L'adoració eucarística, font d'evangelització

Secret de la força i dels grans projectes del beat Alberione

ROMA, dilluns 11 juny 2012 (zenit.org).- Amb motiu del Congrés Eucarístic Internacional, que se celebra a Dublín, oferim un article sobre l'adoració eucarística del pare José Antonio Pérez SSP, postulador general de la Família Paulina (Pel pare José Antonio Pérez, SSP)

Estem vivint temps paradoxals: d'una banda un ritme frenètic ens obliga a córrer contínuament, i amb freqüència ens impedeix “viure” plenament el que vivim; per una altra, no obstant això, molts senten la necessitat d'espais necessaris no sols per a l'equilibri personal, sinó també perquè la mateixa activitat aconsegueixi ser positiva i eficaç. Aquest dilema, present a tot arreu, el senten potser amb més intensitat les persones compromeses en el testimoniatge evangèlic i en l'acció apostòlica de l'Església. Molts porten una vida rica d'iniciatives en favor dels altres, amb un lliurament incondicional, però amb el risc de buidar-se i, per tant, d'acabar en un ineficaç compromís missioner i d'evangelització, que en realitat no comunica; en un donar-se completament a si mateixos, però sense donar a Jesús. Per a evangelitzar es requereix la força de l'Esperit Sant: “Rebreu la força de l'Esperit Sant, i sereu els meus testimonis fins al confí de la terra” (cf. Hch. 1,8). És necessari, doncs, deixar espai a l'Esperit, que parla en el silenci, “preciós per a afavorir el necessari discerniment entre els nombrosos estímuls i respostes que rebem, per a reconèixer i identificar així mateix les preguntes veritablement importants” (Benet XVI, missatge per a la 46 Jornada de les comunicacions socials).

L'adoració, trobada amb Crist Un moment privilegiat per a aquest “silenci” és el de l'adoració eucarística, precisament perquè és un moment de trobada. “En la vida actual, sovint sorollosa i dispersiva, és més important que mai recuperar la capacitat de silenci interior i de recolliment: l'adoració eucarística permet fer-ho no sols entorn del Jo, sinó també en companyia del Tu ple d'amor que és Jesucrist…” (Benet XVI, Angelus 10.06.2007). L'Eucaristia és el major tresor de l'Església perquè és el sagrament del sacrifici de Crist, del qual fem memòria, i és també la seva presència viva entre nosaltres. No sols simbolitza i comunica la gràcia, com fan els altres sagraments, sinó que conté a l'Autor de la gràcia. De per si mateix la Missa és l'acte d'adoració més gran de l'Església, però l'adoració fora de la Missa prolonga i intensifica el que ha tingut lloc en la celebració i fa possible una veritable i profund acolliment de Crist.

Així descrivia aquest moment el beat Santiago Alberione: “És una trobada de l'ànima i de tot el nostre ésser amb Jesús. És la criatura que es troba amb el Creador. És el deixeble al costat del Mestre diví. És el malalt amb el Metge de les ànimes. És el pobre que recorre al Ric. És l'assedegat que beu en la Font. És el feble que es presenta a l'Omnipotent. És el temptat que busca Refugi segur. És el cec que busca la Llum. És l'amic que es dirigeix a l'Amic veritable. És l'ovella esgarriada buscada pel Pastor diví. És el cor desorientat que troba el Camí. És l'ignorant que troba la Saviesa. És l'esposa que troba a l'Espòs de la seva ànima. És el no-res que troba el Tot. És l'afligit que troba al Consolador. És el jove que troba orientació per a la seva vida” (UPS II p. 104). L'adoració, moment d'escolta L'adoració és per a l'apòstol “com una audiència, una classe, on el deixeble o el ministre s'entreté amb el diví Maestro”, afirmava el beat Santiago Alberione.

És aquest temps en el qual l'evangelitzador s'acosta a la font de l'Esperit, el temps per a interioritzar la Paraula de Déu, per a renovar-se en presència del Senyor, per a veure de nou, amb la seva llum, a totes les persones i situacions. “Aprendre a comunicar –llegim en el missatge per a la 46 Jornada de les comunicacions socials– vol dir aprendre a escoltar, a contemplar, a més de parlar, i això és especialment important per als agents de l'evangelització”. “En el silenci –diu el Papa– escoltem i ens coneixem millor a nosaltres mateixos; neix i s'aprofundeix el pensament, comprenem amb major claredat el que volem dir o el que esperem de l'altre; triem com expressar-nos... Allí on els missatges i la informació són abundants, el silenci es fa essencial per a discernir el que és important del que és inútil i superficial”.

Per al fundador de la Família Paulina, l'adoració veritable “és l'ànima que impregna totes les hores, les ocupacions, els pensaments, les relacions, etc. És la limfa o corrent vital que influeix en tot, que comunica l'esperit fins i tot en les coses més comunes. Forma una espiritualitat que es viu i comunica. Forma l'esperit d'oració que, si se li conrea, transforma tots els treballs en oració...”. I continuava afirmant que si amb l'adoració “s'adquirís una base sobrenatural que ho il·lumina tot, una generositat espiritual de lliurament i acció, un sentiment profund que Déu està en nosaltres; si, després d'haver estat amb Jesucrist, el sentíssim viu i actuant en el nostre ésser...”; llavors arribaríem aviat a la “transformació en Crist”. “La vida es converteix en oració i l'oració dona la vida” (cf UPS II, p. 110-111).

L'adoració, font d'evangelització

 L'apòstol Pau posa en estreta relació l'eucaristia i l'anunci: “Cada vegada que mengeu d'aquest pa i beveu del calze, proclameu la mort del Senyor, fins que torni” (1Cor 11,26). “Per a evangelitzar el món fan falta apòstols experts en la celebració, en l'adoració i contemplació de l'eucaristia”, escrivia Joan Pau II en el seu missatge per a la Jornada missionera mundial de 2004. En efecte, l'adoració ha de precedir a la nostra activitat i als nostres programes, de manera que siguem realment lliures i se'ns donin els criteris per a l'acció, com recomana Benet XVI. “L'Església existeix per a evangelitzar” (EN 14). Jesús és el centre, i transmetre el seu Evangeli i el seu Amor és l'objectiu. Per al beat Santiago Alberione, la identitat de l'apòstol té el seu origen en l'adoració; de fet, “és la pràctica que més orienta i influeix en tota la vida i en tot l'apostolat... És el gran mitjà per a viure enterament de Jesucrist... És el secret per a la nostra transformació en Crist: és Crist qui viu en mi (Ga 2,20). És sentir les relacions de Jesús amb el Pare i amb la humanitat. És garantia de perseverança” (UPS II, p 105).

Mogut per aquesta fe, el beat Santiago Alberione va aprendre i va practicar una sàvia dinàmica: l'experiència conscient de la realitat que li envoltava, considerada i il·luminada a la llum de Jesús-eucaristia, es transformava per a ell en desafiament que ho obligava a donar respostes als problemes que el seu gran cor apostòlic descobria. Un missatge sempre actual, i urgent potser avui més que mai.