Adorar és el més important

El temple és un lloc sagrat en el qual el més important no és la ritualitat, sinó “adorar al Senyor”. Ho va afirmar el Papa Francesc durant la seva homilia de la Missa del matí del divendres 22 de novembre, a la Casa de Santa Marta.

El temple és un lloc sagrat en el qual el més important no és la ritualitat, sinó “adorar al Senyor”. Ho va afirmar el Papa Francesc durant la seva homilia de la Missa del matí a la Casa de Santa Marta. El Papa va meditar sobre l'ésser humà que com a “temple de l'Esperit Sant” està cridat a escoltar a Déu dins de si, a demanar-li perdó i a seguir-ho.

El Temple és la casa de pedra on un poble custòdia la seva ànima davant Déu. Però Temple sagrat és també el cos d'un individu singular, on Déu parla i el cor escolta. El Sant Pare va desenvolupar la seva homilia centrant-se en aquestes dues dimensions, que corren paral·leles en la vida cristiana. El motiu el va donar el passatge litúrgic de l'Antic Testament, en el qual Judes Macabeo torna a consagrar el Temple destruït per les guerres. “El Temple – va observar el Pontífex – com un punt de referència de la comunitat, un lloc de referència del poble de Déu”, on es va per moltes raons, una de les quals – va explicar – supera totes les altres:

“El Temple és el lloc on la comunitat resarà, a lloar al Senyor, a donar gràcies, però sobretot a adorar: en el Temple s'adora al Senyor. I aquest és el punt més important. També, això és vàlid per a les cerimònies litúrgiques: en aquesta cerimònia litúrgica, què és més important? Els cants, els ritus – bells, tot…? L'adoració és més important: tota la comunitat reunida mira l'altar on se celebra el sacrifici i s'adora. Però, jo crec – ho dic humilment – que potser nosaltres cristians hem perdut una mica el sentit de l'adoració, i pensem: anem al Temple, ens reunim com a germans – això és bo, és bell! – però el centre és allí on està Déu. I nosaltres adorem a Déu”.

D'aquesta afirmació brolla la pregunta, directa: “Els nostres temples – es va preguntar el Bisbe de Roma – són llocs d'adoració, afavoreixen l'adoració? Les nostres celebracions afavoreixen l'adoració?”. Jesús - va recordar Francisco, citant l'Evangeli d'avui - tira als venedors que havien ocupat el Temple com un lloc de trànsits en vegada que d'adoració. Però hi ha un altre “Temple” i una altra sacralitat que considerar en la vida de fe:

“Sant Pau ens diu que som temples de l'Esperit Sant. Jo soc un temple. L'Esperit de Déu està amb mi. I també ens diu: ‘No entristeixin l'Esperit del Senyor que està dins de vostès!’. I també aquí, tal vegada senar podem parlar com abans de l'adoració, sinó d'una sort d'adoració que és el cor que busca l'Esperit del Senyor dins de si i sap que Déu està dins de si, que l'Esperit Sant està dins de si. Ho escolta i ho segueix”.

Certament la seqüela de Déu pressuposa una contínua purificació, “perquè som pecadors”, va repetir el Papa, insistint: "Purificar-se amb l'oració, amb la penitència, amb el Sagrament de la reconciliació, amb l'Eucaristia". I així, “en aquests dos temples – el temple material, el lloc d'adoració, i el temple espiritual dins de mi, on habita l'Esperit Sant – en aquests dos temples la nostra actitud ha de ser la pietat que adora i escolta, que resa i demana perdó, que lloa al Senyor”:

“I quan es parla de l'alegria del Temple, es parla d'això: tota la comunitat en adoració, en oració, en acció de gràcies, en lloança. Jo en oració amb el Senyor, que està dins de mi perquè jo ‘soc ‘temple’. Jo en escolta, jo en disponibilitat. Que el Senyor ens concedeixi aquest veritable sentit del Temple, per a poder anar endavant en la nostra vida d'adoració i d'escolta de la Paraula de Déu”.