Paraules del Papa en el ángelus sobre el dia de Tots els Sants

Plaza de Sant Pere
Martes, 1 de novembre de 2022


Benvolguts germans i germanes, feliç festa, bon dia!

Avui festegem a tots els Sants i podríem tenir una impressió errònia: podríem pensar que celebrem a aquelles germanes i a aquells germans que en vida han estat perfectes, sempre rectes, precisos, fins i tot “emmidonats”. En canvi, l'Evangeli d'avui desmenteix aquesta versió estereotipada, aquesta “santedat de estampita”. De fet, les Benaurances de Jesús (cf. Mt 5,1-12), que són el carnet d'identitat dels sants, mostren tot el contrari: parlen d'una vida a contra corrent, d'una vida revolucionària! Els sants són els veritables revolucionaris.

Prenguem, per exemple, una benaurança molt actual: «Benaurats els que treballen per la pau» (v. 9), i vegem com la pau de Jesús és molt diferent del que imaginem. Tots desitgem la pau, però sovint el que nosaltres volem no és precisament la pau, és estar en pau, que ens deixin en pau, no tenir problemes, sinó tranquil·litat. Jesús, en canvi, no diu benaurats als tranquils, a aquells que estan en pau, sinó a aquells que construeixen la pau i lluiten per la pau, als constructors, als quals treballen per la pau. De fet, la pau cal construir-la i com tota construcció, requereix compromís, col·laboració, paciència. A nosaltres ens agradaria que la pau plogués de l'alt, i en canvi, la Bíblia parla de la  «llavor de pau» (Za 8,12), perquè germina del terreny de la vida, de la llavor del nostre cor; creix en silenci, dia després de dies, a través d'obres de justícia i de misericòrdia. Com ens mostren els testimonis lluminosos que festegem avui. És més, tendim a creure que la pau arriba amb la força i la potència: per a Jesús és el contrari. La seva vida i la dels sants ens diuen que la llavor de la pau, per a créixer i donar fruit, deu abans morir. La pau no s'aconsegueix conquistant o derrotant a algú, mai és violenta, mai és armada. Estava veient en el programa “A Sua Immagine” [A la seva imatge], a tants sants i santes que van lluitar, van fer la pau però amb el treball, donant la pròpia vida, oferint la vida.

Com convertir-se, llavors, en algú que treballa per la pau? Abans de res, és necessari desarmar el cor. Sí, perquè estem tots proveïts amb pensaments agressius, l'un contra l'altre, amb paraules esmolades i pensem a defensar-nos amb el filferro d'arç de la queixa i amb els murs de ciment de la indiferència; i entre queixes i indiferència ens defensem, però això no és la pau, això és la guerra. La llavor de la pau demana que es desmilitaritzi el camp del cor. Com està el teu cor? Està desmilitaritzat o està amb les queixes i la indiferència, amb l'agressió? I, com es desmilitaritza el cor? Obrint-nos a Jesús, que és «la nostra pau» (Ef 2,14); estant enfront de la seva Creu, que és la càtedra de la pau; rebent d'Ell, en la Confessió, «el perdó i la pau». Des d'aquí es comença, perquè ser operadors de pau, ser sants, no és una capacitat nostra, és un do seu, és una gràcia.

Germans i germanes, mirem-nos dins i preguntem-nos: Som constructors de pau? Allí on vivim, estudiem i treballem, portem tensió, paraules que fereixen, xerrameques que enverinen, polèmiques que divideixen? O obrim la via de la pau: perdonem a qui ens ha ofès, ens ocupem dels que es troben en els marges, reparem alguna injustícia ajudant a qui menys té? Això es diu construir la pau.

Pot sorgir una última pregunta, que val per a totes les benaurances: Convé viure així? No és una actitud de perdedor? Jesús ens dona la resposta: els que treballen per la pau «seran anomenats fills de Déu» (Mt 5,9): en el món semblen fora de lloc, perquè no cedeixen a la lògica del poder i del predomini, en el Cel seran els més pròxims a Déu, els més semblants a Ell. Però, en realitat, també aquí, el que prevarica es queda amb les mans buides, mentre el que mestressa a tots i no fereix a ningú gana: com diu el Salm, “el pacífic tindrà avenir” (cf. Sal 37,37).

Que la Mare de Déu, Reina de tots els sants, ens ajudi a ser constructors de pau en la vida de cada dia.