Missatge del Papa per a l'advent 2011

Benvolguts germans i germanes!

Avui iniciem en tota l'Església el nou Any litúrgic: un nou camí de fe, a viure junts en les comunitats cristianes, però també, com sempre, a recórrer dins de la història del món, per a obrir-la al misteri de Déu, a la salvació que ve del seu amor. L'Any litúrgic comença amb el Temps d'Advent: temps estupend en el qual es desperta en els cors l'espera de la volta de Crist i la memòria de la seva primera vinguda, quan es va despullar de la seva glòria divina per a assumir la nostra carn mortal.

“Vetlleu!”. Aquest és la crida de Jesús en l'Evangeli d'avui. Ho dirigeix no sols als seus deixebles, sinó a tots: “Vetlleu!” (Mt 13,37). És una crida saludable a recordar que la vida no té només la dimensió terrestre, sinó que és projectada cap a un “més enllà”, com una plantita que germina de la terra i s'obre cap al cel. Una plantita pensant, l'home, dotada de llibertat i responsabilitat, per la qual cosa cadascun de nosaltres serà cridat a rendir comptes de com ha viscut, de com ha usat les pròpies capacitats: si les ha conservat per a si o les ha fet fructificar també per al bé dels germans.

També Isaïes, el profeta de l'Advent, ens fa reflexionar avui amb una sentida oració, dirigida a Déu en nom del poble. Reconeix les faltes de la seva gent, i en un cert moment diu: “Ningú invocava el teu nom, ningú sortia de la letargia per a adherir-se a tí; perquè el teu ens amagaves el teu rostre i ens lliuraves a les nostres maldats” (Is 64,6). Com no quedar impressionats per aquesta descripció? Sembla reflectir uns certs panorames del món postmodern: les ciutats on la vida es fa anònima i horitzontal, on Déu sembla absent i l'home l'únic amo, com si fos ell l'artífex i el director de tot: construccions, treball, economia, transports, ciències, tècnica, tot sembla dependre només de l'home. I a vegades, en aquest món que sembla gairebé perfecte, succeeixen coses xocants, o en la naturalesa, o en la societat, per les quals pensem que Déu semblés haver-se retirat, que ens hi hagués, per així dir, abandonat a nosaltres mateixos.

En realitat, el veritable “amo” del món no és l'home, sinó Déu. L'Evangeli diu: “Així que vetlleu, perquè no sabeu quan arribarà l'amo de la casa, si al capvespre o a mitjanit, al cant del gall o a l'alba. No sigui que arribi d'improvís i us trobi adormits” (Mc 13,35-36). El Temps d'Advent ve cada any a recordar-nos això perquè la nostra vida retrobi la seva justa orientació cap al rostre de Déu. El rostre no d'un “amo”, sinó d'un Pare i d'un Amic. Amb la Mare de Déu, que ens guia en el camí de l'Advent, fem nostres les paraules del profeta. "Senyor, el teu ets el nostre pare; nosaltres som d'argila i la teva el que ens plasma, tots nosaltres som obra de les teves mans” (Is 64,7).

CIUTAT DEL VATICÀ, diumenge 27 novembre 2011 (zenit.org).-