Homilia del Papa en la Missa del Gall

1.«El poble que caminava en tenebres va veure una llum gran» (Is 9,1).

Aquesta profecia d'Isaïes no deixa de commoure'ns, especialment quan l'escoltem en la Litúrgia de la Nit de Nadal. No es tracta només d'una cosa emotiva, sentimental; ens commou perquè diu la realitat del que som: som un poble en camí, i al nostre al voltant –i també dins de nosaltres– hi ha tenebres i llums. I en aquesta nit, quan l'esperit de les tenebres cobreix el món, es renova l'esdeveniment que sempre ens sorprèn i sorprèn:

el poble en camí veu una gran llum. Una llum que ens convida a reflexionar en aquest misteri: misteri de caminar i de veure.

Caminar. Aquest verb ens fa pensar en el curs de la història, en el llarg camí de la història de la salvació, començant per Abrahán, el nostre pare en la fe, a qui el Senyor va cridar un dia a sortir del seu poble per a anar a la terra que Ell li indicaria. Des de llavors, la nostra identitat com a creients és la de pelegrins cap a la terra promesa. El Senyor acompanya sempre aquesta història. Ell roman sempre fidel a la seva aliança i a les seves promeses. «Déu és llum sense cap tenebra» (1 Jn 1,5). Per part del poble, en canvi, s'alternen moments de llum i de tenebra, de fidelitat i d'infidelitat, d'obediència i de rebel·lió, moments de poble pelegrí i de poble errant.

També en la nostra història personal s'alternen moments lluminosos i foscos, llums i ombres. Si estimem a Déu i als germans, caminem en la llum, però si el nostre cor es tanca, si prevalen l'orgull, la mentida, la cerca del propi interès, llavors les tenebres ens envolten per dins i per fora. «Qui avorreix al seu germà –escriu l'apòstol Sant Joan– està en les tenebres, camina en les tenebres, no sap on va, perquè les tenebres han encegat els seus ulls» (1 Jn 2,11).

2. En aquesta nit, com un feix de llum claríssima, ressona l'anunci de l'Apòstol: «Ha aparegut la gràcia de Déu, que porta la salvació per a tots els homes» (Tt 2,11).

La gràcia que ha aparegut en el món és Jesús, nascut de Maria Virgen, Déu i home veritable. Ha vingut a la nostra història, ha compartit el nostre camí. Ha vingut per a deslliurar-nos de les tenebres i donar-nos la llum. En Ell ha aparegut la gràcia, la misericòrdia, la tendresa del Pare: Jesús és l'Amor fet carn. No és solament un mestre de saviesa, no és un ideal al qual tendim i del qual ens sabem per força distants, és el sentit de la vida i de la història que ha posat la seva botiga entre nosaltres.

3. Els pastors van ser els primers que van veure aquesta “botiga”, que van rebre l'anunci del naixement de Jesús. Van ser els primers perquè eren dels últims, dels marginats. I van ser els primers perquè estaven en vela aquella nit, guardant el seu ramat. Amb ells ens quedem davant el Nen, ens quedem en silenci. Amb ells donem gràcies al Senyor per haver-nos donat a Jesús, i amb ells, des de dins del nostre cor, lloem la seva fidelitat: Et beneïm, Senyor, Déu Altísimo, que t'has despullat del teu rang per nosaltres. Tu ets immens, i t'has fet petit; ets ric, i t'has fet pobre; ets omnipotent, i t'has fet feble.

Que en aquesta Nit compartim l'alegria de l'Evangeli: Déu ens estima, ens estima tant que ens ha donat al seu Fill com el nostre germà, com a llum per a les nostres tenebres. El Senyor ens diu una vegada més: “No temin” (Lc 2,10). I també jo els repeteixo: No temin. El nostre Pare té paciència amb nosaltres, ens estima, ens dona a Jesús com a guia en el camí a la terra promesa.

Ell és la llum que dissipa les tenebres. Ell és la nostra pau. Amén.