Carta de reconeixement de Joan Pau II

Sempre que l'Esperit fa germinar a l'Església impulsos d'una major fidelitat a l'evangeli, floreixen nous carismes que manifesten tal realitat i noves institucions que la posen en pràctica. Així ha succeït després del concili de Trento i després del concili Vaticà II.
CARTA "Ogniqualvolta"

DE LA SEVA SANTEDAT' PAPA JOAN PAU II
AL MONSEÑOR PAUL JOSEF CORDES
El 30 d'AGOST de 1990
AL VENERAT GERMÀ MONSENYOR
PAUL JOSEF CORDES ENCARREGAT "AD PERSONAM" DE L'APOSTOLAT
DE LES COMUNITATS NEOCATECUMENALS

Sempre que l'Esperit fa germinar a l'Església impulsos d'una major fidelitat a l'evangeli, floreixen nous carismes que manifesten tal realitat i noves institucions que la posen en pràctica. Així ha succeït després del concili de Trento i després del concili Vaticà II.

Entre les realitats suscitades per l'Esperit en els nostres dies figuren les comunitats neocatecumenals, iniciades pel senyor K. Argüello i per la senyora C. Hernández (Madrid, Espanya), l'eficàcia del qual per a la renovació de la vida cristiana era acollida pel meu predecessor Pau VI com a fruit del Concili: "Quanta alegria i quanta esperança ens doneu amb la vostra presència i amb la vostra activitat... Viure i promoure aquest despertar és el que vosaltres dieu una forma de després del baptisme que podrà renovar, en les actuals comunitats cristianes, aquells efectes de maduresa i d'aprofundiment que a l'Església primitiva es realitzaven gràcies al període de preparació al baptisme" (Pau VI a les comunitats neocatecumenals, audiència general, 8 de maig de 1974, en Notitiae 96 [1974] 230).

També jo, en les nombroses trobades que he tingut com a bisbe de Roma, en les parròquies

romanes, amb les comunitats neocatecumenals i amb els seus pastors, i en els meus viatges apostòlics a moltes nacions, he pogut constatar copiosos fruits de conversió personal i un fecund impuls missioner.

Tals comunitats fan visible en les parròquies el signe de l'Església missionera i "s'esforcen per obrir el camí a l'evangelització d'aquells que gairebé han abandonat la vida cristiana, oferint-los un itinerari de tipus catecumenal, que recorre totes aquelles fases que a l'Església primitiva recorrien els catecúmenos abans de rebre el sagrament del baptisme; els sobre nou a l'Església i a Crist" (cf Catecumenato postbattesimale en Notitiae 96 [1974] 229). És l'anunci de l'evangeli, el testimoniatge en petites comunitats i la celebració eucarística en grups (cf Notificazione sulle celebrazioni nei gruppi del "Camí neocatecumenale" en L'Observatore Romano, 24 de desembre de 1988) el que permet als seus membres posar-se al servei de la renovació de l'Església.

Nombrosos germans en l'episcopat han reconegut els fruits d'aquest Camí. Vull limitar-me a recordar al llavors arquebisbe de Madrid, monsenyor Casimiro Morcillo, en que la seva dióces govern han nascut, l'any 1964, les comunitats neocatecumenals que va acollir amb tant d'amor.

Després de més de vint anys de vida de les comunitats, difoses en els cinc continents:

- tenint en compte la nova vitalitat que anima a les parròquies, l'impuls missioner i els fruits de conversió que brollen del testimoniatge dels itinerants i, últimament, de l'obra de les famílies que evangelitzen en zones descristianitzades d'Europa i del món sencer;

- considerant les vocacions a la vida religiosa i al presbiterat d'aquest Camí i el naixement de

col·legis diocesans de formació al presbiterat per a la nova evangelització, com el Redemptoris Mater de Roma;

- havent vist la documentació per Vostè presentada:

acollint a la petició que se m'ha dirigit, reconec el Camí neocatecumenal com un itinerari de formació catòlica, vàlida per a la societat i per als temps d'avui.

Desitjo vivament, per tant, que els germans en l'episcopat valorin i ajudin -juntament amb els seus

preveres- a aquesta obra per a la nova evangelització, perquè es realitzi segons les línies proposades pels iniciadors, en esperit de servei a l'Ordinari del lloc i en comunió amb ell, i en el context de la unitat de l'Església particular amb l'Església universal.

Com a prova d'aquest viu desig, imparteixo a Vostè i a quants pertanyen a les comunitats neocatecumenals, la meva benedicció apostòlica.

Des del Vaticà, a 30 d'agost de 1990, XII de pontificat.

Joan Pau II

[Un Original en italià ]