El Neocatecumenado i la Litúrgia, pel Prefecte del Culte

21 Gener 12 - -La Razón

En el matí del divendres, a Roma, el Papa Benet XVI ha rebut en audiència a diversos milers de membres del Camí Neocatecumenal. Ha estat una trobada gojosíssima, com un aire fresc en temps d'estiatge. Només la fe viscuda en profunda comunió eclesial amb Pedro, amb el seu successor, el Papa, pot provocar experiència semblant tan gratificant com estimuladora.  Es donava lectura al decret d'aprovacions de les celebracions del Camí Neocatecumenal contingudes en el «Directori Catequètic» dels neocatecumenals; s'enviava a molts sacerdots i famílies, que deixaven tot, per a la missió en llocs gens fàcils per a anunciar l'Evangeli. El Papa, amb una alegria gran que no dissimulava, els parlava del significat de la trobada, de la missió, del seguiment de Jesucrist, del veritable sentit i esperit de la Litúrgia, i, finalment, beneïa famílies i sacerdots en missió, als membres, responsables, catequistes i fundadors del Camí Neocatecumenal –Kiko i Carmen–. Hi havia una especial expectativa: l'aprovació, tan anhelada, de les celebracions, no litúrgiques, que jalonen les diferents etapes d'aquest Camí d'Iniciació cristiana.

Sens dubte el Camí Neocatecumenal és una de les noves realitats eclesials, sorgides al caient del Concili Vaticà II per a promoure una nova evangelització del nostre món i renovar la iniciació cristiana, tan urgent com necessària. Estimo que és una de les iniciatives més notables i difoses, suscitades per l'Esperit Sant a l'Església, que millor responen tant a la naturalesa i exigències de la Iniciació cristiana, com a la necessitat imperiosa i urgent de renovar, promoure i enfortir, amb vigor i identitat, una nova pastoral d'aquesta Iniciació cristiana, bé dels procedents del paganisme, bé dels ja batejats insuficientment iniciats, cuidant per complet tots aquells elements que, en el seu conjunt, integren una veritable Iniciació cristiana de caràcter catecumenal, conforme a les orientacions i directrius emanades de l'Església en el Concili Vaticà II, i en el magisteri i disposicions posteriors de l'Església.

En el centre del Camí Neocatecumenal es percep la convicció certa que el catecumenat pertany a l'entranya mateixa del baptisme, bé sigui abans de rebre el baptisme, bé sigui posterior a la seva recepció: és un camí per a viure de conformitat amb quant se significa i conté en el sagrament del Baptisme.

L'ànima i la força

 

La Paraula de Déu, l'Eucaristia, el baptisme –rebut o per rebre–, i la comunitat cristiana estan en el nucli mateix d'aquest itinerari de fe, que és acompanyat per celebracions no estrictament litúrgiques en cadascun dels seus passos o etapes. L'Eucaristia dominical, anticipada habitualment al dissabte a la tarda en les comunitats neocatecumenals és com «l'ànima i la força» de tot el Camí. La celebració, a l'interior de l'itinerari propi d'aquestes comunitats, de l'Eucaristia es duu a terme de manera molt digna i bella, amb gran sentit de fe, amb esperit eclesial, festiu i litúrgic, amb profund «sentit del misteri i del sagrat». La Paraula de Déu i l'Eucaristia assenyalen la prioritat de Déu, la iniciativa de Déu i constitueixen la base i la font que donen vida, alè i força a les comunitats, capacitat, vigor i llibertat per a donar testimoniatge i evangelitzar.

Realment cal donar gràcies a Déu per aquest do amb què enriqueix ala Església, sorgit a Espanya, però de tant i tan fecund influx en el món sencer.

Cardenal Antonio Cañizares Prefecte dela Congregació per al Culte Diví yla Disciplina dels Sagraments