La Reconciliació

Perquè Crist va confiar als apòstols i als seus successors el poder de perdonar els pecats en el seu nom. El sacerdot no actua per si mateix, sinó com a instrument de Crist i de l'Església. Escoltar l'absolució “Jo t'absolc…” garanteix que el perdó ve realment de Déu.

Cinc passos bàsics: examen de consciència sincer, dolor dels pecats, propòsit de no tornar a pecar, confessió completa al sacerdot i compliment de la penitència. Sense penediment veritable, la confessió no té fruit.

Tots els pecats greus comesos després del baptisme, no confessats encara, han de dir-se en espècie i número, si es recorden. Els pecats venials també poden confessar-se, encara que no sigui obligatori; fer-ho ajuda a créixer en humilitat i conversió.

Retorna la gràcia perduda pel pecat mortal, perdona els pecats venials, reconcilia amb Déu i amb l'Església, dona pau i consol espiritual, i enforteix l'ànima per a resistir noves caigudes. És un renéixer interior.

L'Església recomana fer-ho amb regularitat, fins i tot sense pecats greus, com a part del creixement espiritual. Els fidels han de confessar-se almenys una vegada a l'any si han comès pecat mortal.

La penitència no és càstig, sinó un gest de reparació i gratitud. Expressa el desig de col·laborar amb la gràcia rebuda, compensar el mal causat i transformar el cor en obres concretes d'amor i conversió.