via crucis

L'expressió llatina "viacrucis" significa "camí de la Creu", és a dir, el que va recórrer Crist durant la seva Passió, des del Pretori de Pilat fins al Calvari. Aquesta expressió s'utilitza també de mode habitual per a designar una forma d'oració acompanyada de meditació sobre els esdeveniments ocorreguts en aquest camí de Crist, al qual s'afegeixen el fet de la seva mort en la creu, el davallament de la mateixa i la seva sepultura. Al costat de diverses oracions, en general de penitència i penediment, es van intercalant catorze meditacions, que es diuen «estacions», perquè els que fan aquest exercici de pietat es «estacionen» o detenen uns moments per a meditar en cadascun dels següents esdeveniments o escenes:

Els precedents del viacrucis daten dels primers segles del cristianisme, de la piadosa compassió amb què els cristians primitius veneraven els passos de la Via Dolorosa.

La majoria d'aquestes «estacions» han estat preses de l'Evangeli, unes altres les ha deduït o afegit la tradició piadosa del poble cristià. Les escenes o «estacions» directament descrites en els Evangelis són les següents:

· Primera: en Mt 27,1-31; Mc 15,120; Lc 23,1-25; Jn 18,28-40 i 19,1-16. · Segona: en Jn 19,17. · Quinta: en Mt 27,32; Mc 15,21 i Lc 23,26. · Octava: en Lc 23,27-32. · Dècima: en Mt 27,35; Mc 15,24; Lc 23,34 i Jn 19,23-24. · Onzena: en Mt 27-25 s.; Mc 15,24 s.; Lc 23,33 s. i Jn 19,18. · Dotzena: en Mt 27,50-51; Mc 15,37; Lc 23,46 i Jn 19,30-33. · Tretzena: en Mt 27,57-59; Mc 15,42-45 i Lc 23,50-53. · Catorzena: en Mt 27,55-61; Mc 15, 42-47; Lc 23,50-55 i Jn 19,38-42.