Lectio Divina Lc 20, 27-38

1)     Lc 20, 27-38:

“En aquell temps, es van acostar a Jesús uns saduceus, que neguen la resurrecció, i li van preguntar: “Maestro, Moisès ens va deixar escrit: Si a un se li mor el seu herrmano, deixant dona, però sense fills, casi's amb la vídua i doni descendència al seu germà. Doncs bé, hi havia set germans: el primer es va casar i mmurió sense fills. I el segon i el tercer es van casar amb ella, i així els set van morir sense deixar fills. Finalment va morir la dona. Quan arribi la resurrecció, de quin d'ells serà la dona? Perquè els set han estat casats amb ella.”

Jesús els va contestar: “En aquesta vida, homes i dones es casen: però els que siguin jutjats dignes de la vida futura i de la resurrecció d'entre els morts no es casaran. Pués ja no poden morir, són com a àngels: són fills de Déu perquè participen en la resurrecció. I que ressusciten els morts, el mateix Moisès ho indica en l'episodi de l'esbarzer, quan anomena al Senyor “Déu de Abrahán, Déu d'Isaac, Déu de jacob”. No és Déu de morts, sinó de vius: perquè per a ell tots estan vius.”