El lliri blanc de Vic

Beata Maria del Patrocini de San José-

Maria Badía Flaquer va néixer en Bigas (Barcelona) en 1903; era la menor de cinc germans. Educada en la més forta tradició cristiana de la família, va tenir també la sort de ser conduïda pels camins de l'esperit des de la infància per la mà mestra del rector de Bigas (Barcelona), mossèn Gabriel Oller, però serà el Dr. Lladó, també màrtir de Crist, qui la condueixi al Carmelo de l'Antiga Observança de la Presentació de Vic (anomenat popularment de les “Devalladas”), juntament amb la seva paisana i amiga Rosa. Aquesta se li avança; Maria, no obstant això, haurà de suportar la forta oposició de la seva pròpia família i, quan a la fi un dia decideix marxar de casa, molt primerenc i d'amagat com una altra Teresa de Cepeda, ingressarà en el monestir. Des del convent escriurà a la seva mare i germans justificant la seva fugida. “Havia de fer-ho”», explica. Era octubre de 1929 quan ja Maria comptava 26 anys.

Va professar de novícia amb el nom de Sor Maria del Patrocini de San José el dia 13 d'abril de 1931. A partir d'aquesta data, la ja religiosa carmelita emprèn un rabent vol per les altures de la santedat, malgrat la incertesa que per a la vida religiosa presagiava la imposada II República just per aquells dies. Malgrat tot, emetrà la seva professió solemne el 14 d'abril de 1934, aniversari d'aquell règim tan poc afecte a la vida del claustre.

El 18 de juliol de 1936 va ressonar en el convent el crit de guerra; les carmelites tenen ordre de desallotjar el monestir.

Així ho narra Gómez Catón en el seu martirologi (pàg. 44ss):

Va sortir del convent el 21 de juliol de 1936, cap a la casa del Dr. Antonio Urgell, del carrer Riera (núm. 20, 22 i 26), amb dues religioses més, en arribar els incendiaris a la ciutat episcopal sembrant per onsevulla terror. Conscient de la seva situació, diu allí:

-Que em martiritzin, que em matin: res m'importa…; que em toquin, això no ho consentiré mai.

El 25 o 26 següent, passa al domicili del canonge magistral, Dr. Juan Lladó Oller, acompanyada de la Mare Superiora i d'una novícia mexicana, resoltes les tres a la seva immolació.

El 13 d'agost, hi ha un registre en aquest habitatge de la Plaça de la Mercè, núm. 5; i diu amb igual fermesa:

-Anem allà. Cal tenir ànim i sigui el que Déu vulgui.

Detinguda i sotmesa a interrogatori, els facinerosos es van mirar entre si i tots a Sor Maria del Patrocini de San José.

-Ara com ara, diuen, ens emportem a aquesta monja i als capellans.

Són aquests el pare Juan Bautista Arqués Arrufat, missioner claretià i el rector d'Artés (Barcelona), José Bisbal Oliveres.

La hi veu, a això de les deu de la nit, conduïda a l'ajuntament, la mirada recollida. La seva bellesa és el centre d'atenció. Dues hores tibants, des de la seducció a l'amenaça. “Només per ser religiosa, la van maltractar, sense cap judici”. Per fi, el president del comitè antifeixista exclama, derrotat, als seus esbirros:

-Preneu a aquesta dona i feu amb ella el que vulgueu.

A les 12,30 de la nit, els detinguts són traslladats en dos cotxes a la presó, on reemplacen al pare Arqués pel vicari general de la diòcesi de Vic, Dr. Jaime Serra Jordi, de 89 anys d'edat. I les dues actuacions van sortir per la carretera de Sant Hilari. En el quilòmetre quatre, enfront de la parròquia de Sant Martí Riudeperes, el senyor Casany Alsina va sentir un gran aldarull dels milicians, seguit d'una descàrrega que va abatre als dos sacerdots.

Uns minuts després, va percebre una veu femenina angoixada:

Això no! Mil vegades morir abans que fer això!

Hi havia un gran enrenou i veus dels homes:

Arrenca a córrer! Arrenca't a córrer!, sis o set vegades.

La hi va poder veure, en efecte, il·luminada la seva bata blanca per la llum dels fars i corrent, al mateix temps que disparaven les seves armes sobre ella.

A uns trenta metres de la carretera, encara dempeus, va exclamar amb veu potent i clara:

Déu meu, perdona'm, que soc morta!

I es va desplomar sobre uns joncs, el pit en terra, les mans creuades sobre si estrenyent un crucifix. Era bella, maca i bastant jove. Els milicians es burlaven amb el seu llenguatge indecorós dels capellans i les monges. El seu ventre tenia més de trenta trets.

Un subjecte, anomenat Castany, diria a la Superiora tals paraules:

-Com van fer sofrir a aquella pobra monja per a arrencar-li la seva puresa!

També es va poder saber que un dels assassins va comentar més tard:

-Hem fet massa amb aquesta dona. A aquesta sí que la podran fer verge i màrtir!

Així en efecte, des de la seva mort i amb tals testimoniatges, se la considera màrtir de la fe i de la castedat.

Eren les primeres hores del 14 d'agost, vespres de l'Asunción. La Beata Maria del Patrocini de San José va ser elevada als altars el 27 d'octubre de 2007 al costat de 497 màrtirs de la persecució religiosa 1934-1939.En aquest nombrós grup de màrtirs es troben disset Carmelites de Catalunya: cinc sacerdots, un subdiácono, cinc estudiants de filosofia, tres germans profesos, dos novicis i la nostra protagonista d'avui, que era monja de clausura. Tots formen part de la causa Beat Ángel Mª Prat i 16 companys màrtirs.

 

http://www.religionenlibertad.com/articulo.asp?idarticulo=27249