Breu ressenya històrica

El Camí Neocatecumenal és present en la parròquia de Santa Joaquima de Vedruna dels Pares Carmelites des de pràcticament els primers moments en què es va iniciar, per ordre de l'Arquebisbe Dr. Modrego, la marxa pastoral de la qual és la parròquia amb menor demarcació territorial de la diòcesi.

Mentre la parròquia va ser erigida canònicament un 6 de novembre de 1965, sota l'advocació de Santa Joaquima, no va ser fins a 1969 quan es va beneir provisionalment el Temple. Va caldre esperar fins a l'any 1974 perquè el llavors Arquebisbe, el Cardenal Narcís Jubany, dugués a terme la solemne benedicció de la nova Església i la consagració del seu altar major.

Dos anys abans, durant el mes de setembre de 1972, van arribar dos itinerants de manera inesperada, que havien desembarcat prèviament a Barcelona, per a anunciar la Bona Notícia en les parròquies que trobessin al seu pas i oferir el Neocatecumenado com una ‘iniciació cristiana d'adults’ per a formar petites comunitats en la parròquia en les quals es visqués com la Sagrada Família de Natzaret, en humilitat, senzillesa i lloança.

El llavors rector, el P. Joan Colldecarrera, els va rebre i va acollir amb entusiasme, i després d'escoltar-los va demanar iniciar el que aquells itinerants anunciaven com un fruit del recent Concili Vaticà II per a la nova evangelització. Va ser aquell mateix any, el mes d'octubre, quan va tenir lloc la primera catequització en la parròquia per a formar una comunitat. Després de diversos mesos de catequesis, seguint els esquemes dels Fets dels Apòstols i aprofundint en la predicació del Kerygma, la celebració penitencial i el lliurament de la Bíblia, després de la convivència final va néixer, un 13 de desembre de 1972, la primera comunitat neocatecumenal de la parròquia.

Des de llavors, la petita i fràgil llavor que va néixer per la predicació de dos ‘apòstols’, a l'empara de l'Orde Carmelita, que ha treballat i ajudat servint com a Pastors del ramat, s'ha convertit en un arbre que sobrepassa la demarcació territorial i que arriba a nombroses nacions a tot el món.

Des de llavors cada any s'han anat repetint les catequitzacions en la parròquia, el contingut central de la qual és el Kerygma apostòlic, i que han estat escoltades per més de dos mil cinc-centes persones, moltes d'elles allunyades de l'Església. Fruit del treball evangelitzador han nascut un total de 15 comunitats, que en el seu conjunt sumen prop de 700 persones adultes i al voltant de 400 nens, menors de 14 anys.

Acabat el període de catequesi i en la convivència conclusiva, es proposa als que han anat assistint a les mateixes el formar una petita comunitat que a través d'un itinerari formatiu, i seguint la pauta del ‘Catecumenat d'Adults’ marcat pel RICA (Ritual de la Iniciació Cristiana d'Adults) buscarà redescobrir el propi Baptisme per a arribar a una fe adulta. Aquest itinerari baptismal, seguint l'esquema del catecumenat a l'Església primitiva, cerca retornar a la fe a aquells batejats que s'han allunyat de l'Església, enfortir la dels quals la viuen i fins i tot, i cada vegada més, proposar-la i fomentar-la en aquells que ni tan sols estan batejats.

Amb el Neocatecumenado es va obrir en la parròquia de Santa Joaquima de Vedruna una nova pastoral parroquial, la de l'evangelització, per a afrontar els desafiaments actuals de la secularització i descristianización dels quals parla la ‘Gaudium et Spes’ del Concili Vaticà II: ‘Munions cada vegada més nombroses s'allunyen pràcticament de la religió. La negació de Déu i de la religió no constitueixen, com en èpoques passades, un fet insòlit i individual; avui dia es presenta com a exigència del progrés científic d'un cert humanisme nou’.

El fet de viure i celebrar en petites comunitats els misteris de la fe ha permès i facilitat, a través d'un trípode de Paraula-Litúrgia-Comunitat la trobada personal amb Crist, i ha suscitat nombrosos fruits, molts dels quals avui s'estan començant a veure i recollir.

Ja són quatre les comunitats de la parròquia que han acabat el temps de la iniciació cristiana proposat en el Neocatecumenado, i que han renovat solemnement les seves promeses baptismals en la Catedral, la primera en 1996 i l'última en la passada Vigília Pasqual de 2011. Les següents continuen, cadascuna en una etapa del procés i en funció del temps d'inici d'aquest, rebent els dons i misteris de la fe de manera gradual per diversos equips de catequistes que transmeten el que al seu torn ells mateixos han rebut (1a Cor. 15, 3-5)