Conclou la Gran Missió del Camí Neocatecumenal

Alfa i Omega - Núm. 834 / 23-V-2013

«Hi ha consol, hi ha esperança, i nosaltres som testimonis»

Milers de neocatecumenals romans van assistir a la trobada amb el Papa. Per a ells, va anar el colofó a la Gran Missió que ha impulsat, durant els diumenges de Pasqua, el Camí Neocatecumenal, sortint a deu mil places de 120 països per a anunciar i testimoniar l'amor de Jesucrist. Alguns d'ells compten la seva experiència, des de Albi (França), Maracaibo (Veneçuela) i Haití Durant cinc diumenges de Pasqua, en 120 nacions, els neocatecumenals de tot el món han sortit a 10.000 places per a evangelitzar, duent a terme una Gran Missió amb motiu de l'Any de la fe. Aquesta missió reflecteix la forta dimensió missionera del Camí Neocatecumental, que, a través del seu itinerari de formació catòlica, té sempre com a horitzó portar als allunyats l'Evangeli. Ho fa a través dels Seminaris diocesans missioners Redemptoris Mater, les famílies en missió, els catequistes itinerants, célibes missioners, o la missió ad gents repartits per tot el món.

Haití: esperança en el desconsol

Un dels 120 països on s'ha dut a terme la Gran Missió és Haití, concretament en quatre places de Port-au-Prince, la capital. «Des que es va anunciar la missió, els germans la van acollir amb alegria i han estat sortint tots els diumenges cantant, ballant, anunciant...», comenta Agustín que, juntament amb la seva esposa Paloma i les seves dues filles, porten com a família en missió en aquest país des de 2001.

La família Ferrer López-Palacios pertany al Camí Neocatecumenal en la parròquia de les Santes Juliana i Semproniana, de Barcelona, i fa dotze anys van ser enviats per Joan Pau II a Haití, per a fer present el que és la família cristiana. El terratrèmol que va sacsejar al país al gener de 2010, no obstant això, ha fet que hi hagi un major necessitat d'anunci. «Se'ns va ficar a tots en la por i la tristesa», compte Agustín. Amb la Gran Missió, «s'ha obert el cel per a Haití. En llocs on només hi havia mort, dolor i misèria, s'anuncia que Déu estima a aquest poble i que ha manat al seu Fill, Jesucrist ressuscitat de la mort, que ens porta la vida eterna, una vida nova, que porta l'alegria a un poble que, fins ara, vivia en la tristesa i en el desconsol. Hi ha consol, hi ha esperança, i nosaltres som testimonis i ens alegrem».

Després de les cinc catequesis, 17 persones han volgut continuar realitzant l'itinerari de fe de la iniciació cristiana del Camí Neocatecumenal.

Veneçuela: els borratxos també escolten

A Veneçuela són un altre tipus de terratrèmols els que han sacsejat el país: la inestabilitat política, econòmica i social. També allí s'ha realitzat aquesta iniciativa d'evangelització en les places.

Alejandro i Maruja són els responsables del Camí en la parròquia de Pare Claret, de Maracaibo, una bella ciutat de l'Estat de Zulia (Veneçuela), i parlen d'una experiència d'esperança i alegria. Aquesta parròquia maracucha va realitzar la missió en una plaça de gran confluència comercial, dins d'una zona perillosa. «És un sector molt pobre, amb alts índexs de violència i criminalitat. Proliferen bandes delictives i de tràfic i consum de droga i d'alcohol», compte Alejandro.

Prop de 70 membres del Camí d'aquesta parròquia de Maracaibo han sortit cada diumenge a una plaça on pernocten els borratxos, i conten que la majoria d'ells els escoltaven, encara que no sense altercats. «Un home borratxo i un altre que consumia droga es van tirar a riure a riallades quan van escoltar una de les germanes comptar la seva experiència», però, «al final, es van mostrar contents i ens van dir que ens esperaven diumenge que ve».

Per a Alejandro i Maruja ha estat una experiència de comunió i alegria. «Va ser una gran alegria per als germans de les comunitats que ens sentim en comunió amb tota l'Església i veritablement sota l'empara de la Mare de Déu del Carme, la imatge del qual està col·locada en la plaça», comenten.

França és també terra de missió Ismael i Marta són un matrimoni del Camí Neocatecumenal de la parròquia Santa Catalina de Siena, de Madrid, que amb les seves tres filles van marxar, fa un any, a Albi, una ciutat del sud de França, com a família per a la missió ad gents. Aquesta forma d'evangelització consisteix en el fet que diverses famílies amb un sacerdot formen una comunitat i viuen en llocs descristianitzats o pagans.

En aquesta bella i històrica ciutat francesa, també es va posar en marxa la Gran Missió. El primer diumenge, va acudir un grup de 60 joves italians del Camí que estan units a la missió ad gents de Albi pel res del Rosari diari davant del Santíssim. «Va ser un dia estupend en què els joves van donar la seva experiència d'haver-se trobat amb Crist a través de l'Església», diu Marta, que actualment està embarassada de set mesos i roman hospitalitzada en Toulose, perquè pot donar a llum al seu quart fill. Malgrat petites persecucions, que els tiressin petards i de la ignorància de molts que passaven per la plaça, Marta conta que li va impressionar que, en el quart dia després de la catequesi, diverses persones van respondre a la invitació d'acostar-se a confessar-se, entre ells «un captaire que havia estat amb nosaltres parlant». Per a aquesta família missionera, «l'experiència de la Gran Missió ha estat un gran esdeveniment, començant perquè tots els diumenges de Pasqua substituíem la migdiada per anar a evangelitzar, ja que començàvem a dos quarts de quatre de la tarda. El fruit de tot això, el Senyor ho sap. Sé que no ha passat desapercebut, i menys a la ciutat on estem nosaltres, que no supera els seixanta mil habitants. Nosaltres hem estat serfs inútils, instruments del Senyor per a donar gratis el que gratis hem rebut», conclou Marta.

Juan Ignacio Merino

Enllaç original de la notícia:

http://www.alfayomega.es/revista/2013/834/01_enportada4.php