Catequesi de 1a Comunió

Catequesi, que en forma de col·loqui espontani, va dirigir Benet XVI a uns cent mil nens que van fer enguany o que faran la primera Comunió, en una trobada celebrada en la plaça de Sant Pere del Vaticà el 15 d'octubre a la tarda.

ARTICULO EN MODE DE PROVA, CAL CANVIAR CONTINGUT

--Andrés: Benvolgut Papa, quin record tens del dia de la teva primera Comunió?

--Benet XVI: Abans de res, voldria donar les gràcies per aquesta festa de fe que m'oferiu, per la vostra presència i la vostra alegria. Salutació i agraeixo l'abraçada que alguns de vosaltres m'han donat, una abraçada que simbòlicament val per a tots vosaltres, naturalment. Quant a la pregunta, record bé el dia de la meva primera Comunió. Va ser un bell diumenge de març de 1936; és a dir, fa 69 anys. Era un dia de sol; era molt bella l'església i la música; eren moltes les coses belles i encara les recordo. Érem uns trenta nens i nenes de la nostra petita localitat, que a penes tenia 500 habitants. Però en el centre dels meus records alegres i bells, està aquest pensament -el mateix que ha dit ja el vostre portaveu-: vaig comprendre que Jesús entrava en el meu cor, que em visitava precisament a mi. I, juntament amb Jesús, Déu mateix estava amb mi. I que era un do d'amor que realment valia molt més que tot el que es podia rebre en la vida; així em vaig sentir realment feliç, perquè Jesús havia vingut a mi. I vaig comprendre que llavors començava una nova etapa de la meva vida —tenia 9 anys— i que era important romandre fidel a aquesta trobada, a aquesta Comunió. Vaig prometre al Senyor: "Voldria estar sempre amb tu" en la mesura que sigui possible, i li vaig demanar: "Però, sobretot, està tu sempre amb mi". I així he anat endavant per la vida. Gràcies a Déu, el Senyor m'ha portat sempre de la mà i m'ha guiat fins i tot en situacions difícils. Així, aquesta alegria de la primera Comunió va ser l'inici d'un camí recorregut junts. Espero que, també per a tots vosaltres, la primera Comunió, que heu rebut en aquest any de l'Eucaristia, sigui l'inici d'una amistat amb Jesús per a tota la vida. L'inici d'un camí junts, perquè anant amb Jesús anem bé, i la nostra vida és bona.

--Livia: Sant Pare, el dia anterior a la meva primera Comunió em vaig confessar. Després, m'he confessat altres vegades. Però voldria preguntar-te: haig de confessar-me totes les vegades que rebo la Comunió? Fins i tot quan he comès els mateixos pecats? Perquè m'adono que són sempre els mateixos.

--Benet XVI: Diria dues coses: la primera, naturalment, és que no has de confessar-te sempre abans de la Comunió, si no has comès pecats tan greus que necessitin confessió. Per tant, no és necessari confessar-se abans de cada Comunió eucarística. Aquest és el primer punt. Només és necessari en el cas que hagis comès un pecat realment greu, quan hagis ofès profundament a Jesús, de manera que l'amistat s'hagi trencat i hagis de començar de nou. Només en aquest cas, quan s'està en pecat "mortal", és a dir, greu, és necessari confessar-se abans de la Comunió. Aquest és el primer punt. El segon: encara que, com he dit, no sigui necessari confessar-se abans de cada Comunió, és molt útil confessar-se amb una certa freqüència. És veritat que els nostres pecats són gairebé sempre els mateixos, però netegem les nostres cases, les nostres habitacions, almenys una vegada per setmana, encara que la brutícia sigui sempre la mateixa, per a viure en un lloc net, per a recomençar; en cas contrari, tal vegada la brutícia no es veu, però s'acumula.
Una cosa semblant val també per a l'ànima, per a mi mateix; si no em confesso mai, l'ànima es descura i, al final, estic sempre satisfet de mi mateix i ja no comprenc que haig d'esforçar-me també per ser millor, que haig d'avançar. I aquesta neteja de l'ànima, que Jesús ens dona en el sagrament de la Confessió, ens ajuda a tenir una consciència més desperta, més oberta, i així també a madurar espiritualment i com a persona humana. Resumint, dues coses: només és necessari confessar-se en cas de pecat greu, però és molt útil confessar-se regularment per a mantenir la neteja, la bellesa de l'ànima, i madurar a poc a poc en la vida.

--Andrés: El meu catequista, en preparar-me per al dia de la meva primera Comunió, em va dir que Jesús és present en l'Eucaristia. Però com? Jo no ho veig.

--Benet XVI: Sí, no ho veiem, però hi ha moltes coses que no veiem i que existeixen i són essencials. Per exemple, no veiem la nostra raó; i, no obstant això, tenim la raó. No veiem la nostra intel·ligència, i la tenim. En una paraula, no veiem la nostra ànima i, no obstant això, existeix i veiem els seus efectes, perquè podem parlar, pensar, decidir, etc. Així tampoc veiem, per exemple, el corrent elèctric i, no obstant això, veiem que existeix, veiem com funciona aquest micròfon; veiem les llums.

En una paraula, precisament les coses més profundes, que sostenen realment la vida i el món, no les veiem, però podem veure, sentir els seus efectes. No veiem l'electricitat, el corrent, però veiem la llum. I així successivament. De la mateixa manera, tampoc veiem amb els nostres ulls al Senyor ressuscitat, però veiem que on està Jesús els homes canvien, es fan millors. Es cregui major capacitat de pau, de reconciliació, etc. Per consegüent, no veiem al Senyor mateix, però veiem els seus efectes: així podem comprendre que Jesús és present. Com he dit, precisament les coses invisibles són les més profundes i importants. Per això, anem a l'encontre d'aquest Senyor invisible, però fort, que ens ajuda a viure bé.

--Julia: Santedat, tots ens diuen que és important anar a missa el diumenge. Nosaltres aniríem amb molt de gust, però, sovint, els nostres pares no ens acompanyen perquè el diumenge dormen. El papà i la mamà d'un amic meu treballen en un comerç, i nosaltres anem amb freqüència fora de la ciutat a visitar als nostres avis. Pots dir-los una paraula perquè entenguin que és important que anem plegats a missa tots els diumenges?

--Benet XVI: Crec que sí, naturalment amb gran amor, amb gran respecte pels pares que, certament, tenen moltes coses que fer. No obstant això, amb el respecte i l'amor d'una filla, es pot dir: benvolguda mamà, benvolgut papà, seria molt important per a tots nosaltres, també per a tu, trobar-nos amb Jesús. Això ens enriqueix, porta un element important a la nostra vida. Junts podem trobar una mica de temps, podem trobar una possibilitat. Potser també on viu l'àvia es pugui trobar aquesta possibilitat. En una paraula, amb gran amor i respecte, als pares els diria: "Compreneu que això no sols és important per a mi, que no ho diuen només els catequistes; és important per a tots nosaltres; i serà una llum del diumenge per a tota la nostra família".

--Alejandro: Per a què serveix, en la vida de tots els dies, anar a la santa missa i rebre la Comunió?

--Benet XVI: Serveix per a trobar el centre de la vida. La vivim enmig de moltes coses. I les persones que no van a l'església no saben que els falta precisament Jesús. Però senten que els falta alguna cosa en la seva vida. Si Déu està absent en la meva vida, si Jesús està absent en la meva vida, em falta una orientació, em falta una amistat essencial, em falta també una alegria que és important per a la vida. Em falta també la força per a créixer com a home, per a superar els meus vicis i madurar humanament. Per consegüent, no veiem de seguida l'efecte d'estar amb Jesús quan rebrem la Comunió; es veu amb el temps. De la mateixa manera que al llarg de les setmanes, dels anys, se sent cada vegada més l'absència de Déu, l'absència de Jesús. És una llacuna fonamental i destructora. Ara podria parlar fàcilment dels països on l'ateisme ha governat durant molts anys; s'han destruït les ànimes, i també la terra; i així podem veure que és important, més encara, fonamental, alimentar-se de Jesús en la Comunió. És ell qui ens dona la llum, qui ens orienta en la nostra vida, qui ens dona l'orientació que necessitem.

--Ana: Benvolgut Papa, ens pots explicar què volia dir Jesús quan va dir a la gent que ho seguia: "Jo soc el pa de vida"?

--Benet XVI: En aquest cas, potser hem d'aclarir abans de res què és el pa. Avui el nostre menjar és refinat, amb gran diversitat d'aliments, però en les situacions més simples el pa és el fonament de l'alimentació, i si Jesús es diu el pa de vida, el pa és, diguem, la sigla, un resum de tot l'aliment. I com necessitem alimentar el nostre cos per a viure, així també el nostre esperit, la nostra ànima, la nostra voluntat necessita alimentar-se. Nosaltres, com a persones humanes, no sols tenim un cos sinó també una ànima; som persones que pensem, amb una voluntat, una intel·ligència, i hem d'alimentar també l'esperit, l'ànima, perquè pugui madurar, perquè pugui arribar realment a la seva plenitud. Així doncs, si Jesús diu "jo soc el pa de vida", vol dir que Jesús mateix és aquest aliment de la nostra ànima, de l'home interior, que necessitem, perquè també l'ànima ha d'alimentar-se. I no basten les coses tècniques, encara que siguin importants.

Necessitem precisament aquesta amistat amb Déu, que ens ajuda a prendre les decisions correctes. Necessitem madurar humanament. En altres paraules, Jesús ens alimenta per a arribar a ser realment persones madures i perquè la nostra vida sigui bona.

--Adriano: Sant Pare, ens han dit que avui farem adoració eucarística. Què és? Com es fa? Pots explicar-nos-ho? Gràcies.

--Benet XVI: Bé, què és l'adoració eucarística?, com es fa? Ho veurem de seguida, perquè tot està ben preparat: resarem oracions, entonarem cants, ens posarem de genolls, i així estarem davant de Jesús. Però, naturalment, la teva pregunta exigeix una resposta més profunda: no sols com es fa, sinó també què és l'adoració. Diria que l'adoració és reconèixer que Jesús és el meu Senyor, que Jesús m'assenyala el camí que haig de prendre, em fa comprendre que només viu bé si conec el camí indicat per ell, només si segueixo el camí que ell m'assenyala. Així doncs, adorar és a dir: "Jesús, jo soc teu i et segueixo en la meva vida; no voldria perdre mai aquesta amistat, aquesta comunió amb tu". També podria dir que l'adoració és, en la seva essència, una abraçada amb Jesús, en el qual li dic: "Jo soc teu i et demano que tu també estiguis sempre amb mi".

[Al final de la trobada, que va culminar amb l'adoració de l'Eucaristia, el Papa va dirigir aquestes paraules]

Benvolguts nens i nenes, germans i germanes, al final d'aquesta bellíssima trobada, només vull dir-vos una paraula: Gràcies!

Gràcies per aquesta festa de fe.

Gràcies per aquesta trobada entre nosaltres i amb Jesús.

I gràcies, naturalment, a tots els que han fet possible aquesta festa: als catequistes, als sacerdots, a les religioses; a tots vosaltres.

Repeteixo al final les paraules que diem cada dia a l'inici de la litúrgia: "La pau estigui amb vosaltres", és a dir, el Senyor estigui amb vosaltres; l'alegria estigui amb vosaltres; i que així la vida sigui feliç.

Feliç diumenge! Bona nit!; a reveure, tots junts amb el Senyor.

Moltes gràcies!

[Traducció de l'original italià distribuïda per la Santa Seu]