Celebració del sagrament del perdó

Com a preparació a Nadal, i dins del temps d'Advent, l'Església ens convida a rebre el Sagrament de la Reconciliació, per la qual cosa avui dilluns 19 de desembre,  i dimecres que ve 21, tindrà lloc la celebració comunitària del Sagrament de la Confessió, mitjançant la penitencial, on através d'una litúrgia de la Paraula, una exhortació i la confessió individual, podrem rebre el perdó de Déu.

La celebració, tant el dilluns com el dimecres, tindrà lloc a les 21.15h. a la Sala Titus.

Per què confessar amb un capellà?

Per monsenyor Juan del Riu Martín

MADRID, dimarts 12 d'abril de 2011 (zenit.org).- L'oblit o la negació del pecat per part de l'home modern no signifiquen que la realitat no existeixi, basta contemplar el panorama diari del món per a adonar-nos que el pecat i el mal és aquí; fa estralls en el cor de les persones i dels pobles. Tot això no és un invent de l'Església per a tenir atemorida a la gent, com diuen alguns. Però a més, succeeix que no podem viure sense l'experiència personal del perdó, ja que seria renunciar a la pau i a la tranquil·litat de la consciència. Aquesta ens ve donada per la mort i resurrecció de Crist, mitjançant la celebració del sagrament de la Penitència segons el que es disposa per l'Església.

Sorgeix una qüestió: per què cal acudir a un sacerdot i dir-los els nostres pecats? El penitent troba en el confessor, no a l'individu particular, sinó a un ministre de Crist i de la comunitat. El Senyor s'ha revelat a l'home per mitjà de la nostra carn, això demostra que la seva gràcia salvadora sempre ens arriba a través de signes i llenguatges propis de la nostra condició humana. Nosaltres tenim necessitat de saber que Déu ens ha perdonat. Per això requerim d'algú que, revestit de la potestat de “perdonar i retenir” que Crist va donar als seus deixebles (cf. Mt 18,18; 16,17-19; Jn 20,19-23), ens doni la certesa interior d'haver estat realment perdonats i acollit per Déu. Solos, mai sabríem si el que ens ha aconseguit és la gràcia divina o la pròpia emoció.

La confessió no és un judici de condemna, sinó la presència de l'amor misericordiós de Déu, font de pau, alegria i consol. D'aquí, la necessitat de recórrer a ella amb freqüència, perquè mentre caminem en “aquesta vall de llàgrimes” sempre hi haurà errors i febleses. Per a això, és necessari fer amb serietat els passos que marca la tradició catòlica: contrició, confessió, i satisfacció (cf. Catecisme, 1450-1460).

El recent discurs de Benet XVI a la Penitenciària apostòlica (25.3.2011), ens recorda com el sagrament de la Reconciliació és “l'escola penitencial”. Comença amb l'examen de consciència que té un valor pedagògic d'ensenyar-nos a mirar al nostre interior i confrontar-lo amb la veritat de l'Evangeli. Continuant amb l'experiència de ser escoltat en profunditat, alhora de saber acceptar les amonestacions i consells del confessor, que són importants per a prosseguir el camí espiritual i per a la sanació interior del penitent. També la confessió integra dels pecats educa al cristià en la humilitat, en el reconeixement de la seva pròpia fragilitat, en la necessitat del perdó diví i en la confiança que la Gràcia transforma la vida. Finalment, acollir l'absolució amb veritable penediments dels pecats és un instant especial on s'experimenta l'amor misericordiós de Déu, alhora que és una incitació a la conversió contínua.

Aquest miracle d'amor que és el sagrament del Perdó, no pot ser suplert per cap gabinet psicològic, perquè la Confessió no és un simple alleujament, sinó la necessitat vital de cicatritzar les ferides dels pecats mitjançant el retrobament amb Déu i amb l'Església.

Monsenyor Juan del Riu Martín és l'arquebisbe castrense d'Espanya