Pròxima canonització del P. Tito Brandsma

El Papa canonitzarà al màrtir del nazisme Tito Brandsma el 15 de maig

Aquest matí el Consistori públic ordinari per a tres beats: a més del carmelita holandès, assassinat a Dachau, també la monja francesa Maria Rivier i la italiana Maria de Jesús. En la cerimònia de canonització, prevista per a dins de dos mesos en Sant Pere, també seran elevats als altars els altres set beats la data dels quals no havia estat fixada per la pandèmia. Entre ells, Carlos de Foucauld. Nou cardenals elevats a l'Orde dels Preveres

Salvatore Cernuzio - Ciutat del Vaticà - 4 de març 2022

"Resaré per tu". L'àcid fénico ja començava a córrer per les seves venes quan el carmelita Tito Brandsma va pronunciar aquestes tres paraules, les últimes de la seva vida, a la infermera que, per ordre de les SS en el lager de Dachau, li va aplicar una injecció letal. Un perdó, invocat pel religiós, professor i periodista, enmig dels seus últims sospirs, al final d'una vida de santedat, traduïda en coratge i determinació durant els foscos anys de la invasió nazi.

La seva santedat és ara reconeguda per l'Església universal, que ho canonitzarà el pròxim 15 de maig al costat de dues germanes, la francesa Maria Rivier i la italiana Maria de Jesús, en una gran cerimònia en Sant Pere en la qual també participaran els set beats la canonització dels quals va ser decretada pel Papa en el Consistori del 3 de maig de 2021, sense fixar data per la pandèmia. La cerimònia es va programar llavors per a maig. Carlos de Foucauld, explorador religiós francès del Sàhara i de la cultura tuareg, pont de diàleg entre religions, es troba també entre els beats en qüestió.

Deu nous sants el 15 de maig

El 15 de maig hi haurà, per tant, deu nous sants proclamats pel Papa Francesc. Al començament de la cerimònia d'avui, el cardenal Marcello Semeraro, prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants, va llegir els noms i va presentar un breu perfil dels tres beats, "germans i germanes que van acollir la llum de Déu en els seus cors i la van transmetre al món, cadascun segons el seu propi matís". Els miracles que se'ls atribueixen i que han estat reconeguts pel Papa, va afegir el cardenal, "són un signe que el poble de Déu no sols admirava el seu martiri o el seu exercici heroic de les virtuts, sinó que reconeixia tal proximitat a Déu que confiava en la seva intercessió".

Brandsma, professor i periodista durant els anys del nazisme

"Home mans però decidit", Brandsma, originari dels Països Baixos, on la devoció per ell és profunda i generalitzada, en virtut de la seva funció d'assistent eclesiàstic dels periodistes catòlics, així designat pels bisbes holandesos en 1935, va utilitzar la xarxa de periòdics catòlics per a defensar la llibertat d'informació i la dignitat de tota persona i per a estigmatitzar les ideologies nazis, l'enfocament antihumà de les quals va criticar durament. Els seus valents escrits es van convertir en un punt de referència per a la resistència moral i cultural del poble holandès, però van molestar al Reich, que temia a "aquest malvat professor" -com deia un titular del diari berlinès Fridericus- i per això va decidir silenciar-lo.

El pretext va ser la carta circular que Brandsma va enviar el 31 de desembre de 1941 a tots els periòdics catòlics, a instàncies de l'episcopat local, en la qual se'ls instava a no publicar anuncis del Moviment Nacional Socialista en els quals es lloés la "raça". En cas contrari, va escriure, "ja no hauran de ser considerats catòlics i no deuran ni podran comptar amb lectors i subscriptors catòlics". El pare Tito va ser detingut al gener de 1942 com a subversiu perillós i portat a Amersfoort, un "camp de trànsit" a l'espera de ser deportat. Els detalls dels seus dies d'empresonament es coneixen gràcies a un diari i a algunes cartes enviades a superiors, germans, familiars i amics. En elles, el carmelita va descriure les condicions d'amuntegament en la seva cel·la i els maltractaments, però mai va expressar tristesa o queixes. Encara que no va poder combregar, va dir que se sentia a casa en la presó perquè Déu estava al seu costat.

Mort a Dachau

Va mantenir la mateixa serenitat fins a la seva mort a Dachau per una injecció de verí. Va ser la infermera que li va injectar l'àcid fénico qui va relatar els últims moments de la seva vida, durant l'interrogatori per al procés de canonització: "Em va agafar la mà i em va dir: 'Pobra noia que és vostè, resaré per vostè! El camí terrenal de Brandsma va acabar el 26 de juliol de 1942, a l'edat de 61 anys. El 3 de setembre de 1985, Joan Pau II ho va proclamar beat i màrtir de la fe. Ara, amb Francisco es converteix en un sant. El miracle que se li atribueix és la curació d'un pare carmelita d'un "melanoma metastásico dels ganglis limfàtics", ocorreguda en 2004 a Palm Beach (els EUA).

Maria Rivier, una vida dedicada a l'educació

La francesa Maria Rivier serà canonitzada amb Brandsma. La seva santedat es conrea des que, sent una nena, malalta d'una malaltia que li impedia caminar, va prometre a la Mare de Déu que, si es curava, dedicaria la seva vida a educar als nens. Es va curar i als 18 anys va obrir una escola per a nens a la seva ciutat natal. Durant el període de la Revolució Francesa, tan hostil a la religió catòlica i a les seves institucions, el seu carisma fundacional va florir: la jove va donar vida a la Congregació de les Germanes de la Presentació de Maria. Les germanes es van dedicar no sols a la formació religiosa i a l'educació de les joves, sinó també a un veritable apostolat per al despertar de la fe i la pràctica religiosa en les parròquies, on reunien la gent cada diumenge, explicant la doctrina i convidant a l'oració. Maria Rivier va morir el 3 de febrer de 1738 i va ser beatificada per Joan Pau II en 1982. El miracle atribuït a la seva intercessió es refereix a la recuperació de la vida en 2013 d'un nen de Meru (Kenya), nascut amb "absència prolongada d'activitat cardíaca, respiratòria i neurològica".

Maria de Jesús, la "senyora" al servei dels pobres i dels petits

Maria de Jesús, fundadora de les Germanes Caputxines de la Immaculada de Lorda, va néixer a Palerm amb el nom de Carolina Santocanale en el si d'una família acomodada. En assistir a la casa dels seus avis en Monreale, va veure la necessitat d'assistència i educació del seu poble. Va abandonar la idea d'una vida de clausura, que havia conreat des de nena, i es va posar al servei de la població, que la deia " senyora ", però que admirava la seva humilitat. Va abraçar l'espiritualitat franciscana i es va convertir en terciària; va reunir altres noies que volien passar la seva vida ajudant al proïsme. Es va instal·lar a la ciutat de Cinisi, on, en l'oratori, va obrir un jardí d'infància, un institut educatiu i un taller de costura. Va treballar fins a l'últim dels seus dies i va morir al final d'una esgotadora jornada en 1923. El miracle per a la seva canonització es refereix a dos embarassos portats a terme, entre 2016 i 2017, d'una dona siciliana que sofria una greu patologia que li havia causat infertilitat.

Nou cardenals elevats a l'Orde dels Preveres

Al final del Consistori, va seguir la Optatio de nou cardenals de l'Orde de Diaques a l'Orde de Preveres. Són els cardenals Manuel Monteiro de Castro, (Diaconía de Domingo de Guzmán); Sants Abril i Castelló, (San Ponciano); Antonio Maria Vegliò, (Sant Cesáreo en Palatio); Giuseppe Bertello, (Santos Vito, Modest i Crescencia); Francesco Coccopalmerio, (San José dels Fusters); João Braz de Aviz, (Santa Elena fora de la Porta Prenestina); Edwin Frederick O'Brien, (Sant Sebastià en Palatino); Domenico Calcagno, (Anunciació de la Benaurada Mare de Déu en Via Ardeatina); Giuseppe Versaldi, (Sagrat Cor de Jesús en Castro Pretorio).

  Font: https://www.vaticannews.va/es/papa/news/2022-03/papa-canonizara-martir-nazismo-titus-brandsma.html