Pastoral de la Salut-Campanya del Malalt 2024

JORNADA MUNDIAL DEL MALALT 2024  - PARRÒQUIA SANTA JOAQUIMA DE VEDRUNA 

DISSABTE 10 DE FEBRER A LES 12H.

Us esperem a tots, malalts, cuidadors, familiars, feligresos!

  Estampa campanya del malalt - de la Conferència Episcopal Espanyola

CAMPANYA DEL MALALT 2024

MISSATGE DEL PAPA FRANCESC SOBRE LA JORNADA DEL MALALT:

«No convé que l'home estigui sol».Cuidar al malalt cuidant les relacions(text íntegre)«No convé que l'home estigui només» (Gn 2,18). Des del principi, Déu, que és amor, va crear l'ésser humà per a la comunió, inscrivint en la seva ser la dimensió relacional. Així, la nostra vida, modelada a imatge de la Trinitat, està cridada a realitzar-se plenament en el dinamisme de les relacions, de l'amistat i de l'amor mutu. Hem estat creats per a estar junts, no sols. I és precisament perquè aquest projecte de comunió està inscrit en el més profund del cor humà, que l'experiència de l'abandó i de la solitud ens espanta, és dolorosa i, fins i tot, inhumana. I ho és encara més en temps de fragilitat, incertesa i inseguretat, provocades, moltes vegades, per l'aparició d'alguna malaltia greu.Penso, per exemple, en quants van estar terriblement sols durant la pandèmia de COVID-19; en els pacients que no podien rebre visites, però també en els infermers, metges i personal de suport, sobrecarregats de treball i tancats a les sales d'aïllament. I òbviament no oblidem als qui degueren afrontar solos l'hora de la mort, només assistits pel personal sanitari, però lluny de les seves pròpies familias.al mateix temps, m'uneixo amb dolor a la condició de sofriment i solitud dels qui, a causa de la guerra i les seves tràgiques conseqüències, es troben sense suport i sense assistència.   La guerra és la més terrible de les malalties socials i són les persones més fràgils les que paguen el preu més alt.No obstant això, és necessari subratllar que, també als països que gaudeixen de pau i compten amb majors recursos, el temps de la vellesa i de la malaltia es viu sovint en la solitud i, a vegades, fins i tot en l'abandó. Aquesta trista realitat és conseqüència sobretot de la cultura de l'individualisme, que exalta el rendiment costi el que costi i conrea el mite de l'eficiència, tornant-se indiferent i fins i tot despietada quan les persones ja no tenen la força necessària per a seguir aquest ritme. Es converteix llavors en una cultura del descarti, en la qual «no es considera ja a les persones com un valor primari que cal respectar i emparar, especialment si són pobres o discapacitades, si “encara no són útils” —com els no nascuts—, o si “ja no serveixen” —com els ancians—.» (Carta enc. Fratelli tutti, 18). Desgraciadament, aquesta lògica també preval en determinades opcions polítiques, que no són capaces de posar en el centre la dignitat de la persona humana i les seves necessitats, i no sempre afavoreixen les estratègies i els mitjans necessaris per a garantir el dret fonamental a la salut i l'accés a les cures mèdiques a tot ésser humà. Al mateix temps, l'abandó de les persones fràgils i la seva solitud també s'agreugen pel fet de reduir les cures únicament a serveis de salut, sense que aquests vagin sàviament acompanyats per una “aliança terapèutica” entre metge, pacient i familiars.Ens fa bé tornar a escoltar aquesta paraula bíblica: no convé que l'home estigui sol! Déu la pronuncia al començament mateix de la creació i ens revela així el sentit profund del seu designi sobre la humanitat, però, al mateix temps, també la ferida mortal del pecat, que s'introdueix generant recels, fractures, divisions i, per tant, aïllament. Això afecta a la persona en totes les seves relacions; amb Déu, amb si mateixa, amb els altres i amb la creació. Aquest aïllament ens fa perdre el sentit de l'existència, ens roba l'alegria de l'amor i ens fa experimentar una opressiva sensació de solitud en totes les etapes crucials de la vida.Germans i germanes, la primera cura del qual tenim necessitat en la malaltia és el d'una proximitat plena de compassió i de tendresa. Per això, cuidar al malalt significa, abans de res, cuidar les seves relacions, totes les seves relacions; amb Déu, amb els altres —familiars, amics, personal sanitari—, amb la creació i amb si mateix. És això possible? Clar que és possible, i tots estem cridats a comprometre'ns perquè sigui així.   Fixem-nos en la imatge del Bon Samarità (cf. Lc 10, 25-37), en la seva capacitat per a minorar el pas i fer-se proïsme, en l'actitud de tendresa amb què alleuja les ferides del germà que sofreix.Recordem aquesta veritat central de la nostra vida, que hem vingut al món perquè algú ens ha acollit. Hem estat fets per a l'amor, estem anomenats a la comunió i a la fraternitat. Aquesta dimensió del nostre ser ens sosté de manera particular en temps de malaltia i fragilitat, i és la primera teràpia que hem d'adoptar tots junts per a curar les malalties de la societat en la qual vivim.A vostès que pateixen una malaltia, temporal o crònica, m'agradaria dir-los: no s'avergonyeixin del seu desig de proximitat i tendresa! No ho ocultin i no pensin mai que són una càrrega per als altres. La condició dels malalts ens convida a tots a frenar els ritmes exasperats en els quals estem immersos i a redescobrir-nos a nosaltres mateixos.En aquest canvi d'època en el qual vivim, nosaltres els cristians estem especialment cridats a fer nostra la mirada compassiva de Jesús. Cuidem als qui sofreixen i estan sols, i fins i tot marginats i descartats. Amb l'amor recíproc que Crist Señor ens dona en l'oració, sobretot en l'Eucaristia, sanem les ferides de la solitud i de l'aïllament. Cooperem així a contrarestar la cultura de l'individualisme, de la indiferència, del descarti, i fem créixer la cultura de la tendresa i de la compassió.Els malalts, els fràgils, els pobres estan en el cor de l'Església i han d'estar també en el centre de la nostra atenció humana i sol·licitud pastoral. No oblidem això. I encomanem-nos a Maria Santísima, Salut dels Malalts, perquè intercedeixi per nosaltres i ens ajudi a ser artífexs de proximitat i de relacions fraternes. Roma, Sant Joan de Letrán, 10 de gener de 2024 Francisco