Urgeix un nou catecumenat per al matrimoni, segons el Papa

El Papa Francesc ha rebut aquest matí a la Sala Clementina als membres del Tribunal Apostòlic de la Rota Romana amb motiu de la inauguració de l'Any Judicial, als quals ha reiterat que el seu ministeri sempre ha estat d'ajuda al Successor de Pedro, ”perquè l'Església, inseparablement vinculada amb la família, continuï proclamant el pla de Déu Creador i Redemptor sobre la sacralitat i la bellesa de la institució familiar. Una missió sempre actual, però d'especial rellevància en el nostre temps”.

Al costat de la definició de la Rota Romana, com a Tribunal de la Família, el Sant Pare va posar l'accent en l'altra prerrogativa, és a dir, que és ”el Tribunal de la veritat del vincle sagrat. I aquests dos aspectes són complementaris. L'Església, de fet, pot mostrar l'amor misericordiós i indefectible de Déu a les famílies, especialment a les ferides pel pecat i les proves de la vida i, al mateix temps, proclamar la veritat essencial del matrimoni segons el designi de Déu. Aquest servei està confiat principalment al Papa i els bisbes”.

A continuació es va referir al camí sinodal sobre la família que en els dos últims anys ha fet possible un ”discerniment sapiencial profund, gràcies al qual l'Església, entre altres coses, ha indicat al món que no pot haver-hi confusió entre la família estimada per Déu i tot un altre tipus d'unió” i va evidenciar que l'activitat de la Rota, ”tant a l'hora de jutjar, com a la de contribuir a la formació permanent, assisteix i promou el ”opus veritatis”. Quan l'Església, a través del vostre servei, es proposa declarar la veritat sobre el matrimoni en el cas concret per al bé dels fidels té present, al mateix temps, que aquells que, per elecció lliure o per circumstàncies infelices de la vida viuen en un estat d'error objectiu, continuen sent objecte de l'amor misericordiós de Crist i per tant de la mateixa Església”.

”La família i l'Església, en àmbits diversos -va prosseguir- contribueixen a acompanyar a l'ésser humà cap a la fi de la seva existència. I ho fan sens dubte amb els ensenyaments que transmeten, però també amb la seva pròpia naturalesa com una comunitat d'amor i vida. Si la família pot dir-se “Església domèstica”, l'Església s'aplica correctament el títol de ”família de Déu …I pel fet que és mare i mestra, l'Església sap que, entre els cristians, alguns tenen una fe forta, formada per la caritat, enfortida per una bona catequesi i alimentada per l'oració i la vida sacramental, mentre que uns altres tenen una fe feble, descurada, no formada, poc educada, o oblidada”.

”S'ha de reafirmar clarament que la qualitat de la fe no és una condició essencial del consentiment matrimonial, el qual, d'acord amb la doctrina de sempre, pot ser minat solament a nivell natural . De fet, el ”habitus fidei” s'infon en el moment del baptisme i continua tenint un misteriós influx en l'ànima, fins i tot quan la fe no s'hagi desenvolupat i psicològicament sembli estar absent. No és rar que els nuvis, empesos al veritable matrimoni per el ”instinctus naturae”, en el moment de la celebració tinguin un coneixement limitat de la plenitud del pla de Déu, i només després, en la vida familiar, descobreixin tot el que Déu, Creador i Redemptor ha establert per a ells. Les deficiències de formació en la fe i també l'error relatiu a la unitat, la indissolubilitat i la dignitat sacramental del matrimoni vicien el consentiment matrimonial solament si determinen la voluntat. Precisament per això els errors que afecten la naturalesa sacramental del matrimoni han de sospesar-se amb molta atenció”.

”L'Església, per tant, amb renovat sentit de la responsabilitat -va finalitzar el Pontífex- continua proposant el matrimoni, en els seus elements essencials – prole, bé dels cònjuges, unitat, indissolubilitat, sacramentalitat – no com un ideal per a uns pocs, malgrat els models moderns centrats en l'efímer i el transitori, sinó com una realitat que, en la gràcia de Crist, poden viure tots els fidels batejats. I per tant, amb major raó, la urgència pastoral, que concerneix a totes les estructures de l'Església, empeny a la convergència cap a un propòsit comú encaminat a la preparació adequada per al matrimoni, en una espècie de nou catecumenat, tan desitjat per alguns Pares Sinodals”.