Icona de la Crucifixió

En aquest dia de Divendres Sant, on Crist mor en una creu, publiquem la catequesi de la icona de la Crucifixió que ens endinsa en aquest misteri a través de la imatge sagrada:

La icona de la crucifixió posa davant els nostres ulls el misteri de la mort del Senyor, amb tot el realisme del sofriment, amb tot el seu valor salvífic. La imatge de Crist crucificat ha quedat impresa en el cor dels deixebles. Així ho han anunciat des del matí mateix de Pentecosta: “A Jesús de Natzaret… vosaltres ho vau matar clavant-ho en una creu…” (Hch 2,22-23). El mateix Pablo, que no va conèixer personalment el misteri tal com es va realitzar en el Calvari, sap descriure amb emoció els trets de Crist crucificat: “Em va estimar i es va lliurar per mi” (Gal 2,20). En la seva predicació intenta pintar al viu la imatge del Crucificat, com sembla suggerir aquesta expressió de la carta als Gàlates: “Oh insensats Gàlates! Qui us va fascinar a vosaltres, davant els ulls del qual va ser presentat Jesucrist Crucificado?” (Ga 3, 1). No és, doncs, estrany que l'Església hagi pintat des de la antigu?edat el misteriós episodi de la crucifixió del Senyor per a presentar davant els ulls de tots els fidels l'acte suprem del lliurament de Jesús.

La creu campeja en el centre de totes les esglésies, la imatge del Crucificat ocupa un lloc en el cor de cada cristià, com si l'Església volgués que aquesta imatge s'imprimís en les entranyes, per a ser causa i model de la salvació dels homes, crida poderosa al penediment, oferiment de perdó i de misericòrdia.

Encara avui, cada any, en la solemne litúrgia del Divendres Sant, l'Església mostra a tots els seus fills la imatge del Crucificat; la presenta davant els seus ulls per a ser adorat. La imatge rep aquesta consagració litúrgica, perquè tots els cristians posin els ulls de l'ànima en la imatge de la nostra redempció. La icona de la crucifixió compendia en poques figures el misteri de la Paraula de l'Evangeli. És, al costat de l'Evangeli, una icona primordial, com recorden els Concilis antics. Ens emplaça davant el misteri que ara contemplarem.

Detalls de la icona

La icona és sòbria i essencial. Presenta a Crist en la creu i al seu costat la Mare de Déu i sant Joan, testimonis amorosos del misteri, hereus de les últimes paraules del testament de Jesús a la seva Església. A vegades a aquest grup s'afegeix el centurión, al costat de Juan, i les dones seguidores de Crist, al costat de la Verge Mare. Amb freqüència en la part superior, a banda i banda de la creu, es troben àngels en vol que porten els instruments de la passió.

L'escena està captada en la muntanya Calvari, indicat a penes amb un petit monticle sobre el qual està erigida la creu. En la base d'aquesta cavitat hi ha un espai fosc i dins veiem una calavera que ens mostra el que està invisible, amagat. La pols del primer home, Adán, simbolitzat per aquest crani, és banyat per la sang que cau dels peus traspassats de Crist, la sang de la redempció. Una tradició vol identificar el lloc del Calvari amb el lloc de la sepultura d'Adán.

En un dels seus preciosos himnes sant Efrén declara feliç al mateix Gòlgota dient: «Feliç ets també tu, oh Gòlgota! El cel ha envejat la teva petitesa. No va venir la reconciliació quan el Senyor va ser allà en el cel. Sobre tu va ser saldat el nostre dèbit. Partint de tu el lladre va obrir el Edén. Aquell que va ser assassinat sobre tu m'ha salvat».

Es contempla també en perspectiva la ciutat santa de Jerusalem en la qual Crist ha estat condemnat. La ciutat sembla pròxima, encara que Jesús ha estat crucificat fora de les seves muralles.

Fixem l'atenció en els tres personatges clau de la icona que ens permeten entrar de ple en el misteri que està davant els nostres ulls.

El crucificat

La creu amb el cos de Crist, s'aixeca de la terra cap al cel. És el pont que uneix la terra amb el regne del cel. L'home pot aixecar-se cap a aquest regne, cap a l'eternitat, des de la seva condició de pecat terrenal, des de la seva vida de vanaglòria i supèrbia. Existeix un himne d'un autor anònim del segle II (anomenat en el Camí Neocatecumenal Himne a la Creu Gloriosa) que diu de la creu: “La seva part superior arriba fins al cel, la seva part inferior toca la terra, els seus braços oberts sobre la immensitat, resisteixen a bufo de tots els vents”.

I el mateix Crist és el nou Adán: “Doncs de la mateixa manera que en Adán moren tots, així també tots reviuran en Crist. Però cadascú en el seu rang: Crist com a primícies; després els de Crist…”

Clavat en la creu, Crist apareix ja en el moment en què ha lliurat el seu esperit al Pare. Ha tancat els ulls. Ha completat tot el que s'havia escrit de l'en la Bíblia. Apareix nu, perquè s'han sortejat els seus vestits. Ell entra, nu, en el combat amb les potències del mal que, entrant en l'ànima d'Adán li van fer experimentar la vergu?enza de la seva nuesa: “L'era tot en tots, per onsevulla. I mentre omplia de sí l'univers sencer, s'ha despullat dels seus vestits per a travar batalla amb les potències del mal”.(Himne a la Creu Gloriosa).

Així, Crist crucificat queda exposat a les mirades de tots, en el cim de la seva despulla i de la seva pobresa total. Ha expressat la seva set de Déu, amb el crit que ha sortit del seu cor. Ha fet ressonar la seva pregària al Pare resant el salm 21, cantat en la litúrgia occidental del Divendres Sant: “Déu meu, per què m'has abandonat?”. Ha donat la vida pels seus amics i en obediència al Pare, obedient fins a la mort i mort de creu”.

S'ha adormit en la creu orant, com havia viscut sempre: en oració, en comunió amb el Pare.

Ara el seu cos és aquí, com a signe d'un lliurament fins a la mort, do suprem fet en la seva carn: carn oberta a les seves mans i als seus peus pels claus, en el seu costat per la ferida de la llança. En algunes icones del costat de Crist surten com dos rierols de color blanc i vermell que vol significar la sang i l'aigua. La sang que és signe de la vida, perquè L'ha donat la vida pels amics. L'aigua que és signe de l'Esperit, perquè abans d'expirar L'ha “lliurat l'Esperit” al Pare i a l'Església. En les pintures medievals es presenta a la Mare de Déu en actitud de recollir en un calze l'aigua i la sang del costat de Crist, que els Pares de l'Església identifiquen com a símbols del Baptisme i de l'Eucaristia. El Crucificat és sempre el Fill de Déu viu. El cap de Crist es destaca sobre l'aurèola on sempre es llegeixen les lletres gregues que volen dir: Jo soc el que soc. L'és Jesús, el Salvador; és Crist, el Messies.

L'arbre de la Creu

La creu és aquí. La creu és signe de l'home que amb el seu cos alçat i les seves mans esteses forma el signe d'una creu. El madero reprodueix aquest signe que està inscrit en el cos de l'home i que quedarà per sempre expressat en el nou Adán, en l'home nou, Crist crucificat, amb una verticalitat que sembla unir el cel i la terra. Amb els braços oberts per a abraçar a tots els homes. Els punts cardinals de la plenitud de l'univers s'uneixen en ell, centre del cel i de la terra.

Per tot això podem cantar que la creu és veritablement gloriosa: Aquest arbre de la creu és la meva salvació eterna: ell és el meu aliment; ell és la meva delícia. En les seves arrels enfonso les meves arrels i creixo. Pels seus rams m'estenc, amb la seva rosada em refresco; el seu esperit, com a brisa acariciadora, m'embolica.

Aquest arbre és el meu refugi quan temo, el meu gaiato quan vacil·lo, premi en el combat, trofeu de la victòria. Aquest arbre és la senda estreta i la porta estreta, l'escala de Jacob, sendera d'àngels, en el cim dels quals Crist mateix s'ha secundat.

Aquesta és la creu, signe còsmic de reconciliació entre el cel i la terra, entre tots els homes, en Aquell que és Cruz i Crucificat, que uneix a Déu amb l'home, i a tots els home en Déu i a tota la humanitat en un sol Cos, en una sola família de germans. Encara després de la resurrecció Crist serà sempre el Crucificat que ha ressuscitat, sacerdot i víctima gloriosa.

Sobre el cap de Crist està col·locada una tablilla amb la inscripció de Ponç Pilat: “Jesús Nazareno Rei dels Jueus” (INRI). La paraula “nazareno” s'associa, sobretot, amb la ciutat de Natzaret, on la Verge Maria va viure després d'haver estat promesa a José, on van tenir lloc l'Anunciació i la Immaculada Concepció per obra de l'Esperit Sant, i on Jesús va passar la seva infància i la seva joventut. Però és més probable una altra versió: “nazareno” també pot venir de la paraula hebrea “nazir”, que pot traduir-se com a “just” (va existir el vot del nazireato: l'oferta d'un mateix a Déu). Encara una altra versió vincula aquestes paraules amb la profecia d'Isaïes (11,1), en la qual es diu que el Messies provindrà del germen brollat del tronc de Jesé (“germen” en hebreu es diu “nezer”).

La Mare de Déu

La Verge és aquí, al peu de la creu, vestida amb el seu mantell porpra. És el seu mantell de santedat, de la gràcia de l'Esperit que fan de la Verge la tota Santa, especialment en aquest cim de dolor i d'amor, en plena comunió amb el seu Fill. El mantell té aspecte de pesat, de ser un mantell de llana simbolitzant la maternitat de Maria que abriga sota el seu mantell a tots els creients.

Amb una mà ho indica, perquè tots ho reconeguem; amb l'altra mà sembla voler ofegar el dolor immens que l'embolica, per ser la Mare d'aquest Fill; per participar amb fortalesa, però amb plens sentiments humans i maternals, en aquest moment suprem del sacrifici del Fill. “Dona, he aquí al teu Fill”. Una paraula que l'ha fet Mare, de nou, per la gràcia de l'Esperit, però aquesta vegada de tots els deixebles de Jesús.

Nova Eva, Mare de la humanitat, Mare de tots els germans del Primogènit. Apareix espiritualment amb-crucificada, en la plenitud del seu lliurament a l'obra de la Redempció, i al principi d'una immensa solitud que l'acompanya fins al moment de la Resurrecció, dipositària de totes les promeses, cor obert per a donar testimoniatge del que ha vist i ha sofert. Testimoni dels patiments del seu Senyor i el seu Fill. És Mare de Déu, encara que en la paradoxa de ser Mare d'un crucificat. És la figura de l'Església, Esposa fidel al costat de l'Espòs, en el moment del dolor i del sacrifici; és la Mare de tots els que sofreixen, perquè al costat de tot fill crucificat espelma la Mare dolorosa, infonent esperança i amor.

Els theotòkia que canta la litúrgia oriental insisteixen en la mort voluntària de Crist en la creu, posant en llavis de Maria diàlegs com aquest: «La teva Verge Mare, oh Crist, veient-te mort, tendit sobre el tronc, en el plor cridava: Què és, Fill meu, aquest terrible misteri? Com tu que dones la vida eterna a tots, mors volontariamente en creu?».

Juan, el deixeble estimat

El més jove dels apòstols roman fidel, al peu de la creu. Ha recollit el testament de Jesús: “Aquí tens a la teva Mare”. Ha acollit a Maria entre els seus béns més preciosos. Ha contemplat amb ulls de teòleg espiritual el que ha esdevingut en el Calvari. Ho narrarà en l'Evangeli amb una intensa profunditat. El que està en el madero és un Rei que ha estat exaltat per a atreure tots al. És el Xai que ha estat immolat però no li serà infringit cap os. És el Temple sant, lloc de la presència de Déu, del qual sali l'aigua viva de l'Esperit. És l'Amic que dona la vida pels amics. És el que lliura l'Esperit i la Mare a l'Església, perquè de nou nou tots puguin en El néixer i renéixer de l'Esperit Sant i de la Mare de Déu, com Jesús el Primogènit del Pare. Aquesta és la noble contemplació del misteri en la qual Juan està absort, per a explicar-lo després a l'Església, a la llum de la Resurrecció.

El seu vestit és blau, com el de Maria, símbol de la divinitat. Michel Quenot, en la seva inavaluable obra “La Icona” diu aquestes impressionants paraules: «El blau ofereix una transparència que es verifica en el va buidar de l'aigua, de l'aire o del cristall. La mirada penetra aquí fins a l'infinit i arriba a Déu.»

Contemplació orant

La contemplació del Crucificat convida a l'amor, a la resposta generosa. Per a santa Teresa de Jesús, que canta en una de les seves poesies el misteri de la creu, la passió és el cim de l'amor, de la fortalesa, del servei. Jesús és aquí “espiritual de bo de bo” i tot el que vulgui viure com Crist ha de fer-ho així, amb suprema gratuïtat: “Poseu els ulls en el Crucificat i tot se us farà fàcil”. Cal estimar-ho amb obres, perquè no basten les paraules quan el Senyor ha donat tals proves d'amor.

Sant Joan de la Creu projecta sobre el món i sobre cadascun dels cristians la figura del Crucificat –aquest Crist còsmic que ell mateix ha dissenyat i que Dalí ha imitat- com a cim de la seva acció redemptora en favor de tots els homes. Quan amb el seu crit esquinçador ha expressat el seu abandó i amb el seu amor confiat ha unit i reconciliat tot.