Noves famílies enviades a la missió

A la fi de juny va tenir lloc l'enviament de dues famílies més de la nostra parròquia a la missió, en dos destins -Luanda (Angola) i Manchester (Anglaterra)- adjudicats a sorteig en una convivència internacional realitzada a Itàlia al gener d'aquest mateix any, amb desenes de famílies de tot el món 'aixecades', que va acabar amb una Audiència Papal a Roma.

La celebració va estar presidida pel rector, P. Andreu, acompanyat d'una desena de preveres, entre ells els també carmelites P. José, P. Jordi, P. Conrado i Fra Carles, el rector de Santa Maria de Gràcia, P. Dasquens, i el de La nostra Senyora dels Àngels, P. Méndez, que han obert recentment el Camí Neocatecumenal en les seves respectives parròquies, el P. Barceló, salesià del Temple del Tibidabo i el P. Emiliano, dominic, que caminen amb diverses comunitats de la parròquia i més de 500 fidels congregats per a presenciar i orar per dues famílies joves que deixen casa, treball, família i amistats per a portar l'anunci de l'Evangeli a llocs on l'Església els necessita.

Amb aquestes són ja una dotzena les famílies de la nostra parròquia que estan realitzant actualment una missió evangelitzadora en diverses naciones, com l'Equador, el Canadà, Finlàndia, Anglaterra, Lituània o Rússia i algunes que van estar durant un temps al Japó, Xile o a les illes Scheychelles.

Va ser el Papa Joan Pau II el primer a demanar i enviar famílies procedents de les comunitats neocatecumenals de tot el món a la missió en 1988, dins del projecte de la nova evangelització que s'obria per a l'Església, i amb aquestes ja són prop de mil les famílies que estan en més de 100 països de tot el món ajudant en les diòcesis i parròquies que les han demanat o realitzant fins i tot una veritable 'implantatio eclesiae' en zones on mai abans havia arribat l'anunci de l'Evangeli.

A continuació destaquem diversos extractes de l'Homilia de Joan Pau II durant el primer enviament de famílies en 1988 i de Benet XVI durant els últims enviaments celebrats al Vaticà:

          Joan Pau II (Homilia durant l'eucaristia celebrada en Porto Sant Giorgio per l'enviament de les famílies per a la      “Nova Evangelització", 30 de desembre de 1988):

- “L'Església, sobretot al Vaticà II, ha reconegut el seu caràcter de família i l'el seu caràcter missioner. És una gran família en missió […] Però quan veiem el misteri principal constituït per la Trinitat en missió, podem veure una família també en missió”

- “Veiem que també la Família de Natzaret és una família itinerant. I ho ha patit, ja des dels primers dies de vida del Diví Nen, del Verb Encarnat. Ella va haver de convertir-se en família itinerant, sí, itinerant i també refugiada. […] per a vosaltres ella és sobretot una Família itinerant perquè va pertot arreu: va a Egipte, torna a Natzaret, va Jerusalem amb Jesús a l'edat de dotze anys, sempre va com a itinerant per a portar un testimoniatge de la missió de la família, de la divina missió d'una família humana. Jo penso que vosaltres com a famílies itinerants, neocatecumenals, feu el mateix, sent la finalitat de la vostra itinerància portar a qualsevol part, en els àmbits més descristianitzats el testimoniatge de la missió de la família”.

- “I així, portant com a itinerants el testimoniatge que és propi de la família, de la família en missió, vosaltres porteu a qualsevol part el testimoniatge de la Trinitat Santa en missió. I així feu créixer l'Església perquè l'Església creix d'aquests dos misteris”.

Benet XVI (Discurs en l'enviament de 200 famílies en missió, 12 de gener de 2006; Discurs als membres del Camí Neocatecumenal, Aula Pau VI, 17 de gener de 2011):

- “Benvolgudes famílies, la fe que heu rebut en do, sigui aquesta llum damunt del candeler, capaç d'indicar als homes el camí cap al Cel”

- “Vosaltres heu demanat que aquest enviament el realitzés el successor de Pedro, com ja va succeir amb el meu venerat predecessor Joan Pau II, el 12 de desembre de 1994, perquè la vostra acció apostòlica tendeix a integrar-se en el cor de l'Església, en plena sintonia amb les seves directrius i en comunió amb les Esglésies particulars en les quals anireu a treballar, valorant plenament la riquesa dels carismes que el Senyor ha suscitat a través dels iniciadors del Camí”.

- “Benvolgudes famílies, el crucifix que rebreu serà el vostre inseparable company de camí, mentre proclameu amb la vostra acció missionera que solament en Jesucrist, mort i ressuscitat, hi ha salvació. D'Ell sereu testimonis mansos i gojosos, recorrent amb senzillesa i pobresa els camins de tots els continents, sostinguts per la incessant oració, atents a la paraula de Déu i alimentats per la participació en la vida litúrgica de la Iglesias particulars a les quals sereu enviats”.

- “ són famílies que parteixen sense grans suports humans, però que compten, primer de tot, amb el suport de la Providència divina. Benvolgudes famílies, podeu testimoniar amb la vostra història que el Senyor no abandona als qui confien en Ell. Continueu difonent l'Evangeli de la vida. Allí on us porti la vostra missió deixeu-vos il·luminar per les consoladores paraules de Jesús: «Busqueu primer el seu Regne i la seva justícia, i totes aquestes coses se us donaran per afegiment» i continua dient: «Així que no us preocupeu del demà: el demà es preocuparà de si mateix. Cada dia té bastant amb el seu propi mal» (Mateo 6, 33-34). En un món que busca la certesa humana i la seguretat, mostreu que Crist és la roca segura sobre la qual s'ha de construir l'edifici de la pròpia existència, i que la confiança posada en Ell mai defrauda (...) Que la Sagrada Família de Natzaret us protegeixi i sigui el vostre model”.