Els rabins ortodoxos reconeixen per primera vegada al cristianisme com a part del pla de Déu

L'històric document ha recollit en només una setmana la signatura de més de dues mil rabins ortodoxos

Per primera vegada al cap de dos mil anys d'hostilitat, els rabins ortodoxos reconeixen teològicament que el cristianisme és part del pla de Déu per a la humanitat ja que «Déu empra molts missatgers per a revelar la seva veritat».

L'històric document, redactat per 25 destacats rabins ortodoxos d'Israel, els Estats Units i Europa, ha recollit en només una setmana la signatura de més de dues mil rabins ortodoxos, segons va manifestar el dijous al Vaticà el rabí David Rosen, director d'Assumptes Interreligiosos del American Jewish Committe (AJC).

El breu document, que porta per títol «Fer la voluntat del nostre Pare en el cel: cap a una associació entre jueus i cristians», cita autors clàssics com Maimónides o Yehudah Halevi, per als quals «en separar el judaisme i el cristianisme, Déu volia una separació entre socis, no una separació entre enemics».

Els rabins ortodoxos afirmen que «tots dos, jueus i cristians, té una missió comuna, basada en l'Aliança, per a perfeccionar el món sota la sobirania del Totpoderós. Cap de nosaltres pot dur a terme la missió de Déu en aquest món per separat».

El text deixa molt clar que «la nostra associació no minimitza de cap manera les diferències entre les dues comunitats i les dues religions. Creiem que Déu empra molts missatgers per a revelar la seva veritat».

Subratlla també, que totes dues comunitats comparteixen la Revelació de la Bíblia jueva i conclou presentant un programa comú: «Imitant a Déu, jueus i cristians han d'oferir models de servei, amor incondicional i santedat. Hem estat creats a imatge de Déu. Jueus i cristians seguim dedicats a l'Aliança jugant un paper actiu junts per a redimir el món».

En una conferència de premsa conjunta amb el cardenal suís Kurt Koch, president del Pontifici Consell per a la Unitat dels Cristians, dins del qual s'insereix la Comissió per a les Relacions Religioses amb el Judaisme, el Rabí Rosen va destacar la importància que aquesta iniciativa hagi partit de rabins ortodoxos, i estigui sent acceptada amb gran rapidesa entre ells, «perquè el gran desafiament és que se sumin els ortodoxos».

Efectivament, molts rabins del judaisme liberal miren ja amb estima als cristians, però l'eix doctrinal del judaisme rabínic, l'únic corrent després de la destrucció del Temple de Jerusalem, són precisament els ortodoxos.

Rosen va llevar importància al desinterès dels jueus jasídicos, que són pocs i «viuen en aïllament» respecte a la resta de la comunitat jueva, però va considerar positiu que el document «hagi estat criticat per l'ala de l'extrema dreta dins de l'ortodòxia». Significa que estan en el centre.

El nou document, de caràcter teològic, és un gran pas respecte al «Dabru Emet» de l'any 2000, que feia notar la gran quantitat de punts comuns i declarava que el nazisme no era cristià sinó anticristià.

En la mateixa conferència de premsa, el cardenal Kurt Koch va presentar el document de la Comissió per a les Relacions Religioses amb el Judaisme «Els dons i la crida de Déu són irrevocables», elaborat amb motiu del 50 aniversari de la declaració «Nostra Aetate» del Concili Vaticà II que va reconèixer per primera vegada els valors del judaisme i de l'Islam, i els nombrosos punts comuns ens els creients en el Déu Únic.

El nou document del Vaticà, aprovat per la Congregació per a la Doctrina de la Fe, presa el seu títol d'una afirmació de sant Pau en la seva carta als Romans sobre el valor etern de l'Aliança, i resumeix els grans passos en el camí cap a l'amistat.

Joan Pau II va ser el primer Papa que va visitar una sinagoga i va cridar als jueus «germans majors». Benet XVI va repetir el gest i els va dir «els nostres pares en la fe». El Papa Francesc és encara més positiu en diversos passatges de l'exhortació apostòlica «L'alegria de l'Evangeli», el gran programa del seu pontificat, i visitarà la sinagoga de Roma el pròxim 17 de gener.

El document recorda que, al marge de l'hostilitat externa de les sinagogues oficials contra els primers cristians, l'Església primitiva va estar formada per cristians jueus i cristians gentils, cadascun amb els seus costums, durant els primers tres segles.

Recorda també la condemna a Marción, per haver afirmat en el segle II que les Escriptures del Nou Testament reemplaçaven i anul·laven les de l'Antic. Així i tot, durant molts segles, l'actitud de l'Església cap als jueus va estar marcada pel menyspreu i l'hostilitat fins al Concili Vaticà II.

El procés de retrobament històric es va accelerar quan Juan Pablo va afirmar que l'Aliança de Déu amb el poble jueu segueix en vigor, i ha de ser respectada.

El document confirma, com ja va indicar Benet XVI, que «l'Església catòlica no desenvolupa ni sosté cap missió institucional especifica dirigida als jueus».

Això no exclou, naturalment, igual que davant persones de qualsevol altra religió, «els cristians estan cridats a donar testimoniatge de la seva fe en Jesucrist també als jueus, encara que han de fer-ho de mode humil i acurat, reconeixent que els jueus són també portadors de la Paraula de Déu, i tenint en compte especialment la gran tragèdia de la Xoà».