Tots els Sants: ensenyament del Papa Francesc

Catequesi del papa Francesc sobre la comunió dels sants

Avui m'agradaria parlar d'una realitat molt bella de la nostra fe, és a dir, la comunió dels sants. El Catecisme de l'Església Catòlica ens recorda que aquest terme fa referència a la comunió entre les persones santes (núm. 948).és una veritat entre les més reconfortants de la nostra fe, perquè ens recorda que no estem solos sinó que hi ha una comunió de vida entre tots els que pertanyen a Crist. Una comunió que neix de la fe; de fet el terme "sants" es refereix a aquells que creuen en el Senyor Jesús, i s'incorporen a Ell a l'Església a través del baptisme. Per això, els primers cristians van ser anomenats també "els sants".

1 . L'Evangeli de Juan diu que, abans de la seva passió, Jesús va orar al Pare per la comunió entre els deixebles amb aquestes paraules: "Perquè tots siguin un, com tu, Pare, en mi i jo en tu, que ells també siguin un en nosaltres, perquè el món cregui que tu m'has enviat" (17,21). L'Església, en la seva veritat més profunda, és comunió amb Déu, familiaritat amb Déu, una comunió d'amor amb Crist i amb el Pare en l'Esperit Sant, que es prolonga en una comunió fraterna. Aquesta relació entre Jesús i el Pare és la "matriu" de la unió entre nosaltres els cristians: si estem íntimament inserits en aquesta "matriu", en aquest forn ardent d'amor, llavors podem arribar a ser realment un sol cor i una sola ànima entre nosaltres, perquè l'amor de Déu incinera el nostre egoisme, els nostres prejudicis, les nostres divisions internes i externes. L'amor de Déu també incinera els nostres pecats.

2. Si això té el seu origen en la font de l'amor, que és Déu, llavors també es dona el moviment recíproc: dels germans a Déu; l'experiència de la comunió fraterna amb Déu em porta a la comunió amb Déu. Estar units entre nosaltres ens porta a estar units a Déu, ens porta a aquesta relació amb Déu que és el nostre Pare. Aquest és el segon aspecte de la comunió dels sants que m'agradaria subratllar: la nostra fe necessita del suport dels altres, especialment en temps difícils. Si estem units la fe es torna més forta. Que bell és donar-se suport mútuament en l'aventura meravellosa de la fe! Dic això perquè la tendència a refugiar-se en el privat també ha influït en l'esfera religiosa, per la qual cosa moltes vegades és difícil buscar l'ajuda espiritual d'aquells que comparteixen la nostra experiència cristiana.

 Tots les hem experimentat; jo també, forma part del camí de la fe, del camí de la nostra vida. Qui de nosaltres no ha experimentat inseguretat, desconcert i fins i tot dubtes en el camí de la fe? Tots hem experimentat això, també jo: és part del camí de la fe, és part de la nostra vida. Tot això no ha de sorprendre'ns, perquè som éssers humans, marcats per la fragilitat i les limitacions; tots som fràgils, tots tenim límits. No obstant això, en aquests temps difícils cal confiar en l'ajuda de Déu, a través de l'oració filial, i al mateix temps, és important trobar el coratge i la humilitat per a estar obert als altres, per a demanar ajuda, per a demanar que ens donin una mà. Quantes vegades hem fet això, i després hem estat capaces de sortir del problema i trobar a Déu una altra vegada! En aquesta comunió --comunió vol dir comuna-unió--, som una gran família, on tots els components s'ajuden i es donen suport mútuament.

3. I ara arribem a un altre aspecte: la comunió dels sants va més enllà de la vida terrestre, va més enllà de la mort i dura per sempre. Aquesta unió entre nosaltres, va més enllà i continua en l'altra vida; és una unió espiritual que neix del baptisme i no es trenca amb la mort, sinó que, gràcies a Crist ressuscitat, està destinat a trobar la seva plenitud en la vida eterna. Hi ha un vincle profund i indissoluble entre els quals són encara pelegrins en aquest món -- inclosos nosaltres-- i els que han travessat el llindar de la mort per a entrar a l'eternitat. Tots els batejats aquí en la terra, les ànimes del Purgatori, i tots els sants que ja estan en el Paradís formen una sola gran família. Aquesta comunió entre el cel i la terra es realitza sobretot en l'oració d'intercessió.

Benvolguts amics, tenim aquesta bellesa! És la nostra realitat, la de tots, la qual cosa ens fa germans, que ens acompanya en el camí de la vida i fa que ens trobem de nou nou allà en el cel. Anem per aquest camí amb confiança, amb alegria. Un cristià ha de ser alegre, amb l'alegria de tenir a tants germans i germanes batejats que caminen amb ell; sostingut per l'ajuda dels nostres germans i germanes que transiten aquest mateix camí per a anar al cel. I també amb l'ajuda dels nostres germans i germanes que estan en el cel i oren a Jesús per nosaltres. Avanci per aquest camí de felicitat!

30 d'octubre de 2013