Si Déu et crida, enhorabona!

Mes de 10.000 joves i famílies es van reunir el diumenge en el Palasport de la ciutat toscana procedents d'Itàlia i de l'estranger. Unes 90 noies s'aixequen per a anar en missió a la Xina

Per Salvatore Cernuzio

ROMA, 11 de juny de 2013 (Zenit.org) - A vegades s'oblida que Kiko Argüello té 74 anys. Una edat en la qual es tendeix, normalment, a concloure un cicle de la pròpia vida i a iniciar un altre fet de records i repòs. Ell, no obstant això, va estar el diumenge a la tarda en Livorno, després del moviment constant entre Espanya, Àustria i Itàlia, preparat per a cridar l'amor del Senyor davant de més de 10.000 joves reunits en Palamodì.

Perquè "la cosa més gran que puc fer i anunciar és el kerygma" va dir. No es pot estar quiets, ser "cristians de saló" com diu el papa Francesc, és necessari anar a tots llocs a portar aquesta bona notícia "que salva als home i al món". Sobretot en una ciutat "secularitzada" com Livorno, ha declarat a ZENIT el bisbe Simone Giusti. Una ciutat "paradoxal", va dir, on "el 35% dels nens no és batejat i es registra una percentatge molt alt de funerals i matrimonis civils". Però que al mateix temps "és una ciutat que, encara lluny de les parròquies, té un gran sentit religiós".

"Per tant, és necessari el que els últims papes han anomenat nova evangelització", va afegir; és a dir, "una predicació com la de Kiko és necessària en Livorno, com en els anys 60 en les perifèries de Madrid". El Camí Neocatecumenal, va afirmar el prelat, "és de fet un do gran del Concili per a fer que les persones redescobreixin al Senyor. I em sembla que els fruits estan".

El clima no va ser d'ajuda. Un pluja constant va dificultar el recorregut dels autobusos procedents no sols de la Toscana, sinó també de Lazio, Piomonte, Triveneto, Umbria, Ligúria i fins i tot Sardenya, Suïssa i França. El diluvi no va impedir que els joves neocatecumenals es dirigissin ja des d'al matí cantant i ballant, cridant l'atenció dels ciutadans.

Alguns els defineixen "eufòrics", encara que no es pot negar que està al mig l'Esperit Sant quan s'assisteix a escenes com la de la distribució de més de 150 rosaris per a les missio ad gents a França i Holanda, en les quals llargues files de nois i noies (alguns menys de 15 anys) gairebé s'empenyien per a agafar un rosari. O la carrera sobre l'escenari en el moment de "la crida vocacional" dels 64 nois que han volgut respondre a l'anomenada al seminari i de les 90 noies preparades per a partir en missió a la Xina. ("Per primer vegada en la història, les noies han "guanyat" als nois", va exclamar Kiko).

Per no parlar dels fruits de les Missions en 10.000 places de tot el món, que es deu precisament als joves preparats per a passar el diumenge regalant als ciutadans l'experiència de la seva trobada amb Déu. "Fent una mitjana de quatre persones per plaça, són almenys 40.000 els allunyats que s'han acostat a l'Església", va afirmar Kiko. Veritables "miracles i prodigis" que el "papa Francesc ha apreciat molt", quan, en la trobada amb els iniciadors del Camí en Santa Marta el 18 de maig, ha vist algunes fotos de les missions. "El sant pare - va comptar Kiko - m'ha dit: després d'aquests fruits, estar atents als contraatacs del dimoni".

Com en les places, també en el Palasport es respirava un aire de festa. Abans de l'arribada de Kiko, es va fer una ona que va recollir a tots els presents, seguida de cants i aplaudiments. Un clima potser massa d'estadi, per a una trobada principalment d'oració. Però Argüello ho ha reconduït de seguida a la justa dimensió després de la invocació a l'Esperit Sant i la lectura de la Carta als Corintis en la qual Sant Pau exhorta a "ser "ambaixadors de Crist".

La processó amb la Verge va ser un moment de gran intensitat. Precedits de la creu processional en or, els seminaristes del Redemptoris  Mater de Florència, Trieste, Lugano i Pinerolo han carregat la imatge de la Verge de Montenero, patrona de la Toscana, mentre Kiko i tots els presents cantaven "Victoria, vida eterna en Crist Resucitado".

A continuació va arribar l'anunci del kerygma.  "No som aquí per a fer un xou" va recordar Kiko, sinó per a "dir que aquí, en Livorno, a les 6 de la tarda, ha arribat la salvació, el moment favorable". Perquè "el kerygma anuncia un acte: que el Senyor que et coneix a tu, els teus problemes i els teus sofriments, per això ha enviat al seu Fill a sofrir la mort, perquè siguem un amb Ell, primogènits d'una nova creació".

El problema és tenir "les oïdes tancades" per a acollir aquesta notícia. En aquest cas, va advertir Kiko, es trenca la relació entre l'home i Déu i es dona escolta a la 'contra-catequesi' del dimoni que "vol convèncer-te que Déu et limita i que has de ser autònom, buscant tu només la felicitat".

Això porta "a l'infern del no ser", a no sentir-se estimat i genera la mort. "És com ser abandonat en l'espai sideral" va afirmar Argüelo, en un "abisme de sofriment" que empeny a gestos tràgics "com l'homicidi de la noia de disset anys apunyalada i cremada visqui pel nuvi". "Déu permet això - va dir Kiko - perquè dona la llibertat a l'home també de pecar, per a fer-li entendre que no és una marioneta a les seves mans". Sobretot Déu - va continuar l'iniciador del Camí Neocatecumental - "ha enviat al seu únic Fill, el va ressuscitar com a garantia que el pecat ha estat perdonat". I d'enfront d'aquestkerygma "hem de dir sí o no com Maria".

El mateix anunci va ser reiterat per monsenyor Giusti. Amb un accent marcadament toscà, el bisbe va fer somriure i commoure parlant dels miracles, dels fets, és a dir, que demostren que "l'Evangeli no és una bonica esperança, sinó vida que canvia". "Què ha permès que el cristianisme es difongués per tot el món, amb la predicació d'un traïdor com Pedro i d'un perseguidor com Pablo?", es va preguntar el prelat: creure en aquest miracle "que Crist ha realitzat" i que va més enllà del "ídol de mort que apareix omnipotent".

"Nosaltres ens sentim condemnats a mort", per això diem: " Si haig de morir no em preocupo de la meva dona, la meva família i oblit tot el que succeeix...” va dir el bisbe. Però "la mort ha estat vençuda", va exclamar: "Joan Pau II, des de la llosa de marbre en les grutes vaticanes, i tots els altres sants, han hagut de demostrar això a través de gràcies, més que mil nens nascuts...". La mort, no obstant això, va requerir monsenyor Giusto, "la venç qui sap estimar": l'amor "manté en vida també a les persones benvolgudes difuntes". i quan "anomena a algun - va concloure el bisbe - és perquè vol que begui de la font eterna de l'amor".

Val la pena gastar la pròpia vida per Déu: "Ell és fidel sempre -va assegurar Giusti - dona i marit poden fer qualsevol cosa, amb Déu no obstant això es pot ser una 'parella' sempre feliç i sempre enamorada". Serà per això que Kiko en totes les trobades vocacionals repeteix: "Si Déu et crida, enhorabona!"

Traduït de l'italià per Rocío Lancho