La Lectio Divina en la Parròquia

LECTIO DIVINA EN LA PARRÒQUIA, una nova opció per a trobar-te amb Jesucrist. La Lectio Divina és una manera d'orar amb la Paraula, fàcil i eficaç, que ja des de l'Edat mitjana es practica a l'Església i en l'Orde del Carmen. Aquesta manera d'orar  consta de quatre parts; lectura, meditació, oració i contemplació, aquesta última ens ha de portar a l'acció.

La Lectio que us proposem en la parròquia és en grup, per tant podem posar en comú el que ens diu la Paraula en la meditació i també en respondre a aquesta amb l'oració, sense debatre acollint l'aportació del germà amb acceptació i respecte. L'ambient de Pau i silenci afavoreix a aquesta trobada amb Jesucrist en la Paraula, com la Samaritana en l'Evangeli de sant Joan; “Senyor, dona'm aquest aigua;…” que és el mateix Jesucrist.

A partir del Dijous 25 d'octubre de 10.45 a 11.45 del matí, començarem La Lectio, que la farem en endavant cada setmana el mateix dia i a la mateixa hora.

El lloc serà a la sala Santa Joaquima de Vedruna, entrant a la parròquia per la c/ Sant Hermenegild 11-13, en travessar el vestíbul a mà dreta. Fraternalment una salutació. Carmelites, Barcelona.

US ESPEREM!

Més informació en el telèfon: 93-209 8945 - (Pare José López, Vicari)

LECTIO DIVINA actualitzada en la web oficial dels Carmelites: http://ocarm.org/es/lectiomobile

QUE ÉS LA LECTIO DIVINA?

La lectio divina indica actualment una forma tradicional de llegir i meditar en la Paraula de Déu. L'expressió lectio divina o lectio sacra no significa directament una lectura qualsevol o un estudi de la Bíblia amb finalitats científiques, literàries, exegètiques o hermenèutiques, ni tampoc una forma de meditació tradicional, sinó més aviat una atenció particular a la paraula revelada i a aquell que ens parla en ella, el mateix Déu. La seva qualificació de «divina" indica que la lectio té com a objecte la Paraula de Déu i que es fa en la presència del Déu viu, sota l'acció de la seva gràcia. Suposa una relació amb el Pare que ens parla en el seu Verb i amb l'Esperit que és el mestre i el éxegeta de l'Escriptura, en comunió amb tota l'Església.

Aquest terme es troba en Orígens, que parla d'una théia anagnosis; la lectura assídua de les Escriptures, segons les seves indicacions, suposa una obstinació particular l'aplicació concreta dels sentits espirituals per a escodrinyar els misteris amagats en la Paraula, Segons els Pares de l'Església, la lectio divina suposa escoltar i respondre. Jerónimo escriu: «Si reses, ets tu el que parles a l'Espòs; si llegeixes, és l'Espòs el que et parlen (Epist. 22, 25. PL 22, 41 1). Ambrosio recorda els dos moments del diàleg amb Déu: «Li parlem quan resem i ho escoltem quan llegim els oracles divins" (De officiis ministrorum, 1, 20: PL 16, 50). Gregorio Magno desenvolupa en la seva pedagogia l'exegesi espiritual de l'Escriptura amb el mètode de la ruminatio de la Paraula mitjançant els sentits interiors. Sant Benito usa expressament aquest terme en el seu Regula 48, 1, quan al·ludeix a l'ocupació primordial dels monjos en la lectura divina («occupari... in lectione divinan) i convida als monjos a dedicar-se a la lectura i l'estudi de la Bíblia. En el segle Xll trobem en l'obra de Guido 11, abat de la Gran Cartoixana (-t 1188), una exposició metòdica de la lectio en la Scala claustralium (PL 184 475-484), amb un tractat sistemàtic en forma de carta al monjo Gervasio. L'autor la presenta com una escala dels monjos per a pujar al cel. Enumera els quatre graons, que són la lectio, la meditatio, la oratio i la contemplatio. Descriu el sentit de cadascun d'aquests moments d'aquesta manera: «La lectio és un estudi detingut de les Escriptures realitzat amb un esperit totalment esforçat a comprendre. La meditatio és una activitat de la intel·ligència que amb l'ajuda de la raó busca la veritat amagada. La oratio és un dirigir el cor a Déu amb l'intens desig d'evitar el mal i aconseguir el bé.

La contemplatio és una elevació de l'ànima per sobre de si mateixa, romanent com a suspesa en Déu i assaborint els gojos de la dolçor eterna... La lectura cerca la dolçor de la vida benaurada, la meditació la troba, l'oració la demana i la contemplació l'experimenta». Ell autor, i a continuació tota la tradició monàstica, fa remuntar els quatre graons de la lectio divina a l'explicitació concreta de les paraules de Jesús sobre l'oració assídua (Lc 1 1,9): «Busqueu i trobareu, crideu i se us obrirà: busqueu en la lectura i trobareu en la meditació, crideu en l'oració i se us obrirà en la contemplació...» El concili Vaticà II, acollint les instàncies de la renovació bíblica i monàstica, va al·ludir a la lectio divina, encara que no utilitza el nom tradicional, sinó més aviat el de pia lectio (DV 25). Exhorta als religiosos a la lectura freqüent de l'Escriptura per a aprendre « la ciència sublim de Jesucrist» (Flp 3,8) (PC 5). «Però convé que recordin que la lectura de la sagrada Escriptura ha d'anar acompanyada de l'oració , perquè pugui desenvolupar-se el col·loqui entre Déu i l'home» (DV 25). En els nostres temps, sota l'influx de la renovació bíblica i pastoral, la lectio divina s'ha convertit -amb les escoles de la Paraula i els diversos grups d'oració, però també amb el mètode de la lectura de la «Paraula-Vida»  en una de les formes més segures i sòbries de l'evangelització a partir de la Paraula resada.

Té la missió de fer de l'oració personal i comunitària una resposta segura a la revelació del Déu viu, que ens continua parlant avui a nosaltres en les Escriptures (DV 21). Els autors contemporanis suggereixen, per a una recta experiència de la lectio divina, la necessitat d'escoltar totalment en l'Esperit, amb els ulls girats cap a Crist i en una actitud de silenci interior, en una relació viva amb la realitat i amb la història dels orants que és il·luminada per la Paraula i segueix oberta a la praxi, a l'acció en la qual ha de desembocar la contemplació. Per això es parla no sols dels quatre graons del mètode medieval, sinó també de la continuïtat en la vida amb la consolació, el discerniment, la decisió, l'acció concreta en favor dels germans. La lectio divina recobra d'aquesta manera la seva limfa vital: orar i viure la Paraula de Déu, Paraula de vida.