Entrevista a Kiko Argüello pel Sínode de la Nova Evangelització

Kiko Argüello: «Només una fe adulta pot respondre a les situacions actuals de secularització»

Benet XVI va inaugurar l'Any de la Fe el passat 12 d'octubre. Entre els assistents al Sínode de la nova evangelització està Kiko Argüello, iniciador del Camí Neocatecumenal, el carisma del qual, des de fa més de quaranta anys, és fer madurar una fe adulta enmig de la «desertització espiritual» que ha caracteritzat els últims decennis de la humanitat.

(Salvatore Cernuzio/Zenit) - Al final de la Santa Missa, Francisco José Gómez Argüello Wirtz, auditor nomenat pel Papa per a assistir a aquest Sínode, més familiarment conegut com Kiko Argüello, ha concedit una breu entrevista a ZENIT.

–En la primera congregació del Sínode, s'ha prestat gran atenció als moviments i realitats eclesials, assenyalats com a gràcia de l'Esperit Sant que donen nova energia a l'Església. El cardenal Wuerl, entre ells, ha citat a Comunió i Alliberament, l'Opus Dei i el Camí Neocatecumenal. Quin efecte li han fet aquestes paraules?

Ha estat bellíssim! Sorgim després del Concili Vaticà II per a ajudar a l'Església i em sento content que això es reconegui. Hem volgut introduir a l'Església un camí de fe, perquè només una fe adulta pot respondre a les situacions actuals de secularització que es donen en moltes parts del món. També ahir, durant els treballs dels Cercles Menors del Sínode, durant la cinquena Congregació, un dels relators, monsenyor Ricardo Blázquez Pérez, arquebisbe de Valladolid, va parlar del Camí Neocatecumental, i va dir estar convençut que sigui una de les respostes, després del Concili, als problemes de l'Església.

Això no significa que vulguem substituir a l'Església o que siguem l'única expressió eclesial i religiosa vàlida. Més aviat som només servidors humils que es posen al servei de l'Església, per a ajudar les persones a descobrir la bellesa de ser cristians. Perquè és una cosa enorme: ser fills de Déu, units, que s'estimen els uns als altres. És fantàstic de veritat!

–Es pot afirmar per tant que, en un cert sentit, el Camí Neocatecumenal ha fet realitat les promeses del Concili Vaticà II?

Sí, les està fent realitat, malgrat nosaltres i dels nostres pecats. Laics que evangelitzen, famílies en missió, milers de vocacions. Enguany hem obert deu nous seminaris, entre ells un a l'Índia i un altre a Rio de Janeiro. Nosaltres mateixos estem veritablement sorpresos dels fruits que continuem veient, perquè no és absolutament obra nostra.

Quan demano famílies per a anar en missió pel món, no és certament poder meu que s'aixequin tres mil. O com va succeir el passat estiu a Madrid, que vaig demanar sacerdots per a la Xina i cinc mil joves es van sentir disposats... És alguna cosa bellíssim. Som de veritat espectadors de les obres de l'Esperit Sant.

–Últimament es parla d'una publicació seva que està apunto de sortir. És veritat?

Sí. És un petit volum que sortirà potser amb motiu de la clausura dels treballs sinodals, on hem tractat de posar per escrit el kerygma anunciat en les trobades de Nàpols, Budapest, Milà i Trieste d'enguany. És el kerygma dels tres àngels que, al meu entendre, és una catequesi molt important per a l'antropologia d'avui, que ha perdut el seu contingut profund. Es pot dir que és un llibre per a la Nova Evangelització, i creiem important transmetre aquest anunci que torna a donar sentit a la pregunta «per què evangelitzar?».

–El Sant Pare ha obert, fa poc, un temps de gràcia per a l'Església d'avui: l'Any de la Fe. Que augura per a enguany?

Espero que es pugui redescobrir la bellesa de la Fe. Aquella Fe que ens dona la naturalesa de Déu i cura profundament l'ésser de l'home que ha estat ferit pel pecat original. L'home, separant-se de Déu, es fa esclau del no ser, les conseqüències són evidents: la quantitat de dones que són assassinades, els suïcidis continus a tot arreu, i podria seguir. Quan un home descobreix que «no és», decideix matar-se. L'Església, per tant, en aquest any ha de fer redescobrir la paraula de salvació per als homes: que Crist ha vingut per a donar-los vida, per a donar «l'ésser de l'Esperit Sant».