb la mirada posada en la seva misericòrdia infinita, perquè el Senyor "mira als humils" i "aixeca de la pols al pobre". Per això, hem de sentir-nos feliços de tenir a Déu per Senyor nostre i feliços de formar part del seu poble triat, l'Església Santa de Déu. Perquè és en el si d'aquesta Església, Mare nostra i Cos Místic de Crist, on cadascun de nosaltres som confortats per la gràcia de Déu, i on la nostra flaquesa és reparada per la seva bondat infinita. En oferir al Senyor en aquest dia el dejuni corporal, recordem i reafirmem en el nostre cor la convicció que "no sols de pa viu l'home, sinó de tota paraula que surt de la boca de Déu". Sant Agustí defineix l'actitud de l'home pecador com un donar l'esquena al Creador per a tornar-se de manera desordenada cap a les criatures. En aquest dia volem prendre distància de les coses creades i privar-nos d'alguns dels dons de la creació per a elevar més intensament el nostre cor cap al Creador