Missatge del Papa per a la Jornada Mundial del Malalt

MISSATGE DEL SANT PARE FRANCISCO

PER A LA XXV JORNADA MUNDIAL DEL MALALT

(11 DE FEBRER DE 2017)

La sorpresa davant les obres que Déu realitza:

«El Poderós ha fet obres grans per mi…» (Lc 1,49)

Benvolguts germans i germanes:

El pròxim 11 de febrer se celebrarà en tota l'Església i, especialment, a Lorda, la XXV Jornada Mundial del Malalt, amb el tema: La sorpresa davant les obres que Déu realitza: «El Poderós ha fet obres grans per mi…» (Lc 1,49). Aquesta Jornada, instituïda pel meu predecessor sant Joan Pau II, en 1992, i celebrada per primera vegada precisament a Lorda l'11 de febrer de 1993, constitueix una ocasió per a prestar especial atenció a la situació dels malalts i de tots els que sofreixen en general; i, al mateix temps, és una crida dirigida als quals es lliuren a favor seu, començant pels seus familiars, els agents sanitaris i voluntaris, perquè donin gràcies per la vocació que el Senyor els ha donat d'acompanyar als germans malalts. A més, aquesta celebració renova a l'Església la força espiritual per a realitzar de la millor manera possible aquesta part essencial de la seva missió que inclou el servei als últims, als malalts, als quals sofreixen, als exclosos i marginats (cf. Joan Pau II, Motu proprio Dolentium hominum, 11 febrer 1985, 1). Les trobades d'oració, les litúrgies eucarístiques i la unció dels malalts, la convivència amb els malalts i les reflexions sobre temes de bioètica i teològic-pastorals que se celebraran en aquells dies a Lorda, donaran una aportació nova i important a aquest servei.

         Situant-me ja des d'ara espiritualment al costat de la Gruta de Massabielle, davant la imatge de la Verge Immaculada, en la qual el Poderós ha fet obres grans per a la redempció de la humanitat, desitjo expressar la meva proximitat a tots vosaltres, germans i germanes, que viviu l'experiència del sofriment, i a les vostres famílies; així com el meu agraïment a tots els que, segons les seves diferents ocupacions i en tots els centres de salut repartits per tot el món, treballen amb competència, responsabilitat i dedicació per al vostre alleujament, la vostra salut i el vostre benestar diari. M'agradaria animar a tots els malalts, a les persones que sofreixen, als metges, infermeres, familiars i als voluntaris al fet que vegin en Maria, Salut dels malalts, a aquella que és per a tots els éssers humans garant de la tendresa de l'amor de Déu i model d'abandó a la seva voluntat; i al fet que sempre trobin en la fe, alimentada per la Paraula i els Sagraments, la força per a estimar a Déu i als germans en l'experiència també de la malaltia.

         Com a santa Bernadette estem sota la mirada de Maria. La humil noia de Lorda conta que la Verge, a la qual anomenava «la bella Senyora», la mirava com es mira a una persona. Aquestes senzilles paraules descriuen la plenitud d'una relació. Bernadette, pobre, analfabeta i malalta, se sent mirada per Maria com a persona. La bella Senyora li parla amb gran respecte, sense llàstima. Això ens recorda que cada pacient és i serà sempre un ésser humà, i ha de ser tractat en conseqüència. Els malalts, com les persones que tenen una discapacitat fins i tot molt greu, tenen una dignitat inalienable i una missió en la vida i mai es converteixen en simples objectes, encara que a vegades puguin semblar merament passius, però en realitat mai és així.

         Bernadette, després d'haver estat en la Gruta i gràcies a l'oració, transforma la seva fragilitat en suport per als altres, gràcies a l'amor es fa capaç d'enriquir al seu proïsme i, sobretot, d'oferir la seva vida per la salvació de la humanitat. El fet que la bella Senyora li demani que resi pels pecadors, ens recorda que els malalts, els que sofreixen, no sols porten amb si el desig de curar-se, sinó també el de viure la pròpia vida de mode cristià, arribant a donar-la com a veritables deixebles missioners de Crist. A Bernadette, Maria li va donar la vocació de servir als malalts i la va cridar perquè es fes Germana de la Caritat, una missió que ella va complir d'una manera tan alta que es va convertir en un model per a tots els agents sanitaris. Demanem doncs a la Immaculada Concepció la gràcia de saber sempre veure al malalt com a una persona que, certament, necessita ajuda, a vegades fins i tot per a les coses més bàsiques, però que també porta amb si un do que compartir amb els altres.

La mirada de Maria, Consoladora dels afligits, il·lumina el rostre de l'Església en el seu compromís diari en favor dels necessitats i els que sofreixen. Els fruits meravellosos d'aquesta sol·licitud de l'Església cap al món del sofriment i la malaltia són motiu d'agraïment al Senyor Jesús, que es va fer solidari amb nosaltres, en obediència a la voluntat del Pare i fins a la mort en la creu, perquè la humanitat fos redimida. La solidaritat de Crist, Fill de Déu nascut de Maria, és l'expressió de l'omnipotència misericordiosa de Déu que es manifesta en les nostres vides ?especialment quan és fràgil, ferida, humiliada, marginada, sufriente?, infonent en ella la força de l'esperança que ens ajuda a aixecar-nos i ens sosté.

         Tanta riquesa d'humanitat i de fe no ha de perdre's, sinó que ens ha d'ajudar a fer front a les nostres febleses humanes i, al mateix temps, als reptes actuals en l'àmbit sanitari i tecnològic. En la Jornada Mundial del Malalt podem trobar una nova motivació per a col·laborar en la difusió d'una cultura respectuosa de la vida, la salut i el medi ambient; un nou impuls per a lluitar en favor del respecte de la integritat i dignitat de les persones, fins i tot a través d'un enfocament correcte de les qüestions de bioètica, la protecció dels més febles i la cura del medi ambient.

Amb motiu de la XXV Jornada Mundial del Malalt, renovo, amb la meva oració i el meu alè, la meva proximitat als metges, als infermers, als voluntaris i a tots els consagrats i consagrades que es dediquen a servir als malalts i necessitats; a les institucions eclesials i civils que treballen en aquest àmbit; i a les famílies que cuiden amb amor als seus familiars malalts. Desitjo que tots siguin sempre signes gojosos de la presència i l'amor de Déu, imitant el testimoniatge resplendent de tants amics i amigues de Déu, entre els quals esmento sant Juan de Dios i a sant Camilo de Lelis, patrons dels hospitals i dels agents sanitaris, i a la santa Mare Teresa de Calcuta, missionera de la tendresa de Déu.

Germans i germanes, malalts, agents sanitaris i voluntaris, elevem junts la nostra oració a Maria, perquè la seva materna intercessió sostingui i acompanyi la nostra fe i ens obtingui de Crist el seu Fill l'esperança en el camí de la curació i de la salut, el sentit de la fraternitat i de la responsabilitat, el compromís amb el desenvolupament humà integral i l'alegria de la gratitud cada vegada que ens sorprengui amb la seva fidelitat i la seva misericòrdia.

Maria, Mare nostra,

que en Crist ens aculls com a fills,

enforteix en els nostres cors l'espera confiada,

auxilia'ns en les nostres malalties i sofriments,

guia'ns fins a Crist, fill teu i germà nostre,

i ajuda'ns a encomanar-nos al Pare que realitza obres grans.

Us asseguro el meu constant record en l'oració i us imparteixo de cor la Benedicció Apostòlica.

         8 de desembre de 2016, Festa de la Immaculada Concepció

Franciscus