Evangelii Gaudium, la primera exhortació del Papa Francesc

DESCÀRREGA AQUI EN PDF L'EXHORTACIÓ EVANGELII_GAUDIUM

 

El passat 26 de novembre es va presentar al Vaticà la primera exhortació apostòlica del Papa Francesc titulada "Evangelii Gaudium" (El Goig de l'Evangeli), en la qual el Sant Pare, amb un llenguatge senzill i clar, parla sobre la urgència de l'anunci de l'Evangeli de Crist en el món actual, una cosa de la qual ningú pot quedar exempt.

"L'alegria de l'Evangeli plena el cor i la vida sencera dels quals es troben amb Jesús", així comença l'exhortació en la qual el Sant Pare recull la riquesa dels treballs del Sínode dedicat a "La nova evangelització per a la transmissió de la fe" celebrat del 7 al 28 d'octubre de 2012.

D'acord amb el numeral 17, els temes que el mateix Papa Francesc enumera i toca en aquesta exhortació són els següents: La reforma de l'Església  en sortida missionera, Les temptacions dels agents pastorals, L'Església entesa com la totalitat del Poble de Déu que evangelitza, L'homilia i la seva preparació, La inclusió social dels pobres, La pau i el diàleg social i Les motivacions espirituals per a la tasca missionera.

A continuació, ACI Premsa presenta una síntesi del document presentat aquest matí en el Vaticà i lliurat el diumenge 24 de novembre, en la clausura de l'Any de la Fe, a 36 persones dels cinc continents en representació de tota l'Església.

Invitació a la trobada amb Crist i a evangelitzar

En el text, el Papa convida a "cada cristià, en qualsevol lloc i situació en què es trobi, a renovar ara mateix la seva trobada personal amb Jesucrist o, almenys, a prendre la decisió de deixar-se trobar per Ell, d'intentar-ho cada dia sense descans. No hi ha raó perquè algú pensi que aquesta invitació no és per a ell, perquè ‘ningú queda exclòs de l'alegria reportada pel Senyor’".

Després d'alertar que "hi ha cristians l'opció dels quals sembla ser la d'una Quaresmasense Pasqua", el Papa es dirigeix als "fidels cristians per a convidar-los a una nova etapa evangelitzadora marcada per aquesta alegria, i indicar camins per a la marxa de l'Església en els pròxims anys" .Es tracta d'una forta crida a tots els batejats perquè, amb fervor i dinamisme nous, portin als altres l'amor de Jesús en un "estat permanent de missió", vencent "el gran risc del món actual": el de caure en "una tristesa individualista".

El Pontífex alerta sobre la temptació, que "apareix sovint baix forma d'excuses i reclams, com si haguessin de donar-se innombrables condicions perquè sigui possible l'alegria".

El Sant Pare convida a "recuperar la frescor original de l'Evangeli", trobant "nous camins" i "mètodes creatius", a no tancar a Jesús en els nostres "esquemes avorrits". És necessària "una conversió pastoral i missionera, que no pot deixar les coses com estan" i una "reforma d'estructures" eclesials perquè "totes elles es tornin més missioneres".

El Pontífex pensa també en "una conversió del papat" perquè sigui "més fidel al sentit que Jesucrist va voler donar-li i a les necessitats actuals de l'evangelització". El desig que les Conferències episcopals poguessin donar una contribució a fi que "l'afecte col·legial" tingués una aplicació "concreta" –afirma- encara "no es va realitzar plenament".

"No és convenient que el Papa reemplaci als episcopats locals en el discerniment de totes les problemàtiques que es plantegen en els seus territoris. En aquest sentit, percebo la necessitat d'avançar en una saludable ‘descentralització’". En aquesta renovació no cal tenir por de revisar costums de l'Església "no directament lligades al nucli de l'Evangeli, algunes molt arrelades al llarg de la història".

Signe de l'acolliment de Déu és "tenir temples amb les portes obertes a tot arreu" perquè tots els que busquen no es trobin "amb la fredor d'unes portes tancades". "Tampoc les portes dels sagramentshaurien de tancar-se per una raó qualsevol", així, l'Eucaristia "no és un premi per als perfectes sinó un generós remei i un aliment per als febles. Aquestes conviccions també tenen conseqüències pastorals que estem cridats a considerar amb prudència i audàcia".

El Papa reitera que prefereix una Església "ferida i tacada per sortir al carrer, abans que una Església... preocupada per ser el centre i que acabi clausurada en un embull d'obsessions i procediments. Si alguna cosa ha d'inquietar-nos santament... és que tants germans nostres visquin" sense l'amistat de Jesús.

El Pontífex indica les "temptacions dels agents pastorals": individualisme, crisi d'identitat, caiguda del fervor. "La major amenaça" és "el gris pragmatisme de la vida quotidiana de l'Església en el qual aparentment tot procedeix amb normalitat, però en realitat la fe es va desgastant". Exhorta a no deixar-se vèncer per un "pessimisme estèril" i a ser signes d'esperança posant en marxa "la revolució de la tendresa".

És necessari fugir de la "espiritualitat del benestar" que rebutja els "compromisos fraterns" i vèncer "la mundanitat espiritual" que consisteix a "buscar, en lloc de la glòria del Senyor, la glòria humana".

El Papa parla dels que "se senten superiors a uns altres" per ser "infrangiblement fidels a un cert estil catòlic propi del passat" i, "en lloc d'evangelitzar el que es fa és ...classificar als altres", o dels quals tenen una "cura ostentosa de la litúrgia, de la doctrina i del prestigi de l'Església, però sense preocupar-los que l'Evangeli tingui una real inserció" en les necessitats de la gent. Es tracta de "una tremenda corrupció amb aparença de bé... Déu ens deslliuri d'una Església mundana baix vestidures espirituals o pastorals!"

El Sant Pare llança una crida a les comunitats eclesials a no caure en enveges ni en gelosia "dins del Poble de Déu i en les diferents comunitats, quantes guerres!" "A qui evangelitzarem amb aquests comportaments? "Subratlla la necessitat de fer créixer la responsabilitat dels laics, mantinguts "al marge de les decisions." arran de "un excessiu clericalisme".

Afirma que "encara és necessari ampliar els espais per a una presència femenina més incisiva a l'Església", en particular "en els diversos llocs on es prenen les decisions importants". "Les reivindicacions dels legítims drets de les dones...no es poden eludir superficialment" .Els joves han de tenir "un protagonisme major". Enfront de l'escassetat de vocacions en alguns llocs, afirma que "no es poden omplir els seminaris amb qualsevol tipus de motivacions".

Afrontant el tema de la inculturación, recorda que "el cristianisme no té un únic mode cultural" i que el rostre de l'Església és "multiforme". "No podem pretendre que els pobles de tots els continents, en expressar la fe cristiana, imitin els modes que van trobar els pobles europeus en un determinat moment de la història". El Papa reafirma la "força activament evangelitzadora" de la pietat popular i encoratja la recerca dels teòlegs, convidant-los a portar en el cor "la finalitat evangelitzadora de l'Església" i a no acontentar-se amb "una teologia d'escriptori".

L'homilia i la seva preparació

Es deté "amb una certa meticulositat, en l'homilia" perquè "són molts els reclams que es dirigeixen en relació amb aquest gran ministeri i no podem tancar l'orella". L'homilia "ha de ser breu i evitar semblar-se a una xerrada o una classe", ha de saber dir "paraules que fer cremar els cors", fugint de "una predicació purament moralista o adoctrinadora". Subratlla la importància de la preparació: "un predicador que no es prepara no és ‘espiritual’; és deshonest i irresponsable".

"Una bona homilia...ha de contenir ‘una idea, un sentiment, una imatge’ .La predicació ha de ser positiva perquè de "sempre... esperança" i no ens deixi "tancats en la negativitat". L'anunci mateix de l'Evangeli ha de tenir característiques positives: "proximitat, obertura al diàleg, paciència, acolliment cordial que no condemna".

Parlant dels reptes del món contemporani, el Papa denuncia el sistema econòmic actual: "és injust en la seva arrel". "Aquesta economia mata" perquè predomina "la llei del més fort". La cultura actual del "descarti" ha creat "una cosa nova": "Els exclosos no són ‘explotats’ sinó deixalles, ‘sobrants’". Vivim en una "nova tirania invisible, a vegades virtual", d'un "mercat divinitzat" on imperen l'"especulació financera", "una corrupció ramificada i una evasió fiscal egoista".

Denúncia els "atacs a la llibertat religiosa" i "les noves situacions de persecució als cristians... En molts llocs es tracta més aviat d'una difusa indiferència relativista". La família –prossegueix el Papa- "travessa una crisi cultural profunda". Insistint en "l'aportació indispensable del matrimoni a la societat", subratlla que "l'individualisme postmodern i globalitzat afavoreix un estil de vida que...desnaturalitza els vincles familiars".

Reafirma "l'íntima connexió que existeix entre evangelització i promoció humana" i el dret dels pastors "a emetre opinions sobretot allò que afecti la vida de les persones".

"Ningú pot exigir-nos que releguem la religió a la intimitat secreta de les persones, sense cap influència en la vida social". Cita a Joan Pau II quan afirma que l'Església ‘no pot ni ha de quedar-se al marge en la lluita per la justícia’. "Per a l'Església l'opció pels pobres és una categoria teològica" abans que sociològica. "Per això vull una Església pobra per als pobres. Ells tenen molt a ensenyar-nos".

"Mentre no es resolguin radicalment els problemes dels pobres... no es resoldran els problemes del món". "La política, tan denigrada és una de les formes més precioses de la caritat". "Prego al Senyor que ens regali més polítics als qui els faci mal de veritat.... la vida dels pobres!". Després un advertiment: "Qualsevol comunitat de l'Església" que s'oblidi dels pobres "correrà el risc de la dissolució".

Cura dels fràgils

El Papa convida a cuidar als més febles: "els sense sostre, els drogodependents, els refugiats, els pobles indígenes, els ancians cada vegada més sols i abandonats" i els migrants, pels quals exhorta als països "a una generosa obertura". Parla de les víctimes del tràfic de persones i de noves formes d'esclavitud: "A les nostres ciutats està instal·lat aquest crim mafiós i aberrant, i molts tenen les mans prenyades de sang a causa de la complicitat còmoda i muda".

"Doblement pobres són les dones que sofreixen situacions d'exclusió, maltractament i violència". "Entre aquests febles, que l'Església vol cuidar amb predilecció" estan "els nens per néixer, que són els més indefensos i innocents de tots, als qui avui se'ls vol negar la seva dignitat humana". "No ha d'esperar-se que l'Església canviï la seva postura sobre aquesta qüestió... No és progressista pretendre resoldre els problemes eliminant una vida humana". A continuació una crida al respecte de tot el creat: "estem cridats a cuidar la fragilitat del poble i del món en què vivim".

Puix que respecta al tema de la pau, el Papa afirma que "és necessària una veu profètica" quan es vol construir una reconciliació falsa que "silenciï" als més pobres mentre "alguns no volen renunciar als seus privilegis".

Per a la construcció d'una societat "en pau, justícia i fraternitat" indica quatre principis: "El temps és superior a l'espai" significa "treballar a llarg termini, sense obsessionar-se per resultats immediats". "La unitat preval sobre el conflicte" vol dir obrar perquè els oposats aconsegueixin "una unitat multiforme que engendra nova vida". "La realitat és més important que la idea" significa evitar que la política i la fe es redueixin a la retòrica. "El tot és superior a la part" significa conjuminar globalització i localització.

"L'evangelització també implica un camí de diàleg" que obre a l'Església per a col·laborar amb totes les realitats polítiques, socials, religioses i culturals. L'ecumenisme és "un camí ineludible de l'evangelització".

És important l'enriquiment recíproc: "quantes coses podem aprendre els uns dels altres!, per exemple, "en el diàleg amb els germans ortodoxos, els catòlics tenim la possibilitat d'aprendre alguna cosa més sobre el sentit de la col·legialitat episcopal i sobre la seva experiència de la sinodalidad"; "el diàleg i l'amistat amb els fills d'Israel són part de la vida dels deixebles de Jesús"; "el diàleg interreligiós", que es condueix amb "una identitat clara i gojosa", és "és una condició necessària per a la pau en el món" i no enfosqueix l'evangelització ; "en aquesta època adquireix gran importància la relació amb els creients de l'Islam".

El Papa implora "humilment" perquè els països de tradició islàmica assegurin la llibertat religiosa als cristians, també "tenint en compte la llibertat que els creients de l'Islam gaudeixen als països occidentals!". "Enfront d'episodis de fonamentalisme violent" convida a "evitar odioses generalitzacions, perquè el veritable Islam i una adequada interpretació de l'Alcorà s'oposen a tota violència". I contra l'intent de privatitzar les religions en alguns contextos, afirma que "el degut respecte a les minories d'agnòstics o no creients no ha d'imposar-se d'un mode arbitrari que silenciï les conviccions de majories creients o ignori la riquesa de les tradicions religioses". Reitera d'aquesta manera la importància del diàleg i de l'aliança entre creients i no creients.

Evangelitzadors amb esperit

L'últim capítol està dedicat als "evangelitzadors amb Esperit", que són aquells que "s'obren sense por de l'acció de l'Esperit Sant" que "infon la força per a anunciar la novetat de l'Evangeli amb audàcia (parresía), en veu alta i en tot temps i lloc, fins i tot a contra corrent".

Es tracta de "evangelitzadors que oren i treballen" ,conscients que "la missió és una passió per Jesús però, al mateix temps, una passió pel seu poble" : "Jesús vol que toquem la misèria humana, que toquem la carn sufriente dels altres". "En la nostra relació amb el món-precisa-, se'ns convida a donar raó de la nostra esperança, però no com a enemics que assenyalen i condemnen".

"Només pot ser missioner –afegeix- algú que se senti bé buscant el bé dels altres, desitjant la felicitat dels altres": "si aconsegueixo ajudar una sola persona a viure millor, això ja justifica el lliurament de la meva vida". El Papa convida a no desanimar-se davant els fracassos o l'escassetat de resultats perquè la "fecunditat és moltes vegades invisible, inaferrable, no pot ser comptabilitzada"; "només sabem que el nostre lliurament és necessari".

"La comunitat evangelitzadora es fica amb obres i gestos en la vida quotidiana dels altres, acovardeix distàncies, es abaja fins a la humiliació si és necessari, i assumeix la vida humana, tocant la carn sufriente de Crist al poble. Els evangelitzadors tenen així ‘olor d'ovella’ i aquestes escolten la seva veu".

Després, "la comunitat evangelitzadora es disposa a ‘acompanyar’. Acompanya a la humanitat en tots els seus processos, per més durs i prolongats que siguin. Sap d'esperes llargues i d'aguant apostòlic. L'evangelització té molt de paciència, i evita maltractar límits. Fidel al do del Senyor, també sap ‘fructificar’".

L'Exhortació conclou amb una oració a Maria "Madre de l'Evangeli". "Hi ha un estil marià en l'activitat evangelitzadora de l'Església. Perquè cada vegada que mirem a Maria tornem a creure en el revolucionari de la tendresa i de l'afecte".