Jose Marín és admès a les Sagrades Ordres

Tenim la feliç notícia que el nostre germà Jose Marín, membre de la 6ªcomunidad de la parròquia, ha estat admès finalment a les Sagrades Ordres del Diaconado i presbiterat, després de l'escruti realitzat la setmana passada juntament amb diversos seminaristes del seu Seminari, el Redemptoris Mater de Haarlem-Amsterdam, on s'està formant des de setembre de 2004, quan va ser enviat per sorteig després d'una convivència internacional de candidats al presbiterat.

Acabat el temps d'adaptació amb la llengua, i d'estudi de la filosofia i teologia que ha superat amb èxit i bona nota,  es troba des de fa un any en el temps de missió com a itinerant a la ciutat alemanya de Osnabrück, ajudant a un sacerdot polonès amb diverses famílies en una missió 'ad gents' per a la nova evangelització.

Si tot va segons el que es preveu el pròxim 10 de novembre 2012 serà l'ordenació diaconal de mans del Bisbe Mons. Puntm, i per al mes de juny de 2013 l'ordenació Presbiteral.

Experiència de José Marín

Soc José, de la sisena comunitat de Santa Juaquina de Vedruna. Tinc 32 anys i soc seminarista diocesà missioner per a la diocesis de Haarlem-Amsterdam, Holanda en el seminari missioner Redemptoris Mater del Camí Neocatecumenal des de fa ja 8 anys. En aquests moments, com a part conclusiva de la meva formació, realitzo un període d'experiència pràctica anomenat “Itinerància”, en Osnabrück, Alemanya, acompanyant a un prevere missioner Caputxí designat per a la Nova Evangelització.

La vocació a seguir a Crist com a prevere la vaig descobrir gràcies a la vivència de la fe en la meva comunitat on després de diferents esdeveniments, entre els quals una relació seriosa amb una noia que gairebé arriba al matrimoni, el Senyor m'ha ajudat a discernir quina és la seva voluntat sobre la meva, en la qual sens dubte trobo la felicitat.

Déu ha fet molts miracles fins al dia d'avui, que si me'ls expliquen anys enrere no l'hagués cregut. El mateix fet d'abandonar una vida còmoda i estable en el meu propi país per a anar a un lloc amb costums, cultura, clima i llengües totalment diferents, era una cosa impensable per a mi. Déu m'ha regalat el valor d'afrontar tots els inconvenients donant signes clars de la seva presència en tots ells.

Estic molt agraït a Déu, després d'aquests 8 anys de seminari, de tot el que em fa veure i descobrir, no sols del seu amor cap al meu i cap a tots els homes, sinó també de la meva realitat, que en definitiva es pot resumir en un: Sense tu, Senyor, no soc res. Déu m'aquesta guiant i ensenyant a viure per a una missió universal, on el prevere arriba a ser la imatge de Crist, enviat per a tots els homes com un home entre els homes, que aquesta destinat a acostar a tots al Pare.