La pasqua viscuda pels primers cristians

"La celebració de la Pasqua es continua durant el temps pasqual. Els cinquanta dies que van del diumenge de Resurrecció al diumenge de Pentecosta se celebren amb immensa alegria, com un sol dia festiu, més encara, com “un gran diumenge”

Conclosa la celebració de la Vigília de la Pasqua de Resurrecció, comença el Temps de Pasqua, que commemora la Resurrecció i glorificació del nostre Senyor Jesucrist, la donació de l'Esperit Sant i el començament de l'activitat de l'Església, al mateix temps que anticipa en els nostres dies la glòria eterna que aconseguirà la seva plenitud en la consumació dels segles. La Resurrecció del Senyor El temps pasqual està format per la “cinquantena pasqual” o cinquanta dies que transcorren entre el diumenge de Resurrecció i el diumenge de Pentecosta, i en certa manera constitueixen “un sol i únic dia festiu”: el gran diumenge (SAN ATANASIO, Epist. Fest. 1). L'origen de la cinquantena pasqual es confon amb la celebració anual de la Pasqua: al principi, la Pasqua va aparèixer com una festa que es prolongava durant cinquanta dies. A partir del segle IV d. C. la unitat pasqual es va fragmentar, quan van començar a celebrar-se de mode històric les accions salvífiques divines.

OCTAVA DE PASQUA Els vuit primers dies de la cinquantena formen l'octava de Pasqua, que se celebra com a solemnitat del Senyor. Aquesta setmana -in albis, com es denomina en el ritu romà- va sorgir en el segle IV pel desig d'assegurar als neòfits una catequesi sobre els divins misteris que havien experimentat. El diumenge que tanca la setmana, el vuitè dia, constitueix el dia més solemne de l'any litúrgic després del diumenge de Resurrecció. Com explica Benet XVI “Avui diumenge conclou l'Octava de Pasqua, com un únic dia “fet pel Senyor”, marcat amb el distintiu de la Resurrecció i per l'alegria dels deixebles en veure a Jesús. Des de l'antiguitat aquest diumenge es diu in albis, del nom llatí alba, donat per la vestidura blanca que els neòfits portaven en el Baptisme la nit de Pasqua, i que es llevaven després de vuit dies” (Homilia 21 diumenge de Pasqua, 11.IV.2010)

PENTECOSTA La celebració del dia conclusiu del Temps Pascual, Pentecosta, va néixer a la fi del segle III. Aquesta festa, que en el seu moment commemorava la setmana de setmanes pasqual, va sorgir per influència de la festa jueva homònima. En el segle IV, la festa posseïa un doble contingut celebrativo: Ascensión del Senyor i descens de l'Esperit Sant, com s'adverteix en els testimoniatges de l'Església de Jerusalem. Sense embrago, a poc a poc, el procés de historificación litúrgica dels fets salvífics de Crist, va portar a algunes esglésies a dividir la festa, celebrant l'Ascensió el dia quaranta després de Resurrecció.

La Resurrecció de Crist (Piero della Francesca) Finalment, en els segles VII-VIII, l'Església romana va afegir a la festa de Pentecosta una octava, com a rèplica a l'octava de Pasqua. L'origen d'aquesta institució, que trenca la cinquantena pasqual, es troba en la necessitat d'una catequesi per a aquells que havien estat batejats en el dia de Pentecosta. Aquesta octava va ser suprimida per la reforma del Calendari actualment en vigor, ja que enfosquia el simbolisme del temps de Pasqua. Els textos de la festa de l'Ascensió recorden el fet històric de la pujada de Crist als cels, alhora que fonamenta l'esperança en la segona vinguda del Senyor i l'exaltació gloriosa de l'home. La festa de Pentecosta, per part seva, mostra l'íntima relació entre la Resurrecció de Crist i la vinguda de l'Esperit Sant: tot el temps de Pasqua és considerat com a temps de l'Esperit. Queda així remarcat el caràcter unitari de tota la celebració pasqual (mort, resurrecció, ascensió de Crist i vinguda del Paráclito, moments d'un únic misteri salvífic diví).

RENOVACIÓ BAPTISMAL Els tres primers diumenges es llegeixen els Evangelis de les aparicions del Senyor ressuscitat; mentre el quart es reserva a la paràbola del Bon Pastor i els restants al discurs sacerdotal de Crist després de l'Últim Sopar, tal com venen recollits en el text de Sant Joan. Les lectures no evangèliques dominicals estan preses del Nou Testament: així, la primera lectura recull els Fets dels Apòstols, mentre la segona es dedica a la I Epístola de Sant Pere, a la I Epístola de Sant Joan i a l'Apocalipsi. Icona de la Resurrecció del Senyor D'aquesta manera, el Temps de Pasqua subratlla la renovació baptismal de la vida cristiana, en continuïtat amb la novetat de l'esdeveniment de la Resurrecció. L'Església es veu a si mateixa com a presència ininterrompuda de Crist, moguda pel dinamisme de l'Esperit, en camí cap a la seva veritable pàtria, amb la segona i definitiva vinguda de Crist. Durant el temps de Pasqua, els cristians recordaran que la vida nova iniciada amb la celebració dels misteris pasquals ha de perpetuar-se durant tota la seva existència. Enmig de les circumstàncies ordinàries, els fidels descobriran la presència del Senyor ressuscitat que els crida a ser testimonis i donar testimoniatge del seu pas entre els homes. El Temps pasqual comença el diumenge de Pasqua i acaba el diumenge de Pentecosta. La primera setmana constitueix l'octava de Pasqua i se celebra com a solemnitat del Senyor. En els llocs on no pugui celebrés en dijous, l'Ascensió del Senyor es trasllada al diumenge VII de Pasqua. Els diumenges de Pasqua tenen precedència sobre totes les festes del Senyor i solemnitats, que seran traslladades al dilluns següent. Durant el temps de Pasqua s'utilitza el color blanc.

1- SAN ATANASIO, Epist. Fest. 1. Cf. Calendari Romà, Normes universals sobre l'any litúrgic i sobre el calendari 22; Carta circular sobre les festes pasquals (16-1-1988) 100. 2- Cf. Calendari Romà, Normes universals sobre l'any litúrgic i sobre el calendari 24. 3- Cf. Calendari Romà, Normes universals sobre l'any litúrgic i sobre el calendari 25.