Una vocació sorgida en el si de la nostra parròquia

Per al Full informatiu de la Mare de Déu del Carme reproduïm també aquí l'entrevista que s'ha realitzat a Lucía Fonts Santana, una germana jove d'una comunitat neocatecumenal de la nostra parròquia que ha descobert la crida del Senyor a la vida consagrada. Després d'uns anys de discerniment es va decidir a entrar fa un any en el noviciat de l'ordre comboniana, una ordre missionera fundada per Sant Daniel Comboni en el Segle XIX, amb una vocació específica d'evangelització a Àfrica. 

Em dic Lucía, tinc 24 anys i soc la major de quatre germans. Els meus pares són espanyols però jo vaig néixer a Holanda, encara que als vuit anys em vaig venir a viure a Barcelona. La meva primera vocació va ser la d'infermera: vaig acabar els meus estudis d'infermeria en el curs 2013-2014. Gaudeixo molt escoltant música en directe, sortint a ballar amb amics, llegint un bon llibre i fent excursions amb la meva família a la muntanya. M'agrada viatjar, aprendre idiomes i conèixer persones d'altres cultures.

- Com va sorgir i perquè la teva vocació o com vas sentir la crida? 

Els primer culpables de la meva vocació, després de Déu, són els meus pares, que em van transmetre amb molta obstinació i afecte la fe en el si del Camí Neocatecumenal. Créixer en una comunitat on s'escolta la Paraula, es participa de l'eucaristia, s'escolta i coneix als germans i se surt a predicar pels carrers que Crist ha Ressuscitat va ser el que em va portar a preguntar-me seriosament com era la voluntat de Déu en la meva vida. En aquesta cerca em vaig trobar com per casualitat amb la revista Món Negre dels Missioners Combonianos i, a través d'ella vaig entrar en contacte amb a les Missioneres Combonianas. Amb elles vaig realitzar diverses experiències de missió a Moçambic, Egipte i Portugal. El meu camí vocacional ha estat ple de sots, corbes, pauses prolongades, intuïcions, descoratjaments… però el més important i el que més m'ha fet avançar ha estat el contacte amb la Paraula de Déu, i les persones que es van disposar a acompanyar-me i a ensenyar-me a discernir prenent la meva vida de debò, i a mirar-me amb els ulls de Jesús. Descobrir que Déu compta amb mi per a realitzar el seu somni en el món, m'ha capacitat per a acceptar aquesta crida que em tenia inquieta i d'un lloc a un altre perquè em feia fugir del compromís, cada vegada creixent, que brollava de la meva oració.

- Quina va ser la reacció de la teva família, i entorn quan els vas plantejar entrar en el postulantado?

Als meus pares els plantegi que volia entrar al postulantado al voltant del final del curs 2015, després del meu primer any treballant com a infermera i després d'un llarg recorregut de discerniment (2 anys). La reacció del meu pare va ser de gran alegria: “Per fi decideixes alguna cosa!” i és que ells sabien que tenia aquesta inquietud però no acabava de llançar-me per cap opció. La reacció de la meva mare, en canvi, va anar d'incredulitat: “Aviat canviaràs d'idea.”

- Per què et vas decidir per l'ordre comboniana i quina és la seva espiritualitat?

Les Missioneres Combonianas neixen en 1872, fundades per Sant Daniel Comboni. Són dones de l'Evangeli, consagrades a Déu exclusivament per a la missió ad gents, tenint com a específic en el seu carisma: Compartir i anunciar la Bona Notícia de l'amor gratuït de Déu envers tota la humanitat, especialment als més pobres i oprimits; afavorir el creixement dels valors del Regne ja presents en la creació i en la història; “ser “ponts entre les gents. Concretament el que em va captivar va ser l'entusiasme de Comboni i el seu lema: “Salvar Àfrica per mitjà d'Àfrica.”, la manera en què les Combonianas accepten amb esperança l'escàndol de la Creu, ja que “les obres de Déu neixen i creixen al peu de la Creu”. També la seva proximitat i la seva senzillesa de vida, portada amb radicalitat evangèlica, convertint-se en presències que “signifiquen” enmig del món, que interpel·len, aconseguint acostar a Déu amb qui es troba amb elles.

- Quins records guardes de la teva Parròquia? 

Una parròquia viva, en sortida i missionera, generosa i fecunda. És on he crescut en la fe i en la meva experiència bàsica d'Església, vivint en el si d'una comunitat cristiana.

- Com et veus dins de vint anys?

Espero poder estar ja inserida en la vida d'una comunitat de Missioneres Combonianas en algun país d'Àfrica o de Mitjà Orient: oferint els dons que el Senyor em va donar, gastant la meva vida per l'Evangeli i les persones que el Senyor posi en el meu camí, rebent i alimentant-me de la vida abundant que brolla de Crist.