Carta de l'arquebisbe de Barcelona: «Pa per al camí»

Carta de l'arquebisbe de Barcelona: «Pa per al camí»

En la seva carta dominical, el cardenal Omella ens recorda quin és el manament que va deixar Jesús: l'amor al proïsme com a signe d'identitat de tot cristià

 

Font: https://www.cope.es/religion/cartas-pastorales/noticias/carta-del-arzobispo-barcelona-pan-para-camino-20220515_2078051

El passatge de l'Evangeli segons Juan que hem llegit aquest cinquè diumenge de Pasqua ens deixa un missatge molt clar: l'amor als nostres germans és el distintiu més important dels seguidors de Jesús. «En això coneixeran que sou deixebles meus: si us estimeu els uns als altres» (Jn 13,35).

Diu el papa Francesc que l'amor és el document d'identitat del cristià, és a dir, l'únic document vàlid per a ser reconeguts com a deixebles de Jesús. I continua dient que, com tot document d'identitat, caduca si no ho renovem.

El Senyor ens ha donat un gran regal amb el qual podem renovar durant tota la vida l'amor a Déu i als nostres germans, és l'Eucaristia. L'Eucaristia és l'aliment que sosté la nostra existència. És pa per al camí. En l'Eucaristia, Jesús ve a nosaltres per a donar-nos el seu cos i la seva sang. I és que Jesús és el pa de vida. Ell mateix ens ho diu en l'Evangeli: «Qui coma d'aquest pa viurà per sempre» (Jn 6,51)

Hi ha un fragment del primer llibre dels Reis que pot ajudar-nos a viure l'Eucaristia. En aquest passatge llegim un episodi de la vida del profeta Elías. Va ser un home al qual Déu havia donat la missió de lluitar contra les injustícies del seu temps. És per això que va tenir grans conflictes amb els poderosos de la seva època. En un d'aquests moments es va veure forçat a fugir al desert. Després de caminar tota una jornada sota un sol ardent, Elías va caure exhaust i va desitjar la mort. Ja no podia més. Va ser en aquest instant en què el Senyor li va dir: «Aixeca't i menja» (1Re 19,5). Llavors Elías es va aixecar i va veure davant seu un pa cuit i una gerra d'aigua. El profeta, enfortit amb aquell menjar, va seguir amb la missió que Déu li havia encarregat.

També a nosaltres ens pot succeir el mateix que al profeta Elías. Sovint sentim que ens fallen les forces o que ens costa ser fidels als compromisos amb els nostres germans. No obstant això, en l'Eucaristia, Jesús també ens ofereix el seu menjar i la seva beguda perquè ens alimentem; el camí és llarg i necessitem la seva força.

Els sants han viscut amb intensitat l'Eucaristia. Compten els biògrafs de Santa Teresa de Calcuta que un dia li van preguntar què s'havia de fer per a servir als més pobres. La santa va respondre sense dubtar: «celebrar bé l'Eucaristia».

Benvolguts germans i germanes, Crist ens crida a ser bon pa per als nostres germans. En un món ferit per la solitud, la pobresa i el sofriment, siguem comunitats cristianes que celebrin, anunciïn i visquin l'Eucaristia.

† Juan José Omella Omella Cardenal arquebisbe de Barcelona