Celebració del dia del malalt

Aquest dijous, 11 de febrer, la nostra parròquia celebrarà el Dia del Malalt, a les 12:00 h. amb la Santa Missa. Estem tots convidats, especialment tots els malalts de la Parròquia.

Si no pots assistir recorda resar pels que estan mancats de salut en aquests moments, que Déu sigui la seva sustentació i consol, i col·laborar amb la Pastoral de la Salut que porta la nostra parròquia.

A continuació publiquem el missatge del Papa Francesc per a aquesta Jornada:

MISSATGE DEL SANT PARE FRANCISCO PER A LA XXIV JORNADA MUNDIAL DEL MALALT 2016

Confiar en Jesús misericordiós com Maria: “Feu el que Ell us digui” (Jn 2,5)

Benvolguts germans i germanes:

La XXIV Jornada Mundial del Malalt m'ofereix l'oportunitat d'estar  especialment prop de vosaltres, benvolguts malalts, i de tots els que us cuiden.

Pel fet que enguany aquesta Jornada serà celebrada solemnement en Terra Santa, proposo meditar la narració evangèlica de les bodes de Caná (Jn 2,1-11), on Jesús va realitzar el seu primer miracle gràcies a la mediació de la seva Mare. El tema triat, «Confiar en Jesús misericordiós com Maria: “Feu el que Ell us digui”» (Jn 2,5), s'inscriu molt bé en el marc del Jubileu  extraordinari de la Misericòrdia. La Celebració eucarística central de la Jornada, l'11 de febrer de 2016, memòria litúrgica de La nostra Senyora de Lorda, tindrà lloc precisament a Natzaret, on «la Paraula es va fer carn, i va posar el seu estatge entre nosaltres» (Jn 1,14). Jesús va iniciar allí la seva missió salvífica, aplicant a si mateix les paraules del profeta Isaïes, com diu l'evangelista Lucas: «L'Esperit del Senyor està sobre mi, perquè ell m'ha ungit. M'ha enviat a evangelitzar als pobres, a proclamar als captius la llibertat, i als cecs, la vista; a posar en llibertat als oprimits; a proclamar l'any de gràcia del Senyor» (Lc 4,18-19).

La malaltia, sobretot quan és greu, posa sempre en crisi l'existència humana i ens planteja grans interrogants. La primera reacció pot ser de rebel·lia: Per què m'ha succeït precisament a mi? Podem sentir-nos desesperats, pensar que tot està perdut i que ja res té sentit…

En aquesta situació, d'una banda la fe en Déu es posa a prova, però al mateix temps revela tota la seva força positiva. No perquè la fe faci desaparèixer la malaltia, el dolor o els interrogants que planteja, sinó perquè ens ofereix una clau amb la qual podem descobrir el sentit més profund del que estem vivint; una clau que ens ajuda a veure com la malaltia pot ser la via que ens porta a una proximitat més estreta amb Jesús, que camina al nostre costat carregat amb la creu. I aquesta clau ens la proporciona Maria, la seva Mare, experta en aquesta via.

En les bodes de Caná, Maria apareix com la dona atenta que s'adona d'un problema molt important per als esposos: s'ha acabat el vi, símbol del goig de la festa. Maria descobreix la dificultat, en un cert sentit la fa seva i, amb discreció, actua ràpidament. No es limita a mirar, i menys encara es deté a fer judicis, sinó que es dirigeix a Jesús i li presenta el problema tal com és: «No tenen vi» (Jn 2,3). I quan Jesús li fa present que encara no ha arribat el moment perquè Ell es reveli (cf. v. 4), diu als servents: «Feu el que Ell us digui» (v. 5). Llavors Jesús realitza el miracle, transformant una gran quantitat d'aigua en vi, en un vi que apareix immediatament com el millor de tota la festa. Quin ensenyament podem obtenir del misteri de les bodes de Caná per a la Jornada Mundial del Malalt?

El banquet de bodes de Caná és una imatge de l'Església: en el centre està Jesús misericordiós que realitza el senyal; al seu al voltant estan els deixebles, les primícies de la nova comunitat; i prop de  Jesús i dels seus deixebles està Maria, Mare previsora i orant. Maria participa en el goig de la gent comuna i contribueix a augmentar-lo; intercedeix davant el seu Fill pel bé dels esposos i de tots els convidats. I Jesús no va rebutjar la petició de la seva Mare. Quanta esperança ens dona aquest esdeveniment. Tenim una Mare amb ulls vigilants i compassius, com els del seu Fill; amb un cor maternal ple de misericòrdia, com Ell; amb unes mans que volen ajudar, com les mans de Jesús, que partien el pa per als famolencs, que tocaven als malalts i els sanava. Això ens omple de confiança i ens obre a la gràcia i a la misericòrdia de Crist. La intercessió de Maria ens permet experimentar la consolació per la qual l'apòstol Pau beneeix a Déu: «Beneït sigui el Déu i Pare del nostre Senyor Jesucrist, Pare de les misericòrdies i Déu de tot consol, que ens consola en qualsevol tribulació nostra fins al punt de poder consolar nosaltres als altres en qualsevol lluita, mitjançant el consol amb què nosaltres mateixos som consolats per Déu! Perquè el mateix que abunden en nosaltres els sofriments de Crist, abunda també el nostre consol gràcies a Crist» (2 Co 1,3-5). Maria és la Mare «consolada» que consola als seus fills.

En Caná es perfilen els trets característics de Jesús i de la seva missió: Ell és Aquell que socorre al que està en dificultat i passa necessitat. En efecte, en el seu ministeri messiànic curarà a molts de les seves malalties, malalties i mals esperits, donarà la vista als cecs, farà caminar als coixos, retornarà la salut i la dignitat als leprosos, ressuscitarà als morts i als pobres anunciarà la bona nova (cf. Lc 7,21-22). La petició de Maria, durant el banquet nupcial, posada per l'Esperit Sant en el seu cor de mare, va manifestar no sols el poder messiànic de Jesús sinó també la seva misericòrdia.

En la sol·licitud de Maria es reflecteix la tendresa de Déu. I aquesta mateixa tendresa es fa present també en la vida de moltes persones que es troben al costat dels malalts i saben comprendre les seves necessitats, encara les més ocultes, perquè miren amb ulls plens d'amor. Quantes vegades una mare a la capçalera del seu fill malalt, o un fill que s'ocupa del seu pare ancià, o un net que està prop de l'avi o de l'àvia, confien la seva súplica a les mans de la Verge. Per als nostres sers estimats que sofreixen per la malaltia demanem en primer lloc la salut; Jesús mateix va manifestar la presència del Regne de Déu precisament a través de les curacions: «Aneu a anunciar a Juan el que esteu veient i sentint: els cecs veuen i els coixos caminen; els leprosos queden nets i els sords senten; els morts ressusciten» (Mt 11,4-5). Però l'amor animat per la fe fa que demanem per a ells una mica més gran que la salut física: demanem la pau, la serenitat de la vida que part del cor i que és don de Déu, fruit de l'Esperit Sant que el Pare no nega mai als que li ho demanen amb confiança.

En l'escena de Caná, a més de Jesús i la seva Mare, estan també els que són anomenats «servents», que reben d'Ella aquesta indicació: «Feu el que Ell us digui» (Jn 2,5). Naturalment el miracle té lloc per obra de Crist; no obstant això, Ell vol servir-se de l'ajuda humana per a realitzar el prodigi. Hauria pogut fer aparèixer directament el vi en les tinajas. No obstant això, vol comptar amb la col·laboració humana, i demana als servents que les omplin d'aigua. Quant valora i aprecia Déu que siguem servidors dels altres. Aquesta és de les coses que més ens assembla a Jesús, el qual «no ha vingut a ser servit sinó a servir» (Mc 10,45). Aquests personatges anònims de l'Evangeli ens ensenyen molt. No sols obeeixen, sinó que ho fan generosament: van omplir les tinajas fins a la vora (cf. Jn 2,7). Es fien de la Mare, i amb promptitud fan bé el que se'ls demana, sense lamentar-se, sense fer càlculs.

En aquesta Jornada Mundial del Malalt podem demanar a Jesús misericordiós per la intercessió de Maria, Mare seva i nostra, que ens concedeixi aquesta disponibilitat per a servir als necessitats, i concretament als nostres germans malalts. A vegades aquest servei pot resultar dur, pesat, però estem segurs que el Senyor no deixarà de transformar el nostre esforç humà en una cosa divina. També nosaltres podem ser mans, braços, cors que ajuden a Déu a realitzar els seus prodigis, amb freqüència amagats. També nosaltres, sans o malalts, podem oferir els nostres cansaments i sofriments com l'aigua que va omplir les tinajas en les bodes de Caná i va ser transformada en el millor vi. Cada vegada que s'ajuda discretament a qui sofreix, o quan s'està malalt, es té l'ocasió de carregar sobre les pròpies espatlles la creu de cada dia i de seguir al Mestre (cf. Lc 9,23); i encara quan la trobada amb el sofriment sigui sempre un misteri, Jesús ens ajuda a trobar-li sentit.

Si sabem escoltar la veu de Maria, que ens diu també a nosaltres: «Feu el que Ell us digui», Jesús transformarà sempre l'aigua de la nostra vida en vi bo. Així, aquesta Jornada Mundial del Malalt, celebrada solemnement en Terra Santa, ajudarà a realitzar el desig que he manifestat en la Butlla de convocació del Jubileu Extraordinari de la Misericòrdia: «aquest any Jubilar viscut en la misericòrdia pugui afavorir la trobada amb [l'Hebraisme, l'Islam] i amb les altres nobles tradicions religioses; ens faci més oberts al diàleg per a conèixer-nos i comprendre'ns millor; elimini tota forma d'entossudiment i menyspreu, i allunyi qualsevol forma de violència i de discriminació» (Misericordiae Vultus, 23). Cada hospital o clínica pot ser un signe visible i un lloc que promogui la cultura de la trobada i de la pau, i en el qual l'experiència de la malaltia i del sofriment, així com també l'ajuda professional i fraterna, contribueixin a superar tot límit i divisió.

Són un exemple per a nosaltres les dues monges canonitzades en el mes de maig passat: santa Maria Alfonsina Danil Ghattas i santa Maria de Jesús Crucificado Baouardy, totes dues filles de la Terra Santa.  La primera va ser testimoni de mansuetud i d'unitat, oferint un clar testimoniatge de la importància que té el que siguem uns responsables dels altres important és que siguem responsables els uns dels altres, que vivíem al servei dels altres. La segona, dona humil i illetrada, va ser dòcil a l'Esperit Sant i es va convertir en instrument de trobada amb el món musulmà.

A tots els que estan al servei dels malalts i dels quals sofreixen, els desitjo que estiguin animats per l'exemple de Maria, Mare de la Misericòrdia. «La dolçor de la seva mirada ens acompanyi en aquest any Sant, a fi que tots puguem descobrir l'alegria de la tendresa de Déu» (ibíd., 24) i portar-la gravada en els nostres cors i en els nostres gestos. Encomaneu a la intercessió de la Verge les nostres ànsies i tribulacions, juntament amb els nostres gojos i consolacions, i dirigim a ella la nostra oració, perquè torni a nosaltres els seus ulls misericordiosos, especialment en els moments de dolor, i ens faci dignes de contemplar avui i per tota l'eternitat el Rostre de la misericòrdia, el seu Fill Jesús.

Acompanyo aquesta súplica per tots vosaltres amb la meva Benedicció Apostòlica.

Dau al Vaticà, el 15 de setembre de 2015

Memòria de La nostra Senyora dels Dolores.

Francisco