Es compleixen 50 anys de la primera comunitat neocatecumenal del món

Els primers passos del Camí Neocatecumenal: de les barraques de Madrid a Zamora

Després de l'experiència de Palomeras, Kiko Argüello i Carmen Hernández van llançar la seva proposta d'iniciació cristiana des d'una petita parròquia zamorana d'àmbit rural i castigada per la postguerra. Des d'aquí s'ha estès per tot el món

 Núm. 1017 – 16-03-2017- Alfa i Omega

«Kiko i Carmen van començar a anunciar l'Evangeli entre els més pobres i miserables de les barraques de Madrid, i a poc a poc va sorgir entre ells una església domèstica. Després d'aquella experiència, els dos van venir a la parròquia de Sant Frontis (Zamora) i en aquesta comunitat comencen aquestes catequesis inicials. Resulta que allò que va començar a Madrid també neix en una comunitat parroquial com aquesta. Un barri d'àmbit rural dins de la ciutat, gairebé marginal, castigat per la postguerra, de gent molt humil…I així va començar aquest itinerari que s'ha convertit en una cosa molt important per a tota l'Església universal». Aquest és el començament, fa 50 anys, del Camí Neocatecumenal, explicat pel rector de l'església de Sant Frontis a Zamora, José Ángel Rivera.

El Camí Neocatecumenal va fer els seus primers passos en aquesta humil parròquia de Zamora en la Quaresma de 1967, de mà de Kiko Argüello i Carmen Hernández. Des d'aquí el Camí es va anar expandint a la resta del món, fins a ser present en tots els continents i en la major part dels països del món. En aquests dies, aquesta comunitat parroquial ha donat gràcies a Déu per aquesta efemèride i els dons que el Camí ha vessat en la comunitat durant el seu mig segle d'existència.

José Luis del Barri va rebre la invitació en una discoteca. Foto: Bisbat de Zamora

Un d'aquests dons va ser la vocació de l'actual rector de Sant Frontis. Ell mateix, durant l'Eucaristia d'acció de gràcies, va explicar com li va canviar la vida el Camí Neocatecumenal. «La meva vocació sacerdotal va néixer en el Camí. Als 13 anys em van convidar a unes catequesis en aquesta parròquia –el Camí ja existia feia diversos anys– i després d'aquesta experiència em vaig integrar en aquest itinerari. Després d'onze anys d'aquella primera presa de contacte, el Senyor em va cridar i vaig ingressar en el Seminari».

D'una forma casual va trobar el Camí Neocatecumental José Luis del Barri, integrant de la primera comunitat. «Estava en una discoteca i em van convidar a unes catequesis que donava ja llavors la primera comunitat. Vaig trobar allí un lloc en el qual viure la meva fe».

Maria Teresa Calzada és una de les més veteranes de la primera comunitat, porta 47 anys en el Camí. Es va topar amb aquest moviment quan una amiga el va informar que anirien a la parròquia uns missioners. Però allò no era el que esperava. «Jo vaig creure que vindrien unes persones d'Àfrica per a donar el seu testimoniatge, però em vaig trobar una cosa totalment diferent. Em va sorprendre que el primer dia aquestes persones només feien preguntes: per què vius?, per a qui vius?… Vaig ser durant una setmana a escoltar a Kiko i a Carmen, i tres anys després vaig realitzar les catequesis completes».

Maria Teresa es va convertir tres anys després en catequista itinerant: «He recorregut pobles de Zamora, també he estat a Astúries, el Perú i ara estic a Bolívia. Em dedico a evangelitzar, a ensenyar la bellesa de la Paraula. El món està sofrint perquè ha perdut la fe».

Reconeix haver sacrificat uns certs aspectes de la seva vida per i per al Camí Neocatecumenal, però diu sentir-se totalment recompensada. «Podria haver-me casat, allí estem perdent la vida…Però reconforta observar que amb la nostra acció estem canviant la vida de les persones i les omplim d'amor».

Maria Teresa Calzada porta 47 anys en el Camí. Foto: Bisbat de Zamora

Els fills de José Carlos González, de 10 i 7 anys, també eren presents en l'Eucaristia d'acció de gràcies. «Ells ja són conscients que estem en una comunitat cristiana i vivim la fe d'una forma distinta». José Carlos i la seva dona han volgut criar als seus fills en la fe i cada diumenge resen els quatre junts: «Resem els Laudes i això ens dona peu per a parlar dels salms, la Paraula, la vida… Veiem com el Senyor ens ajuda durant la setmana, repassem el que ens ha ocorregut aquests dies». Explica aquest jove pare de família, responsable de la tercera comunitat de Sant Frontis, que els seus fills ja coneixen la importància que té demanar al Senyor el necessari.

Tal vegada un dels testimoniatges més durs és el de Dori García, qui ha perdut al seu marit fa tan sols un mes, després d'una dura malaltia, però fa anys la vida li va donar una altra maçada. «Vaig perdre a la meva filla amb 19 anys en un accident», afirma Dori amb gran serenitat i sostenint la seva mirada amb enteresa. «La mort de la meva filla i el meu marit ha significat veure a Déu present i creure en la seva Paraula. Tenir experiència de vida eterna».