La Vigília Pasqual en les comunitats neocatecumenals: Un paradigma celebrativo

Anunci del Kerigma com a distintiu d'una pastoral missionera i evangelitzadora; Catecumenat com a camí d'Iniciació Cristiana; Baptisme i renovació de les promeses baptismals com a terme de l'itinerari d'Iniciació Cristiana amb Adults i dels processos catecumenals; experiència eclesial en petites comunitats com a dimensió constitutiva per a poder viure la fe; Vigília Pasqual com a font i cim, cor de l'existència cristiana i axis de tot el Camí Neocatecumenal; Any Litúrgic com a itinerari espiritual de formació permanent; Eucaristia celebrada en petita comunitat eclesial per a construir l'Església com a Cos de Crist (PO, núm. 6), són realitats que en les Comunitats Neocatecumenals van aparèixer ja germinalment en l'origen del seu naixement en les barraques de Palomeras Altes del Madrid dels anys seixanta. En efecte, va anar en Palomeras on la incipient comunitat que allí havia sorgit celebrarà per primera vegada la Vigília Pasqual. Així ho explicava Kiko Argüello, en 1992, als bisbes llatinoamericans en rememorar aquests anys de cerca i assaig d'una Litúrgia viva arrelada en el Misteri Pascual: “Ja en les barraques, vam fer la Vigília Pasqual perquè en la parròquia feien una Missa cortita i li vam dir al rector si podíem estar tota la nit. Em recordo que en les barraques sortíem a l'alba cantant Va ressuscitar després d'haver batejat a tres o quatre churumbeles; tots plens d'alegria, cantàvem el Va ressuscitar a l'alba, sortíem per aquells barris de Palomeras”. Avui, després de més de cinquanta anys, amb l'experiència viscuda en les celebracions solemnes de la Vigília Pasqual, en l'Estatut del Camí Neocatecumenal es reconeix que el “eix i font de la vida cristiana és el Misteri Pascual, viscut i celebrat de mode eminent en el Sant Tridu, el fulgor del qual irradia de llum tot l'Any Litúrgic. Constitueix per tant l'axis del Neocatecumenado, com a redescobriment de la Iniciació Cristiana” (cf. Estatut del Camí Neocatemenal, Art. 12&1).

 A aquesta radicació de l'espiritualitat baptismal i neocatecumenal en la celebració del Misteri Pascual es condueix gradualment als neocatecúmenos tal com es reconeix en l'Estatut: “Durant l'itinerari, els neocatecúmenos són iniciats gradualment a una més perfecta participació en tot el que la Santa Nit significa, celebra i realitza” (SCN, Art 12&2). És aquesta una de les aportacions de més profund calat litúrgic-pastoral que el Neocatecumenado ofereix a les parròquies perquè “contribueix a formar a poc a poc una assemblea parroquial que prepara i celebra la Vigília Pasqual en la Nit Santa, amb tota la riquesa que els elements i signes litúrgics i sacramentals volguts per l'Església” (SCN, Art. 12&3). Amb vista a la formació i millor comprensió de la centralitat per a l'existència cristiana de la celebració del Misteri Pascual, cada any, en iniciar-se la Quaresma i aproximar-se la Pasqua els iniciadors del CN, Kiko Argüello i Carmen Hernández, ja des de finals dels anys 60, han ajudat les seves comunitats a viure la Nit Santa amb els anomenats Anuncis de Pasqua, als quals es fa referència en la redacció estatutària en dir que “l'Església inicia progressivament als neocatecúmenos a les riqueses espirituals i catequètiques de l'any litúrgic, en el qual celebra tot el misteri de Crist. A tal fi, abans d'Advent, de Quaresma i de Pasqua, els catequistes fan un anunci preparatori” (SCN, Art. 14&3). En ells, s'expressa de mode molt eloqüent com tota la Iniciació Cristiana comporta un caràcter eminentment pasqual, quan és la primera participació sacramental en la Mort i Resurrecció de Crist a través de la recepció dels sagraments de la Iniciació Cristiana o de la renovació de les promeses baptismals. Cada any l'Església, com catecúmena, baptismal, eucarística i fidel, es renova espiritualment per la seva immersió en el Misteri Pascual tal com es demana en la Carta circular de la Congregació de 1988: “La Quaresma convé que obtingui el seu caràcter ple de temps de purificació i d'il·luminació i que la mateixa Vigília Pasqual ha de ser el moment adequat per a celebrar els Sagraments de la Iniciació” (núm. 7).

 Entre moltes altres aportacions de tipus litúrgic i pastoral que les Comunitats Neocatecumenals venen oferint a l'Església Catòlica en el període postconciliar, una de les més significatives ha estat i està sent la seva contribució a recuperar, descobrir i fer viure en tota la seva esplendor la Vigília Pasqual en les parròquies. Així ho reconeix el Decret d'aprovació amb el qual es promulgava el 13 de Juny de 2008 l'Estatut del Camí Neocatecumenal, fet públic pel cardenal Stanislaw Rylko, President del Pontifici Consell per als Laics, després de cinc anys ad experimentum”. En el Decret s'afirma que “transcorregut el quinquenni d'aprovació ad experimentum de l'Estatut del Camí Neocatecumenal, tenint en compte la preciosa contribució -corroborada per nombrosos bisbes- que el Camí continua aportant a l'obra de la Nova Evangelització, mitjançant una praxi acollida i valorada en els seus quaranta anys de vida en moltes Esglésies particulars, decreta l'aprovació definitiva de l'Estatut del Camí Neocatecumenal. Això en la confiança que aquestes normes estatutàries constitueixen línies guia fermes i segures per a la vida del Camí i que les mateixes seran d'ajuda als Pastors per al seu paternal i vigilant acompanyament de les comunitats neocatecumenals a les esglésies particulars” (pàg. 17-18). En l'Art. 12 de l'Estatut del Camí Neocatecumenal trobem el que es diu en relació amb la Vigília Pasqual. 

 En efecte, les Comunitats Neocatecumenals ofereixen avui a les parròquies, una bella manera de viure la Vigília Pasqual, com reconeix l'Estatut. Així ha estat manifestat per prestigiosos liturgistes (R. Cantalamessa i Jesús Castellano). Han fet l'experiència gojosa d'experimentar-ho en primera persona nombrosos sacerdots. És el cas de Jesús Figueres Fernández (va ser rector de l'Església del Colom de Madrid durant molts anys) i Andrés Fuentes (va ser rector de l'Església de Sant Martí de Salamanca). De tots dos, són els següents testimoniatges:

“Hi ha un gran moment cim en la vida parroquial: la Vigília Pasqual. És realment impressionant veure com s'està descobrint i recuperant, a través dels signes d'aquesta Litúrgia -mare de totes les litúrgies- el sentit de la Pasqua. El signe de la Nit, de l'espera i dejuni sacramental, d'esclavitud i alliberament, de morir i ressuscitar, recobra el seu especial i fort vigor en aquesta Celebració. Dura tota la nit, però ningú s'embruti. En ella tenim els batejos per immersió en la piscina baptismal construïda a aquest efecte. Com se sent el signe de deixar la mort entre les aigües i el sortir ressuscitat d'entre elles amb la nova Vida rebuda, quan el ministre treu de l'aigua i presenta a l'assemblea al nou fill de Déu. Ho fem únicament en la Vigília Pasqual amb els fills els pares dels quals s'han vingut preparant per a això en el si d'una comunitat que ho viu”.

El sacerdot de Salamanca, Andrés Fuentes, ens parla de l'especial significació de la Vigília Pasqual com a consumació del procés d'Iniciació Cristiana:

“No és menys sorprenent la trobada amb el Misteri Pascual en els batejats que han seguit el Camí. Havent compartit i celebrat moltes vigílies, aquesta, amb la qual es consumeixi el catecumenat, té uns accents de realisme i comunió totalment nous. El neòfit veu celebrada sacramentalmente la paraula que permanentment se li ha proclamat i l'esperança que li ha portat a perseverar en el Camí. Només després de la il·luminació rebuda a través del Camí poden entrar en la contemplació i goig del Misteri Pascual. En aquesta nit es realitza. I encara el neòfit descobreix més. L'Església es realitza com a esposa immaculada del Senyor en la Litúrgia, manifestant-se plenament l'enllaç matrimonial i l'amor nupcial entre Crist i l'Església en les celebracions litúrgiques. És acompte de la Litúrgia celeste que celebra les bodes del Xai. El neòfit està cridat a viure aquesta aliança i aquestes núpcies. En aquesta Vigília Pasqual participa revestit amb la túnica blanca, com a vestit de bodes, signe d'un amor purificat del qual ha trobat a l'Espòs i no el deixarà anar mai. Després de la Vigília, com a continuació d'aquesta, se celebra un banquet, veritable banquet de bodes, que convida a l'exultació i a l'alegria”.

 En un dels primers discerniments teològics sobre les Comunitats Neocatecumenals, en 1988, Mons. Ricardo Blázquez afirmava:

 “La Vigília Pasqual està en el cor del Camí Neocatecumenal; per això es comprèn el sacrifici que significa quan una comunitat no pot celebrar-la amb tot el desenvolupament dels seus signes; és com si fossin privats del focus que il·lumina tot l'itinerari. El Camí Neocatecumenal no demana per als membres de les comunitats una celebració aïllada; només insisteix que la celebració transcorri amb tota la riquesa de lectures i de signes previstos en el ritual de l'Església; salvant-se això és secundari si la celebració és en la parròquia o en la comunitat. La Vigília és celebrada amb tota solemnitat; en ella es catequiza als nens sobre el significat de la grandesa d'aquesta Nit, i sobre els signes més sortints. En aquesta Vigília es bateja també, si hi ha nens d'algun matrimoni de les comunitats de la parròquia. El ritme de la comunitat va de Pasqua per Pasqua. Doncs bé, en aquesta Nit Santa renoven el Baptisme els triats. Reben la dignitat incomparable de cristians, o millor, descobreixen vitalment la dignitat amagada. La celebració completa de la Vigília Pasqual no és un luxe; és la traducció ritual del lloc eminent que ocupa la Resurrecció de Jesús en el cristianisme, i recuperat amb vigor en el Neocatecumenado”.

 I Mons. Ramón Benito de la Rosa i Carpio, arquebisbe emèrit de Santiago dels Cavallers, va demanar l'autorització al president de la Conferència Episcopal de la República Dominicana per a divulgar les declaracions del Papa sobre el Camí Neocatecumenal que ell va dirigir als bisbes dominicans durant la visita ad limina a Roma el passat 28 de Maig de 2015 en les quals reconeixia explícitament:

“El Camí Neocatecumenal ha restaurat a l'Església la Nit Pascual, que és el centre de la vida cristiana”. 

Una vegada transcorreguts més de cinquanta anys de praxi neocatecumenal, no deixa de sorprendre'ns comprovar com el que a la fi dels anys seixanta podia semblar una utopia irrealitzable, l'experiència de tantes i tantes parròquies on el Camí Neocatecumenal és present ha fet possible una creativa i fecunda recepció de les intuïcions dels iniciadors del Camí respecte de la Vigília Pasqual i de la mateixa Carta circular de la Congregació per al Culte Diví de 1988, que orienta en l'esperit i mode de celebrar-la. La forma celebrativa de la Vigília Pasqual tal com és preparada, celebrada i viscuda en les parròquies on està implantat el Camí Neocatecumenal, pot ser presentada com a paradigma celebrativo. La mateixa praxi litúrgic-pastoral és el millor antídot contra totes les objeccions que al llarg d'aquestes dècades s'han anat posant per a justificar no viure-la tal com el document de la Congregació demana als catòlics. I al mateix temps, ens ha permès descobrir que, sense una Iniciació Cristiana seriosa, sense una pedagogia gradual que introdueixi mistagógicamente en la veritat dels misteris que celebrem, serà molt difícil poder educar, conduir i fer viure la solemnitat de la Vigília Pasqual com el cor de l'Església i la festa de les festes, la més important de l'Any Litúrgic.

Des d'un punt de vista pastoral, hem d'afirmar amb rotunditat que en la praxi litúrgica de la Vigília Pasqual, tal com se celebra en les Comunitats Neocatecumenals, es percep una clara vocació de fidelitat a l'esperit amb què es demana sigui celebrada la Nit Pascual en la Carta circular de la Congregació, i així sembla reconèixer-lo l'Estatut en l'article dotze abans citat. En efecte, tota la litúrgia neocatecumenal troba en la Vigília Pasqual el Sacramentum optimum, veritable cor de tot l'Any Litúrgic (SC, nn. 102.106.107). La Vigília Pasqual és la font nutrícia de tota la vida cristiana. El millor mode de conèixer i descobrir la identitat cristiana és vivint el Misteri Pascual que es fa esdeveniment salvífic i redemptor en la Nit Santa en la seva plenitud litúrgica i sacramental. Prenent part en una Vigília Pasqual, tal com són celebrades per les Comunitats Neocatecumenals, es percep amb sorpresa i admiració la grandesa de la fe cristiana rebuda com a don, la bellesa de l'Església com a mare que ens gesta en ella i la força evangelitzadora que la mateixa celebració conté. En la Vigília, totes les dimensions del Misteri Pascual queden il·luminades i potenciades en la seva veritat: Déu i l'home; la naturalesa i la història, el pecat i la gràcia, la persona i la comunitat, els signes i els sagraments, la condició de creaturas i la nova creació, la vida i la mort, la passió i la resurrecció.

Els neocatecúmenos són iniciats gradualment a una participació activa i fructuosa en tot el que la Santa Nit significa, celebra i realitza. Per a un rector, bon coneixedor de la teologia i la litúrgia del Camí Neocatecumenal, com Andrés Fuentes, “la teologia kerigmática que ha vertebrat el Camí, condueix d'una manera coherent a segellar el procés en la gran Vigília Pasqual, presidida pel bisbe”, tal com es reconeix en l'Estatut: “Després d'haver mostrat amb les obres que en ells s'està realitzant, encara que en feblesa, l'home nou descrit en el Sermó de la Muntanya, que segueix les petjades de Jesucrist, no es resisteix al mal i mestressa a l'enemic, els neocatecúmenos renoven solemnement les promeses baptismals en la Vigília Pasqual presidida pel Bisbe. En aquesta Litúrgia vesteixen les túniques blanques en record del seu Baptisme” (SCN, Art. 21&2).

 En la praxi neocatecumenal, la celebració del Misteri Pascual està en l'origen com a fonament, i es renova cada any en la Vigília Pasqual com a plenitud. És l'experiència pasqual viscuda, la que porta a l'apòstol a donar testimoniatge de la Resurrecció de Jesucrist com a Bona Notícia per a l'home d'avui, i és aquesta Bona Notícia, acolliment en el cor, la que fa brollar la fe com un do que s'alimenta, any rere any, en la font d'aigua viva que se'ns dona a agradar en la Nit Pascual. És eloqüent, en aquest sentit, l'experiència que narrava en 1983, Carlo Carreto, després d'haver viscut la Vigília Pasqual amb una Comunitat Neocatecumenal: “No heu tingut la sort mai de passar la Nit de Pasqua amb alguna Comunitat Neocatecumenal, prenent part en el dejuni amb què es preparen tots a l'explosió del cant del Exultet, que anuncia la pasqua del Senyor? Si ho heu provat, no us queden ganes de prendre part en cap litúrgia entre el fred i la indiferència d'un poble sense catequizar, formalista i uniforme”. Sense un adequat camí catequètic i mistagògic viscut comunitàriament resultarà molt difícil arribar a comprendre l'altura i la profunditat, l'amplària i l'abast que la celebració de la Vigília Pasqual ha de tenir en la vida cristiana.

L'experiència i la praxi celebrativa de la Vigília Pasqual tal com se celebra durant més de quaranta anys en les Comunitats Neocatecumenals, ens ha fet percebre amb claredat, la continuïtat en la fidelitat amb l'esperit amb què es demana a tota l'Església sigui celebrat el Tridu Pasqual en el document de la Congregació. Heus aquí, en síntesi, alguns principis assentats ja en la praxi neocatecumenal a l'hora de celebrar la Vigília Pasqual:

1. a) Es respecta “el dejuni pasqual dels dos primers dies del Tridu, en els quals, segons una antiga tradició, l'Església dejuna perquè l'Espòs li ha estat arrabassat” (núm. 38). Aquest dejuni pasqual (durant el divendres i el dissabte sant) es trenca amb l'Eucaristia de la solemne Vigília Pasqual i el sopar fraternal dels germans al final de la celebració de la Vigília.
2. b) S'ha aconseguit recuperar pastoralment el significat del caràcter nocturn de la Vigília Pasqual (nn. 78-80) del qual, segons els nostres bisbes, “depenen en certa manera l'expressivitat dels altres signes i la veracitat de la Vigília (és a dir, vetllada) Pascual”.
3. c) Quant a l'estructura de la Vigília Pasqual amb els seus diversos elements i parts (1a part: Claraboia i Pregó Pascual; 2a part: Litúrgia de la Paraula; 3a part: Litúrgia Baptismal; 4a part: Litúrgia Eucarística), la praxi litúrgica de les Comunitats Neocatecumenals és fidel a les disposicions contingudes en el Ordo Missae per a aquesta celebració: es prepara amb summe interès i fins a l'últim detall el lloc i l'espai celebrativo (temple o sala) on l'assemblea del Poble de Déu viurà amb expectació la solemne Vigília Pasqual. Cal tenir molt en compte que la celebració pot durar de 4 a 5 hores i és imprescindible, amb vista a una plena participació, que elements com l'acústica (optima megafonia), visibilitat (distribució de l'assemblea), comoditat, temperatura (calefacció), llum (bona il·luminació) i altres aspectes auxiliars (serveis, guarderia per als nens, etc.) estiguin preparats.

d) Es ressalta al llarg de tota la celebració el to alegre, expectant, pasqual. La Vigília és viscuda pels neocatecúmenos com la Festa de les Festes, d'aquí la rellevància que adquireix el cant del Pregó Pascual dins de la claraboia amb el qual s'inicia: “El diaca proclama el pregó pasqual, magnífic poema líric que presenta el Misteri Pascual en el conjunt de l'economia de la salvació” (núm. 84). El cant del Exultet introdueix a l'assemblea en l'esperit de la Vigília d'un mode molt eloqüent en la praxi litúrgica de les Comunitats Neocatecumenals.

e) La riquesa de la Litúrgia de la Paraula dins de la Vigília Pasqual, amb les seves set lectures de l'Antic Testament i les dues del Nou Testament, és viscut pels neocatecúmenos com una llarga celebració nocturna de la Paraula de Déu, sense presses. La Paraula de Déu que “començant per Moisès i seguint pels profetes, interpreta el Misteri Pascual de Crist” (núm. 85) és escoltada amb una especial atenció, cantant “després de cada lectura el salm com a resposta del poble” (núm. 86). En aquest punt, la praxi celebrativa de les Comunitats Neocatecumenals és fidel al suggeriment que fa el document de la Congregació en dir que “en la mesura que sigui possible, llegeixin-se totes les lectures indicades per a conservar intacta l'índole pròpia de la Vigília Pasqual, que exigeix una certa durada” (núm. 85b) i suggereix que els textos “adquireixen tota la seva força quan són cantats” (núm. 42).

?f) En la Litúrgia Baptismal (tercera part de la Vigília Pasqual) es ressalta de mode molt significatiu tant el cant de la Benedicció de l'Aigua per part del diaca com l'espai celebrativo reservat a la celebració del Baptisme (font baptismal o recipient preparat per al sagrament). En la praxi neocatecumenal es tendeix a celebrar el Baptisme dels nens amb “el ritu de la immersió que és més apte per a significar la Mort i la Resurrecció de Crist”. En el ritu de la renovació de les promeses baptismals es procedeix tal com es proposa en el document de la Congregació: “Els fidels, dempeus i amb les espelmes enceses a les seves mans, responen a les interrogacions. Després té lloc l'aspersió: d'aquesta manera els gestos i les paraules que els acompanyen recorden als fidels el Baptisme que un dia van rebre” (núm. 89).

?g) L'última part de la Vigília Pasqual té el seu punt culminant en la celebració de l'Eucaristia, “memorial del sacrifici de la creu, presència de Crist Resucitado, consumació de la iniciació cristiana i pregustació de la pasqua eterna” (núm. 90). En les orientacions del document es diu que “cal posar molta cura perquè la Litúrgia Eucarística no es faci amb pressa; és molt convenient que tots els ritus i les paraules que els acompanyen aconsegueixin tota la seva força expressiva” (núm. 91) i es demana expressament que s'administri el sagrament sota les espècies de pa i de vi perquè en la comunió de la Vigília Pasqual s'aconsegueixi la plenitud del signe eucarístic. En un estudi recentment aparegut sobre la celebració eucarística i el Camí Neocatecumenal, el seu autor -Ricardo Reyes Castillo- sosté que “el Camí Neocatecumenal, il·luminat per l'Esperit i guiat per l'Església, ha col·locat com a punt central del seu itinerari de formació la celebració pasqual. Tota la vida de la comunitat es desenvolupa al voltant de la Vigília Pasqual, a través de la qual els neocatecúmenos experimenten el poder salvador de la mort i resurrecció de Jesucrist (…). Conscients que el Misteri Pascual és el cor de la vida cristiana per a poder comprendre l'Eucaristia, és necessari subratllar la ineludible gradualitat en la comprensió del sagrament de l'Eucaristia, que creix en paral·lel a l'experiència de fe del cristià”. En efecte, quan s'ha tingut la gràcia de presidir l'Eucaristia amb alguna Comunitat Neocatecumenal que ha finalitzat el Neocatecumenado, es descobreix amb sorpresa com l'ideal de la Reforma Litúrgica (no que es canti en la Missa sinó que la Missa sigui cantada) és una realitat aconseguida i realitzada. Precisament, el celebrar l'Eucaristia el dissabte a la nit evoca en els germans el record de la Nit Pascual i els fa viure l'Eucaristia com la Pasqua de la setmana, entrant en el Diumenge -dia del Senyor i de la Resurrecció- passant amb Jesucrist de les tenebres a la llum, de la mort a la vida, en l'actualització del Misteri Pascual que esdevé en cada celebració eucarística i ens introdueix en el repòs escatològic. La praxi de les Comunitats Neocatecumenals de celebrar l'Eucaristia dominical -el Dissabte a la nit (des del punt de vista litúrgic, plenament Dia del Senyor)-, troba, entre altres, un dels seus fonaments en la connexió amb el signe de la Nit Pascual. Cada vegada que els germans es reuneixen per a celebrar la Pasqua setmanal en el Diumenge tenen en els seus cors el ressò de la Pasqua anual, de la Vigília de la Nit Santa. D'altra banda, aquest costum, consolidada en la praxi de més de quaranta anys, és fecunda en fruits com el mateix Estatut del Camí Neocatecumenal reconeix: “D'aquesta manera són ateses les exigències de l'home contemporani: es valora el Diumenge, evitant la dispersió pròpia del week end, s'arrenca als joves de les discoteques del dissabte a la nit i de la droga, es dona a la família la possibilitat d'estar unida el Diumenge en una litúrgia domèstica -moment privilegiat en la transmissió de la fe als fills- i es permet als germans més formats ajudar a animar les misses dominicals parroquials; però sobretot la intensitat de la participació de la petita comunitat en la sagrada Eucaristia estimula i sosté el canvi moral i el sorgir de nombroses vocacions al sacerdoci i a la vida religiosa i missionera”. Cf. SCN, Art. 13&13 (Nota 49).

 La praxi celebrativa de la Vigília Pasqual per part de les Comunitats Neocatecumenals respon amb realisme a l'esperit i al mode de conducta que trobem en el document de la Congregació. No entenem, doncs, les reticències que alguns bisbes i rectors continuen posant en algunes parts, prohibint aquest mode de celebrar la Vigília Pasqual, quan és evident la fidelitat a l'esperit i a la lletra de la Carta circular de la Congregació i són innombrables els fruits de vida espiritual que comporta celebrar la Vigília Pasqual així, recuperant en tota la seva expressió i plenitud els signes litúrgics i els ritus pasquals.

No obstant això, malgrat aquest descobriment, renovació i recuperació litúrgica de l'esplendor de la Vigília Pasqual, la problemàtica pastoral entorn d'aquesta celebració, es continua plantejant en les parròquies que obren el Neocatecumenado i compten amb un nombre petit de comunitats. Els conflictes entorn de la Vigília Pasqual es produeixen, fonamentalment, davant la necessitat de duplicar la celebració de la Vigília per a atendre les necessitats espirituals, d'una banda, de la feligresia que no demanda més que una digna, però si pot ser no gaire llarga celebració i per una altra, la de respondre a la renovació profunda que el Neocatecumenado ha propiciat en redescobrir la celebració de la Vigília Pasqual com “la celebració més important de l'any, veritable cim del Sant Tridu de Crist mort, soterrat i ressuscitat (S. Agustín, Ep. 55, 14; PL 33, 215)”. I, per tant, del desig de procurar que tots els signes litúrgics, amb els quals s'actualitza el Misteri Pascual, siguin autèntics i significatius, sobretot des del punt de vista de l'expressivitat i de la veritat dels signes sacramentals.

Quan sorgeixen els conflictes en relació amb la celebració de la Vigília Pasqual, és necessari aplicar una bona dosi de sentit de la pedagogia i caritat pastoral: no es pot obligar a una part de la feligresia, que no està preparada catequéticamente per a això, a celebrar una Vigília que es prolonga fins a l'alba, perquè no ho resistiria, com no “s'ha d'obligar als pares al fet que bategin als seus fills precisament aquesta nit”. El mateix criteri pastoral que aplica el document per a no forçar als pares al fet que bategin als seus fills en la Vigília, és vàlid per a fonamentar la necessitat de no forçar a la feligresia a una celebració per a la qual possiblement no estan disposats: “D'aquesta manera no es veuran forçats a suportar una celebració que els pot resultar incomprensible, i la Vigília transcorrerà sense tensions i sense presses”. Però tampoc s'hauria d'obligar als neocatecúmenos que han agradat de la riquesa celebrativa d'aquesta Nit Santa a una celebració més curta i simplificada en favor d'una comunió parroquial uniformadora. El mode de procedir pastoralment més aconsellable és el de celebrar una Vigília el més dignament possible amb la feligresia i possibilitar la celebració dels neocatecúmenos de la Vigília Pasqual amb tota la solemnitat que l'Església reclama: “Cuidi's de tal mode la litúrgia de la Vigília Pasqual que es pugui fer arribar al poble cristià les riqueses que contenen les pregàries i els ritus; és necessari que es respecti la veritat dels signes, s'afavoreixi la participació dels fidels i que no faltin ministres, lectors i cantors per al bon desenvolupament de la celebració” (núm. 93), perquè “aquesta és una nit en blanc en honor del Senyor, i la Vigília que té lloc en aquesta, commemora la nit santa en la qual el Senyor va ressuscitar, ha de considerar-se com ´la mare de totes la santes vigílies`. Durant la Vigília, l'Església espera la resurrecció del Senyor i la celebra amb els sagraments de la iniciació cristiana” (núm. 77). A més, “aquesta Vigília és també espera de la segona vinguda del Senyor” (núm. 80). Aquesta expectativa escatològica és molt viva en la consciència dels neocatecúmenos que viuen tota la Quaresma i el Tridu Pasqua com a preparació per a aquesta Vinguda definitiva del Senyor. De totes maneres, si ens atenim al que el document romà ens demana, hem d'afirmar que la celebració típica que proposa, s'acosta més a la praxi celebrativa de les Comunitats Neocatecumenals que al mode de conducta en la gran majoria de les parròquies.

Tenint present les indicacions del document de la Congregació per al Culte Diví en relació amb la Vigília Pasqual, havent-se ja aprovat la praxi litúrgica de les Comunitats Neocatecumenals a través de l'Estatut del Camí Neocatecumenal, és molt difícil de comprendre per als fidels la resistència que alguns bisbes i no pocs rectors continuen posant per a prohibir la celebració de la Vigília Pasqual tal com celebren les Comunitats Neocatecumenals des de fa més de quaranta anys. Sobretot, si tenim en compte la verificació i constatació pastoral real de com està disminuint la celebració de la Vigília Pasqual en les parròquies, en general, d'un mode alarmant. Que un rector es trobi amb uns feligresos que li sol·licitin viure la Vigília Pasqual tal qual l'Església demana hauria de ser, en tot cas, un motiu de goig i agraïment per poder viure ministerialment la màxima celebració de l'Any Litúrgic amb uns germans que corresponsablemente l'ajudaran a viure el pas del Senyor amb una expectació i participació activa i ministerialment responsable.

Si sotmetéssim a una anàlisi comparativa, les orientacions donades per la Congregació, sobre l'esperit i la manera de celebrar la Vigília Pasqual en les nostres parròquies, hauríem de reconèixer que encara queda molt camí per caminar. Que la gran celebració de l'Església tingui el “centre culminant de tot l'Any Litúrgic esplendent en el sant Tridu Pasqual de la Passió i Resurrecció del Senyor, que es prepara en el temps de Quaresma i que es prolonga en l'alegria dels cinquanta dies successius” (núm. 2), no ha penetrat encara en l'ànima i la vida de les nostres comunitats parroquials i això es deu en gran part a la “formació encara insuficient, tant del clergat com dels fidels, sobre el Misteri Pascual en la seva realitat de centre de l'Any Litúrgic i de la vida cristiana” (Ibidem).

La praxi celebrativa de la Vigília Pasqual, per part de les Comunitats Neocatecumenals, s'aproxima considerablement als principis inspiradors de la reforma de la Vigília Pasqual. Apunta cap a on han d'encaminar-se els esforços per a una real i autèntica recuperació de la centralitat de la celebració més decisiva i important de l'Any Litúrgic en la pastoral de les nostres parròquies. L'experiència ens ha anat dient que aquestes comunitats troben en la Pasqua el sentit a tot l'Any Litúrgic. No es concep si més no com pot viure's la vida cristiana sense celebrar la Vigília Pasqual, sense integrar-se en el Misteri Pascual, com a Poble de Déu. Això explica i vigoritza la celebració de la Paraula de Déu cada setmana i l'Eucaristia obrint el Dia del Senyor, la convivència de cada mes i cada pas del Camí Neocatecumenal: de la Pasqua venim, a la Pasqua anem i de Pasqua per Pasqua caminem fins al pas-pasqua definitiu i ple a la Casa del Pare.

Han passat cinquanta-vuit anys des de l'esdeveniment conciliar. La Reforma de la Vigília Pasqual i de la Setmana Santa va tenir lloc amb anterioritat a la celebració del mateix Concili. Als quaranta anys de la Sacrosanctum Concilium, el Papa JOAN PAU II es continuava fent les següents preguntes en la seva Carta Pastoral Spiritus et Sponsa: “Es viu la Litúrgia com a font i cim de la vida eclesial, segons els ensenyaments de la SC? El redescobriment del valor de la paraula de Déu, que la reforma ha realitzat, ha trobat un ressò positiu en les nostres celebracions? Fins a quin punt la Litúrgia ha entrat en la vida concreta dels fidels i marca el ritme de cada comunitat? S'entén com a camí de santedat, força interior del dinamisme apostòlic i de l'esperit missioner eclesial?” (cf. ANDRÉS PARDO, Nou Enquiridion, p. 1391). Per descomptat, si fem aquestes preguntes de besllum de la praxi celebrativa de la Vigília Pasqual en les nostres parròquies, hem de dir, que, en general, estem encara molt lluny de la Reforma Litúrgica que proposa el Concili Vaticà II. La recepció d'aquesta celebració de la Vigília Pasqual està encara per descobrir. Si ens atenim a la recepció que l'Església ha fet de la reforma de la Vigília Pasqual, des de la data de la seva reforma (1951) fins al dia d'avui (2013), hem d'afirmar que ens trobem, encara, molt lluny del que els protagonistes de la reforma litúrgica preconciliar i conciliar van projectar i van proposar per a l'Església.

Són moltes les parròquies on la Vigília Pasqual no passa de ser una celebració una mica més llarga i solemne que les altres però que no ha calat en l'esperit i en l'ànima dels batejats. De fet, les assemblees celebrativas de la Vigília Pasqual perden feligresos cada any que passa. A què es deu aquesta situació? En el nostre estudi de teologia litúrgica i pastoral sobre la Pasqua (cf. La Vigília Pasqual: cor de l'Església 2013), he intentat analitzar algunes de les seves causes, sobretot, projectant tota la llum que ens aporten els documents del Magisteri del període postconciliar sobre la preparació i la celebració les festes pasquals. Ens hem acostat també a la praxi celebrativa de la Vigília Pasqual que gaudeixen les Comunitats Neocatecumenals i, hem intentat presentar aquesta forma celebrativa com a paradigma de com renovar i viure avui a l'Església la màxima i més important celebració de l'Any Litúrgic, superant prejudicis i apostant per aquelles realitats eclesials que apunten a una adequada i fructífera recepció conciliar del mode i l'esperit de celebrar solemnement la Vigília Pasqual, veritable cor de l'Església. L'Església, en la nit fosca de cada generació, canta i proclama una Bona Notícia: Resurrexit! I ho fa en la Nit més Santa de l'any: la Vigília Pasqual. D'aquí, la importància del seu descobriment, recuperació i celebració amb tota la seva riquesa celebrativa i evangelitzadora.

P. Juan José Callés Garzón