Per què se celebra el naixement de Jesús el 25 de desembre?

Els primers cristians no sembla que celebressin el seu aniversari (cf., per ex., Orígens, PG XII, 495). Celebraven el seu dies natalis, el dia de la seva entrada en la pàtria definitiva (per ex.,Martiri de Policarpo18,3), com a participació en la salvació obrada per Jesús en vèncer a la mort amb la seva passió gloriosa. Recorden amb precisió el dia de la glorificació de Jesús, el 14/15 de Nisán, però no la data del seu naixement, de la qual res ens diuen les dades evangèliques.

No celebraven l'aniversari

Fins al segle  III no tenim notícies sobre la data del naixement de Jesús. Els primers testimoniatges de Pares i escriptors eclesiàstics assenyalen diverses dates. El primer testimoniatge indirecte que la nativitat de Crist fos el 25 de desembre ho ofereix Sisè Julio Africano l'any 221.

La primera referència directa de la seva celebració és la del calendari  litúrgic filocaliano de l'any 354 (MGH, IX,I, 13-196): VIII kal. Ian. natus Christus in Betleem Iudeae (“el 25 de desembre va néixer Crist a Betlem de la Judea”).

Naixement del Sol Invicte

A partir del segle  IV els testimoniatges d'aquest dia com a data del naixement de Crist són comuns en la tradició occidental, mentre que en l'oriental  preval la data del 6 de gener. Una explicació bastant difosa és que els cristians van optar per aquest dia perquè, a partir de l'any  274, el 25 de desembre se celebrava a Roma el dies natalis Solis invicti, el dia del naixement del Sol invicte, la victòria de la llum sobre la nit més llarga de l'any.

Aquesta explicació es recolza en què la litúrgia de Nadal i els Pares de l'època estableixen un paral·lelisme entre el naixement de Jesucrist i expressions bíbliques com a «sol de justícia» (Dt. 4,2) i «llum del món» (Jn 1,4ss.). Tanmateix, no hi ha proves que això fos així i sembla difícil imaginar-se que els cristians d'aquell llavors volguessin adaptar festes paganes al calendari litúrgic, especialment quan acabaven d'experimentar la persecució. És possible, no obstant això, que amb el transcurs del temps la festa cristiana anés assimilant la festa pagana. Una altra explicació més plausible fa dependre la data del naixement de Jesús de la data de la seva encarnació, que al seu torn es relacionava amb la data de la seva mort. En un tractat anònim sobre solsticis i equinoccis s'afirma que “el nostre Senyor va ser concebut el 8 de les kalendas d'Abril el mes de març (25 de març), que és el dia de la passió del Senyor i de la seva concepció, perquè va ser concebut el mateix dia que va morir” (B. Botte,Els Origenes de la Noël et de l’Epiphanie, Louvain 1932, l. 230-33).

Tradició Oriental

En la tradició oriental, secundant-se en un altre calendari, la passió i l'encarnació del Senyor se celebraven el 6 d'abril, data que concorda amb la celebració de Nadal el 6 de gener. La relació entre passió i encarnació és una idea que està d'acord amb la mentalitat antiga i medieval, que admirava la perfecció de l'univers com un tot, on les grans intervencions de Déu estaven vinculades entre si.

Es tracta d'una concepció que també troba les seves arrels en el judaisme, on creació i salvació es relacionaven amb el mes de Nisán. L'art cristià ha reflectit aquesta mateixa idea al llarg de la història en pintar en l'Anunciació de la Verge al nen Jesús descendint del cel amb una creu. Així doncs, és possible que els cristians vinculessin la redempció obrada per Crist amb la seva concepció, i aquesta determinés la data del naixement. “El més decisiu va ser la relació existent entre la creació i la creu, entre la creació i la concepció de Crist” (J. Ratzinger,L'esperit de la litúrgia, 131).

Juan Chapa

Bibliografia: Josef Ratzinger,L'esperit de la litúrgia. Una introducció(Cristiandat, Madrid, 2001); Thomas J. Tolley,The origins of the liturgical year, 2nd ed., Liturgical Press, Collegeville, MN, 1991). Existeix edició en italià,Le origini dell’anno liturgico, Queriniana, Brescia 1991.