El Kerygma, en les barraques amb els pobres

 NOTA DE PREMSA

Kiko Argüello relata en un llibre el gir

que va donar la seva vida en trobar-se amb Crist

després d'una crisi existencial

 

El Kerigma, en les barraques amb els pobres (BuenasLetras) és el primer llibre que escriu l'iniciador del Camí Neocatecumenal.

El llibre de Kiko Argüello surt a la venda en tota Espanya dimarts que ve, 27 de novembre.

El Camí Neocatecumenal una realitat eclesial molt vigorosa present en 101 nacions dels cinc continents. «En un moment tràgic de la meva existència, vaig entrar a la meva habitació, vaig tancar la porta i vaig cridar a aquest Déu: “Si existeixes, veuen!, ajuda'm perquè davant meu tinc la mort!”».

 Madrid, 23 novembre de 2012

«Vaig intentar viure com si Déu no existís. Va ser llavors quan se'm va tancar el cel. Se'm va formar damunt com un cel de ciment i la vida va començar a ser molt dura». Així compte Kiko Argüello en El Kerigma, en les barraques amb els pobres (BuenasLetras) com va començar «aquest cel tancat» en la seva vida.

«Havia mort interiorment i estava literalment sorprès que la gent fos capaç de viure quan jo no era capaç de fer-ho –escriu Kiko Argüello en el seu llibre–. La gent s'il·lusionava pel futbol, el cinema... no obstant això, a mi aquestes coses no em deien res (…). Em preguntava: “Però com viu la gent?, com aconsegueix viure la gent?”. Veia a la gent normal i pensava: “Però no es pregunten: qui soc, qui m'ha creat, què és la vida?”, “és que la gent no es planteja aquests problemes?”, “no serà que estic una mica boig, que soc un narcisista, un tipus rar?”. Tot això també m'ho plantejava perquè sentia que tenia sobre mi com una manta mullada que em feia buscar la veritat constantment: “Qui som i què fem en el món?” Per a mi no era indiferent si Déu existia o no existia, sinó que era una qüestió de vida o mort».

«Déu, si existeixes, veuen!»

«En un moment tràgic de la meva existència –assenyala Argüello–, vaig entrar a la meva habitació, vaig tancar la porta i vaig cridar a aquest Déu: “Si existeixes, veuen!, ajuda'm perquè davant meu tinc la mort!”».

Kiko Argüello ha volgut escriure el seu testimoniatge personal de com va trobar a Crist enmig d'una forta crisi existencial i, a partir d'aquí, el canvi que va experimentar en la seva vida, donant com a conseqüència l'inici del Camí Neocatecumenal. Així mateix, el llibre conté un Kerigma «que pugui ajudar –diu l'autor–, sobretot pels continguts i l'antropologia, al Sínode sobrela Nova Evangelització» que va tenir lloc fa pocs dies al Vaticà.

Un instrument per a impulsar l'evangelització

El cardenal Antonio Cañizares assenyala en el pròleg que «és el Camí Neocatecumenal un do que l'Esperit Sant ha fet ala Església en el postconcili, com a via o itinerari per a la iniciació o reiniciació cristiana, i com a instrument per a impulsar una nova i vigorosa evangelització».

El prefecte de la Congregaciónpara el Culte Diví subratlla que «donem gràcies a Déu per les grans meravelles que Ell ve obrant a favor de la seva Església i de la humanitat a través d'aquest Camí, per les grans benediccions i fruits que per mitjà i a través d'aquest Camí està vessant a favor del seu poble: fruits de conversió, de vida cristiana, de vocacions al ministeri sacerdotal, a la vida consagrada i a l'acció missionera dela Església; fruits, així mateix, de caritat, de vida conforme a les benaurances, de lliurament generós, de famílies renovades i obertes a la vida».

Un Camí que obre les portes de la fe a moltes persones

Per la seva part el cardenal Christoph Schönborn, arquebisbe de Viena, fa un comentari a una catequesi de Kiko titulada «Tres Ángeles». El purpurado austríac assenyala que «aquest Camí, tantes vegades confirmat i animat pels Pontífexs Pau VI, el Beat Juan Pablo i el nostre Sant Pare el Papa Benet XVI, mitjançant l'anunci dela Bona Notícia, del Kerigma, ha obert a moltes persones la porta de la fe».

«La catequesi de Kiko que es publica aquí –escriu el cardenal Schönborn– representa una forta “instrucció per a deixebles”. És una anomenada a la conversió personal. D'aquesta catequesi m'impressiona el fet que mostra clarament –i personalment també a mi– que sense conversió personal no es pot evangelitzar. El missioner ha de ser evangelitzat ell primer».

D'una pastoral de sacramentalización a l'evangelització

Kiko Argüello assenyala en el seu llibre que «és necessari passar en la parròquia d'una pastoral de sacramentalización a una pastoral d'evangelització. Perquè si la parròquia té, suposem, un territori amb unes quinze mil persones, d'aquestes només un deu, un cinc per cent, continua venint a Missa el diumenge; encara hi ha un grup de gent que es casa per l'Església, que bateja als seus fills, etc.; però hi ha una altra enorme quantitat de gent que ja no va a l'església. Com arribar a tanta gent secularitzada?».

Argüello dona unes quantes respostes, «pinzellades» com ell diu, i una d'elles és aquesta: «En els Fets dels Apòstols es diu com: mitjançant els miracles. En els Fets cada kerigma va precedit per un miracle que crea estupor, que crea sorpresa, que obre l'oïda a les persones, que les prepara a escoltar. Perquè la fe ve a través de l'oïda. (…) Són miracles que preparen a la gent a escoltar l'anunci de la Bona Notícia, de la gran notícia que salva al món».

Què és el Kerigma?

«No hi ha cosa més gran en el món que l'anunci de l'Evangeli. “Déu ha volgut salvar al món a través de la neciesa del kerigma”. El kerigma no és un sermó, no és una meditació. Què és el kerigma? És l'anunci d'una notícia que es realitza cada vegada que es proclama. I què és el que es realitza? La salvació. Si avui us anuncio el kerigma, torna a realitzar-se davant vosaltres la salvació (…) La paraula evangeli significa Bona Nova, Bona Notícia. Evangeli i kerigma és el mateix. Anunciar l'Evangeli és anunciar el kerigma. És important poder escoltar el kerigma».

Sobre l'autor

Kiko Argüello neix a Lleó (Espanya) el 9 de gener de 1939. Estudia Belles Arts en la Academiade Sant Ferran de Madrid, on obté el títol de Professor de Pintura i Dibuix. En 1959 rep el Premi Nacional Extraordinari de Pintura.

Després d'una profunda crisi existencial, es produeix en ell una forta conversió que li porta a dedicar tota la seva vida a Crist i ala Església.

En 1960, al costat de l'escultor Coomontes i el vidrierista Muñoz de Pablos, funda el grup de recerca i desenvolupament d'Art Sacre Gremi 62,  amb el qual realitza diverses exposicions a Madrid (Biblioteca Nacional). El grup és triat pel Ministeri de Cultura per a representar a Espanya enla Exposició Universal d'Art Sacre en Royan (França) en 1960. Al mateix temps, Argüello exposa alguna de les seves obres a Holanda (Galeria Nouvelles Images).

Convençut que Crist és present en el sofriment dels desheretats, en 1964 es viurà entre els més pobres, a les barraques del barri de Palomeras Altes, en la perifèria de Madrid.

Més tard, Kiko Argüello coneix a Carmen Hernández i, portats per l'entorn de pobresa, es veuen forçats a trobar una forma de predicació, una síntesi kerigmático-catequètica que dona lloc a la formació d'una petita comunitat cristiana.

Neix així la primera comunitat  entre els pobres, en la qual es fa visible l'amor de Crist Crucificado i que es converteix en «llavor» que, gràcies al llavors arquebisbe de Madrid, monsenyor Casimiro Morcillo, se sembra en les parròquies de Madrid i, més tard, en les de Roma i després en altres països. A poc a poc es forma un Camí d'iniciació cristiana per a adults que descobreix i recupera la riquesa del baptisme. Kiko Argüello, Carmen Hernández i el sacerdot italià Sr. Mario Pezzi són avui els responsables a nivell mundial del Camí Neocatecumenal, present ja en 101 nacions dels cinc continents.

 Més informació en: http://kerigmaenlaschabolas.buenasletras.com/