Res de laudes en quaresma

Com cada any, durant el temps de quaresma, la comunitat parroquial es reuneix primera hora del matí per a començar el dia lloant al Senyor amb el res de laudes, en una celebració comunitària presidida pels Pares carmelites.

El res començarà a les 6.30h. a la Sala Beat Titus Brandsma (entrada per carrer Francolí), i acabarà sobre les 7.15h. La celebració consta del cant dels salms del dia, la lectura de l'ofici, la proclamació de l'Evangeli, i la meditació en silenci.

ELS LAUDES EN LA LITÚRGIA DE LES HORES

En l'Ofici diví hi ha hores que destaquen pel seu valor eclesial i per la seva importància per a l'oració personal. Són els Laudes i les Vespres, denominades en l'antiguitat «hores establertes», i considerades pel Concili Vaticà II com la doble polleguera sobre el qual gira todala Liturgiade les Hores.

El progrés modern ha alterat en bona part la relació entre l'home i la naturalesa, entre el ritme de la vida humana i les cadències naturals de l'univers. No obstant això, l'home actual conserva la seva sensibilitat davant la bellesa del món visible, posada en relleu per la llum del començar el dia i per la caiguda de la tarda que acosta a la foscor silenciosa de la nit.

El llenguatge de la creació, el dia que parla de llum i calor, d'energia i vida, i la nit que suggereix fred, somni i mort, continua sent intel·ligible per a l'home modern, secularitzat i gairebé analfabet per al llenguatge simbòlic. El dia i la nit, la llum i les tenebres, tindran sempre un significat dialèctic capaç de commoure profundament el cor humà.

Els Laudes com a oració del matí tenen un doble significat: santificen el dia en el seu començament i fan memòria gojosa de la resurrecció del Senyor.

Els laudes matutins estan dirigits i ordenats a santificar el matí, com es veu clarament en molts dels seus elements. En efecte, en l'oració de Laudes, els fidels, abans d'iniciar les activitats de la jornada, dediquen a Déu totes les seves tasques, i busquen potenciar la seva capacitat humana creativa amb l'impuls santificador de la gràcia divina.

Tot el que és l'home i tot el que ell produeix ha d'estar dedicat al Senyor durant la jornada, de manera que la gràcia divina sigui l'impuls continu de l'activitat humana. El treball apareix com una col·laboració amb el Creador. D'altra banda, al començament del dia, quan el cor s'alegra en passar de la foscor a la llum, es demana «que el nostre esperit i tota la nostra vida siguin una contínua lloança» al Senyor, i que «cadascuna de les nostres accions estigui plenament dedicada» a Ell.

Els Laudes fan memòria de la resurrecció del Crist, i el celebren com a llum del mundo.la Pascuadel Senyor es commemora diàriament en l'eucaristia i en els Laudes, l'hora en què Crist va passar de la foscor a la llum, de la mort a la vida, veritable epifania del Primogènit d'entre els morts (Col 1,15.18; Ap 1,5), l'Espòs que surt del tàlem (Sal 18,6) i Primícia d'una nova humanitat (1 Cor 15,20).

En començar el dia els Laudes fan contemplar a Déu com a font de tota llum yla Iglesiapide ser il·luminada per la llum dela Palabradivina que és Crist. Sent Crist «Déu de Déu, llum de llum, Déu veritable de Déu veritable», els Laudes invoquen també a Jesucrist que il·lumina a tot home que ve a aquest món.

D'altra banda, en les Vespres com a oració del final del dia, tres són els grans temes que es consideren fonamentals: l'acció de gràcies, la memòria dela Redencióny l'esperança de la vida eterna.

L'acció de gràcies, quan ja declina el dia, se celebra «puix que se'ns ha atorgat en la jornada i puix que hem aconseguit realitzar amb encert». En efecte, en acabar el dia puja a Déu l'ofrena del treball, convertit en sacrifici espiritual, i es demana a Déu que continuï enviant la seva ajuda, atorgui el perdó pels pecats i deficiències del dia transcorregut.

«També fem memòria dela Redenciónpor mitjà de l'oració que elevem "com l'encens en la presència del Senyor", i en la qual "l'alçar de les mans" "és "oblació vespertina" (Sal 140,2). La qual cosa "pot aplicar-se també al sacrifici vespertí que el diví Redemptor va instituir precisament en la tarda en què sopava amb els Apòstols, inaugurant així els sacrosants misteris, i que va oferir al Pare en la tarda del dia suprem, que representa el cim dels segles, alçant [en la creu] les seves mans per la salvació del món» (Juan Casiano).

Aquesta mateixa relació entre les Vespres i el Misteri Pascual apareix expressada en una oració que, ambientada en l'escena dels deixebles de Emaús (Lc 24,13-32), disposa als orants en el context pasqual i eucarístic de la tarda del dia de la resurrecció.

Així mateix es té un significat escatològic de les Vespres: «per a orientem amb l'esperança cap a la llum que no coneix ocàs, "orem i supliquem perquè la llum reprengui sempre a nosaltres, demanem que vingui Crist a atorgar-nos el do de la llum eterna"» (S. Cipriano).

El tema de la llum és contemplat en avançar les primeres ombres de la nit. El Senyor, «origen de tota llum» en els Laudes, apareix com a «llum sense ocàs» en les Vespres. És el moment de demanar a l'amo del dia i de la nit que ens guardi i il·lumini no sols per a la vida present, sinó també per a l'eterna.

Aquesta mateixa perspectiva escatològica pot apreciar-se també en altres oracions que empren les paraules del Magnifcat, que també és proclamat en l'oració vespertina.

Totes dues celebracions són gairebé idèntiques en els elements que les integren i els confereixen un dinamisme peculiar.

La celebració amb la invocació «Déu meu, veuen en el meu auxili» (Sal 69,2), la doxologia Gloria al Pare... i l'aclamació Al·leluia, excepte en Quaresma. L'himne «dona a cada hora una espècie de colorit propi... perquè el començament resulti més fàcil i es creï un clima més festiu».

En Laudes la salmòdia comprèn un salm, un càntic de l'Antic Testament i un altre salm de lloança; cadascun amb les seves antífones respectives. En Vespres hi ha dos salms i un càntic pres de les epístoles o de l'Apocalipsi. Aquesta ordenació respon a l'antiga tradició romana.

La lectura breu «està assenyalada d'acord amb les característiques del dia, del temps i de la festa; haurà de llegir-se com una proclamació dela Palabrade Déu, que inculca amb intensitat algun pensament sagrat i que ajuda a posar en relleu determinades paraules a les quals possiblement no es presta tota l'atenció en la lectura contínua dela Sagrada Escriptura.

El càntic evangèlic, el Benedictus (Càntic de Zacarías) en Laudes, i el Magnificat en Vespres, «quela Església Romanaha empleat i ha popularitzat al llarg dels segles, expressen la lloança i acció de gràcies per l'obra dela Redempció». Tots dos càntics són, en efecte, una síntesi preciosa de la història de la salvació culminada en Crist. Les antífones del càntic de Zacarías i del càntic de Maria tenen una importància i dignitat especials i uneixen l'Ofici diví amb la festa del dia o el temps litúrgic. Estan preses moltes vegades de l'Evangeli dela Missa.

Les pregàries són «tant les intercessions que es fan en Vespres com les invocacions fetes per a consagrar el dia a Déu en els Laudes matutins». Signifiquen un moment d'intercessió equiparable al de l'oració dels fidels dela Missa, encara que es fan de mode distint. En les pregàries que tenen lloc en les Vespres, l'última intenció és sempre pels difunts.

El Parenostre, síntesi i cim de tota oració cristiana, segons antiga tradició «es diu solemnement tres vegades al dia: enla Missa, en els Laudes matutins i en les Vespres» .

L'oració conclusiva, pròpia, completa les pregàries i rubrica tota la celebració de l'hora de Laudes o de Vespres. Finalment, el ministre ordenat, si n'hi ha, beneeix a l'assemblea i l'acomiada, o, en cas contrari, el que ha dirigit la celebració pronuncia una fórmula invocativa com a comiat.(Pot ser «El Senyor ens beneeixi, ens guardi de tot mal i ens porti a la vida eterna».

 Extractat del llibre “La Liturgiadela Església” de Julián López Martín editat per Biblioteca d'Autors Cristians, Madrid 2003.