Audiència de Benet XVI al Camí Neocatecumenal el 20 de gener de 2012

L'ESGLÉSIA US DONA LES GRÀCIES I US NECESSITA PER A LA NOVA EVANGELITZACIÓ

Discurs de Benet XVI als membres del Camí Neocatecumenal Audiència del Papa a l'Aula Pau VI amb 7000 membres del Camí a Roma - 20 de gener de 2012

Benvolguts germans i germanes: També enguany tinc l'alegria de poder reunir-me amb vosaltres i compartir aquest moment d'enviament a la missió. Vagi una salutació especial a Kiko Argüello, a Carmen Hernández i al sacerdot Mario Pezzi, juntament amb una salutació afectuosa a tots vosaltres, sacerdots, seminaristes, famílies, formadors i membres del Camí Neocatecumenal. La vostra presència avui és un testimoniatge visible de la vostra gojosa obstinació de viure la fe, en comunió amb tota l'Església i amb el Successor de Pedro, i de ser anunciadors valents de l'Evangeli. 

En el passatge de Sant Mateu que hem escoltat, els Apòstols reben un mandat precís de Jesús: «Aneu, doncs, i feu deixebles a tots els pobles» (Mt 28, 19). Inicialment havien dubtat; en el seu cor encara hi havia incertesa, estupor davant l'esdeveniment de la Resurrecció. I és el mateix Jesús, el Ressuscitat –segons subratlla l'Evangelista–, qui s'acosta a ells, fa que percebin la seva presència i els envia a ensenyar tot el que els ha comunicat, donant-los una certesa que acompanya a tot anunciador de Crist: «I sapigueu que jo estic amb vosaltres tots els dies, fins al final dels temps» (Mt 28, 21). Són paraules que ressonen poderosament en el vostre cor. Heu cantat Resurrexit, que expressa la fe en el Vivent, en aquell que, en un acte suprem d'amor, va vèncer al pecat i a la mort i li dona a l'home –ens dona a nosaltres– el fervor de l'amor de Déu, l'esperança de ser salvats, un futur d'eternitat.

Durant aquests decennis de vida del Camí, un dels vostres compromisos ferms ha estat el de proclamar a Crist ressuscitat, el de respondre a les seves paraules amb generositat, abandonant sovint seguretats personals i materials, arribant fins i tot a deixar el propi país, afrontant situacions noves i no sempre fàcils. Portar a Crist als homes i als homes a Crist: això és el que anima tota obra evangelitzadora. Vosaltres ho realitzeu en un camí que, a qui ja ha rebut el baptisme, l'ajuda a redescobrir la bellesa de la vida de fe, l'alegria de ser cristià. «Seguir a Crist» exigeix l'aventura personal de buscar-ho, de caminar amb ell, però sempre implica també sortir de l'entossudiment del jo, fer fallida l'individualisme que sovint caracteritza al nostre temps, per a substituir l'egoisme per la comunitat de l'home nou en Jesucrist. I això esdevé en una relació profunda amb ell, en l'escolta de la seva paraula, en recórrer el camí que ens ha indicat;però esdevé també, indissociablement, en creure amb la seva Església, amb els sants, en els quals el veritable rostre de l'Esposa de Crist es dona sempre a conèixer, una vegada i una altra.

Es tracta, com sabem, d'un compromís no sempre fàcil. A vegades sou presents en llocs en els quals es precisa un primer anunci de l'Evangeli, la missio ad gents; sovint us trobeu, en canvi, en àrees que, encara havent conegut a Crist, s'han tornat indiferents cap a la fe, perquè el laïcisme ha eclipsat en elles el sentit de Déu i aombrat els valors cristians. Allí, el vostre compromís i el vostre testimoniatge han de ser com el llevat, que, amb paciència, respectant els temps, amb sensus Ecclesiæ, fa que creixi tota la massa. L'Església ha reconegut en el Camí un do especial que l'Esperit Sant ha atorgat als nostres temps, i l'aprovació dels seus Estatuts i del seu Directori catequètic donen fe d'això. Us animo a aportar la vostra contribució original a la causa de l'Evangeli. En la vostra valuosa labor, busqueu sempre una comunió profunda amb la Seu Apostòlica i amb els pastors de les Esglésies particulars en les quals esteu inserits: la unitat i l'harmonia del cos eclesial constitueixen un important testimoniatge de Crist i del seu Evangeli en el món en què vivim.

Benvolgudes famílies: L'Església us dona les gràcies; us necessita per a la nova evangelització. És la família una cèl·lula important per a la comunitat eclesial en la qual es forma amb vista a la vida humana i cristiana. Veig amb gran alegria als vostres fills, a tants nens que us contemplen, benvolguts pares, i que contemplen el vostre exemple. Un centenar de famílies sortiran camí de dotze missions ad gents. Us convido a no tenir por: qui porta l'Evangeli mai està sol. Salutació amb afecte als sacerdots i als seminaristes: estimeu a Crist i a l'Església, comuniqueu l'alegria d'haver-ho trobat i la bellesa d'haver-li lliurat tot. Salutació també als itinerants, als responsables i a totes les comunitats del Camí. Continueu sent generosos amb el Senyor, que no deixarà que us falti el seu consol!

Fa poc us ha estat llegit el Decret pel qual s'aproven les celebracions presents en el Directori catequètic del Camí Neocatecumenal, que, sense ser estrictament litúrgiques, formen part de l'itinerari de creixement en la fe. És un element més que us mostra com l'Església us acompanya amb atenció en un discerniment pacient que comprèn la vostra riquesa, però que atén també la comunió i a l'harmonia de tot el Corpus Ecclesiæ.

Aquest fet em brinda l'ocasió de formular una breu reflexió sobre el valor de la litúrgia. El Concili Vaticà II la defineix com a obra de Crist sacerdot i del seu Cos, que és l'Església (cf. Sacrosanctum Concilium, n. 7). A primera vista, això podria sonarextraño, ja que l'obra de Crist sembla designar les accions redemptores històriques de Jesús: la seva passió, mort i resurrecció. En quin sentit és, doncs, la litúrgia obra de Crist? La passió, la mort i la resurrecció de Jesús no són només esdeveniments històrics: aconsegueixen i penetren la història, però la transcendeixen i romanen sempre presents en el cor de Crist. En l'acció litúrgica de l'Església està la presència activa de Crist ressuscitat, que fa present i eficaç per a nosaltres avui el mateix misteri pasqual, per la nostra salvació; ens atreu a aquest acte del lliurament de sí que en el seu cor està sempre present i ens permet participar d'aquesta presència del misteri pasqual. Aquesta obra del Senyor Jesús, que és el contingut autèntic de la litúrgia –entrar en la presència del misteri pasqual–, és també obra de l'Església, que, a l'ésser el seu cos, és un únic subjecte amb Crist –«Christus totus caput et corpus», segons diu Sant Agustí–.En celebrar els sagraments, Crist ens submergeix en el misteri pasqual per a fer-nos passar de la mort a la vida, del pecat a l'existència nova en Crist.

 Això s'aplica d'especialíssima manera a la celebració de l'eucaristia, que, a l'ésser el cim de la vida cristiana, és també l'eix del seu redescobriment, cap al qual tendeix el Neocatecumenado. Com resen els vostres Estatuts, «l'Eucaristia és essencial al Neocatecumenado, com a catecumenat postbaptismal, viscut en petita comunitat» (art. 13 § 1). Precisament amb vista a afavorir un nou acostament a la riquesa de la vida sacramental per part de persones que s'han allunyat de l'Església o que no han rebut una formació adequada, els neocatecumenals poden celebrar l'eucaristia dominical en la petita comunitat, després de les Primeres Vespres del diumenge, conforme a les disposicions del bisbe diocesà (cf. Estatuts, art. 13 § 2). Però tota celebració eucarística és acció de l'únic Crist en unió de la seva única Església, i està per tant oberta a quants pertanyen a aquesta la seva Església. Aquest caràcter públic de la santa eucaristia troba expressió en el fet que tota celebració de la santa misaes dirigida, en última instància, pel bisbe, en la seva qualitat de membre del Col·legi Episcopal, com a responsable d'una determinada Església local (cf. Conc. Ecum. Vat. II, Const. dogm. Lumen gentium, n. 26). La celebració enlas petites comunitats, regulada pels llibres litúrgics–que han de seguir-se fidelment– i amb les particularitats aprovades en els Estatuts del Camí, té la funció d'ajudar a quants recorren l'itinerari neocatecumenal a percebre la gràcia d'estar inserits en el misteri salvífic de Crist, que fa possible un testimoniatge cristià capaç d'assumir fins i tot els trets de la radicalitat. Contemporàniament, la maduració progressiva en la fe de l'individu i de la petita comunitat ha d'afavorir la seva inserció en la vida de la gran comunitat eclesial, que té en la celebració litúrgica parroquial –en la qual i per a la qual es realitza el Neocatecumenado (cf. Estatuts, art. 6)– la seva forma ordinària. Però també durant el camí importa no separar-se de la comunitat parroquial precisament en la celebració de l'Eucaristia, que és el lloc autèntic de la unitat de tots, on el Senyor ens abraça en els diferents estats de la nostra maduresa espiritual i ens uneix en l'únic pa que fa de nosaltres un sol cos (cf. 1 Cor 10, 16s).

Ànim! El Senyor no deixa d'acompanyar-vos, i jo també us asseguro la meva oració i us dono les gràcies pels vostres molts senyals de proximitat. Us demano que també us recordeu de mi en les vostres oracions. Que la Santa Verge us assisteixi amb la seva maternal mirada i que us sostingui la meva benedicció apostòlica, que faig extensiva a tots els membres del Camí.

Gràcies!

(Original italià procedent de l'arxiu informàtic de la Santa Seu; traducció de ECCLESIA)