Missatge del Papa Francesc sobre la JMJ 2016

Estimats joves:

Hem arribat ja a l'última etapa de la nostra peregrinació a Cracòvia, on l'any vinent, el mes de juliol, celebrarem junts la XXXI Jornada Mundial de la Joventut. En el nostre llarg i ardu camí ens guien les paraules de Jesús recollides en el “sermó de la muntanya”. Hem iniciat aquest recorregut en 2014, meditant junts sobre la primera de les Benaurances: «Benaurats els pobres d'esperit, perquè d'ells és el regne dels cels» (Mt 5,3). Per a l'any 2015 el tema va «ser Benaurats els nets de cor, perquè ells veuran a Déu» (Mt 5,8). L'any que tenim per davant ens volem deixar inspirar per les paraules: «Benaurats els misericordiosos, perquè ells aconseguiran misericòrdia» (Mt 5,7).

1. El Jubileu de la Misericòrdia

Amb aquest tema la JMJ de Cracòvia 2016 s'insereix l'any Sant de la Misericòrdia, convertint-se en un veritable Jubileu dels Joves a nivell mundial. No és la primera vegada que una trobada internacional dels joves coincideix amb un Any jubilar. De fet, va anar durant l'Any Sant de la Redempció (1983/1984) que Sant Joan Pau II va convocar per primera vegada als joves de tot el món per al diumenge de Rams. Després va ser durant el Gran Jubileu de l'Any 2000 en què més de dos milions de joves d'uns 165 països es van reunir a Roma per a la XV Jornada Mundial de la Joventut. Com va succeir en aquests dos casos precedents, estic segur que el Jubileu dels Joves a Cracòvia serà un dels moments forts d'aquest any Sant.

Potser algun de vostès es preguntarà: Què és aquest any jubilar que se celebra a l'Església? El text bíblic del Levític 25 ens ajuda a comprendre el que significa un “jubileu” per al poble d'Israel: Cada cinquanta anys els hebreus sentien el so de la trompeta (jobel) que els convocava (jobil) per a celebrar un any sant, com a temps de reconciliació (jobal) per a tots. En aquest temps s'havia de recuperar una bona relació amb Déu, amb el proïsme i amb el creat, basada en la gratuïtat. Per això es promovia, entre altres coses, la condonació dels deutes, una ajuda particular per a qui es va empobrir, la millora de les relacions entre les persones i l'alliberament dels esclaus.

Jesucrist va venir per a anunciar i dur a terme el temps perenne de la gràcia del Senyor, portant als pobres la bona notícia, l'alliberament als captius, la vista als cecs i la llibertat als oprimits (cf. Lc 4,18-19). En Ell, especialment en el seu Misteri Pascual, es compleix plenament el sentit més profund del jubileu. Quan l'Església convoca un jubileu en el nom de Crist, estem tots convidats a viure un extraordinari temps de gràcia. L'Església mateixa està cridada a oferir abundantment signes de la presència i proximitat de Déu, a despertar en els cors la capacitat de fixar-se en l'essencial. En particular, aquest any Sant de la Misericòrdia «és el temps perquè l'Església redescobreixi el sentit de la missió que el Senyor li ha confiat el dia de Pasqua: ser signe i instrument de la misericòrdia del Pare» (Homilia en les Primeres Vespres del Diumenge de la Divina Misericòrdia, 11 d'abril de 2015).

2. Misericordiosos com el Pare

El lema d'aquest Jubileu extraordinari és: «Misericordiosos com el Pare» (cf. Misericordiae Vultus, 13), i amb això s'entona el tema de la pròxima JMJ. Intentem per això comprendre millor el que significa la misericòrdia divina.

L'Antic Testament, per a parlar de la misericòrdia, usa diversos termes; els més significatius són els de hesed i rahamim. El primer, aplicat a Déu, expressa la seva incansable fidelitat a l'Aliança amb el seu poble, que Ell estima i perdona eternament. El segon, rahamim, es pot traduir com a “entranyes”, que ens recorda en mode particular el si matern i ens fa comprendre l'amor de Déu pel seu poble, com és el d'una mare pel seu fill. Així ens ho presenta el profeta Isaïes: «S'oblida una mare de la seva criatura, no es compadeix del fill de les seves entranyes? Però encara que ella s'oblidi, jo no t'oblidaré!» (Is 49,15). Un amor d'aquest tipus implica fer espai a l'altre dins d'un, sentir, sofrir i alegrar-se amb el proïsme.

En el concepte bíblic de misericòrdia està inclòs el concreto d'un amor que és fidel, gratuït i sap perdonar. En Oseas tenim un bell exemple de l'amor de Déu, comparat amb el d'un pare cap al seu fill: «Quan Israel era nen, jo ho vaig estimar, i d'Egipte vaig cridar al meu fill. Però com més els cridava, més s'allunyaven de mi; […] I jo havia ensenyat a caminar a Efraím, ho prenia pels braços! Però ells no van reconèixer que jo els cuidava. Jo els atreia amb llaços humans, amb lligams d'amor; era per a ells com els que alcen a una criatura contra les seves galtes, m'inclinava cap a ell i li donava menjar» (Us 11,1-4). Malgrat l'actitud errada del fill, que bé mereixeria un càstig, l'amor del pare és fidel i perdona sempre a un fill penedit. Com veiem, en la misericòrdia sempre està inclòs el perdó; ella «no és una idea abstracta, sinó una realitat concreta amb la qual Ell revela el seu amor, que és com el d'un pare o una mare que es commouen en el més profund de les seves entranyes pel propi fill. […] Prové des del més íntim com un sentiment profund, natural, fet de tendresa i compassió, d'indulgència i de perdó» (Misericordiae Vultus, 6).

El Nou Testament ens parla de la divina misericòrdia (eleos) com a síntesi de l'obra que Jesús va venir a complir en el món en el nom del Pare (cf. Mt 9,13). La misericòrdia del nostre Senyor es manifesta sobretot quan Ell s'inclina sobre la misèria humana i demostra la seva compassió cap a qui necessita comprensió, curació i perdó. Tot en Jesús parla de misericòrdia, és més, Ell mateix és la misericòrdia.

En el capítol 15 de l'Evangeli de Lucas podem trobar les tres paràboles de la misericòrdia: la de l'ovella perduda, de la moneda perduda i aquella que coneixem com la del “fill pròdig”. En aquestes tres paràboles ens impressiona l'alegria de Déu, l'alegria que Ell sent quan troba de nou al pecador i li perdona. Sí, l'alegria de Déu és perdonar! Aquí tenim la síntesi de tot l'Evangeli. «Cadascun de nosaltres és aquesta ovella perduda, aquesta moneda perduda; cadascun de nosaltres és aquest fill que ha malbaratat la pròpia llibertat seguint ídols falsos, miratges de felicitat, i ha perdut tot. Però Déu no ens oblida, el Pare no ens abandona mai. És un pare pacient, ens espera sempre. Respecta la nostra llibertat, però roman sempre fidel. I quan tornem a Ell, ens acull com a fills, a la seva casa, perquè mai deixa, ni tan sols per un moment, d'esperar-nos, amb amor. I el seu cor està en festa per cada fill que torna. Està en festa perquè és alegria. Déu té aquesta alegria, quan un de nosaltres pecadors va a Ell i demana el seu perdó» (Ángelus, 15 de setembre de 2013).

La misericòrdia de Déu és molt concreta i tots estem cridats a experimentar-la en primera persona. A l'edat de disset anys, un dia en què havia de sortir amb els meus amics, vaig decidir passar primer per una església. Allí em vaig trobar amb un sacerdot que em va inspirar una confiança especial, de manera que vaig sentir el desig d'obrir el meu cor en la Confessió. Aquella trobada em va canviar la vida! Vaig descobrir que quan obrim el cor amb humilitat i transparència, podem contemplar de mode molt concret la misericòrdia de Déu. Vaig tenir la certesa que en la persona d'aquell sacerdot Déu m'estava esperant, abans que jo fes el primer pas per a anar a l'església. Nosaltres li busquem, però és Ell qui sempre se'ns avança, des de sempre ens busca i és el primer que ens troba. Potser algun de vostès té un pes en el cor i pensa: He fet això, he fet allò… No temin! Ell els espera! Ell és pare: sempre ens espera! Que bell és trobar en el sagrament de la Reconciliació l'abraçada misericordiosa del Pare, descobrir el confessionari com a lloc de la Misericòrdia, deixar-se tocar per aquest amor misericordiós del Senyor que sempre ens perdona!

I tu, estimat jove, estimada jove, has sentit alguna vegada en tu aquesta mirada d'amor infinit que, més enllà de tots els teus pecats, limitacions i fracassos, continua fiant-se de tu i mirant la teva existència amb esperança? Ets conscient del valor que tens davant Déu que per amor t'ha donat tot? Com ens ensenya Sant Pau, «la prova que Déu ens estima és que Crist va morir per nosaltres quan encara érem pecadors» (Rom 5,8). Però entenem de veritat la força d'aquestes paraules?

Sé el molt que vostès aprecien la Creu de les JMJ – regal de Sant Joan Pau II – que des de l'any 1984 acompanya totes les Trobades mundials de vostès. Quants canvis, quantes veritables i autèntiques conversions van sorgir en la vida de tants joves en trobar-se amb aquesta creu nua! Potser es van fer la pregunta: D'on ve aquesta força extraordinària de la creu? Heus aquí la resposta: La creu és el signe més eloqüent de la misericòrdia de Déu! Aquesta ens dona testimoniatge que la mesura de l'amor de Déu envers la humanitat és estimar sense mesura! En la creu podem tocar la misericòrdia de Déu i deixar-nos tocar per la seva misericòrdia. Aquí voldria recordar l'episodi dels dos malfactors crucificats al costat de Jesús. Un d'ells és envanit, no es reconeix pecador, riu del Senyor; l'altre, en canvi, reconeix que ha fallat, es dirigeix al Senyor i li diu: «Jesús, recorda't de mi quan vinguis a establir el teu Regne». Jesús li mira amb misericòrdia infinita i li respon: «Avui estaràs amb mi en el Paradís» (cf. Lc 23,32.39-43). Amb quin dels dos ens identifiquem? Amb el qual és envanit i no reconeix els seus errors? O potser amb l'altre que reconeix que necessita la misericòrdia divina i la implora de tot cor? En el Senyor, que ha donat la seva vida per nosaltres en la creu, trobarem sempre l'amor incondicional que reconeix la nostra vida com un bé i ens dona sempre la possibilitat de tornar a començar.

3. L'extraordinària alegria de ser instruments de la misericòrdia de Déu

La Paraula de Déu ens ensenya que «la felicitat està més a donar que a rebre» (Hch 20,35). Precisament per aquest motiu la cinquena Benaurança declara felices als misericordiosos. Sabem que és el Senyor qui ens ha estimat primer. Però només serem de veritat benaurats, feliços, quan entrem en la lògica divina del do, de l'amor gratuït, si descobrim que Déu ens ha estimat infinitament per a fer-nos capaços d'estimar com Ell, sense mesura. Com diu Sant Joan: «Volguts meus, estimem-nos els uns als altres, perquè l'amor procedeix de Déu, i el que mestressa ha nascut de Déu i coneix a Déu. El que no estima no ha conegut a Déu, perquè Déu és amor. […] I aquest amor no consisteix en el fet que nosaltres hàgim estimat a Déu, sinó en què ell ens va estimar primer, i va enviar al seu Fill com a víctima propiciatòria pels nostres pecats. Volguts meus, si Déu ens va estimar tant, també nosaltres hem d'estimar-nos els uns als altres» (1 Jn 4,7-11).

Després d'haver-los explicat a vostès en mode molt resumit com exerceix el Senyor la seva misericòrdia amb nosaltres, voldria suggerir-los com podem ser concretament instruments d'aquesta mateixa misericòrdia cap al nostre proïsme.

Em ve a la ment l'exemple del beat Pier Giorgio Frassati. Ell deia: «Jesús em visita cada matí en la Comunió, i jo la restitueixo del miserable mode que puc, visitant als pobres». Pier Giorgio era un jove que havia entès el que vol dir tenir un cor misericordiós, sensible als més necessitats. A ells els donava molt més que cusis materials; es donava a si mateix, emprava temps, paraules, capacitat d'escolta. Servia sempre als pobres amb gran discreció, sense ostentació. Vivia realment l'Evangeli que diu: «Quan tu donis almoina, que la teva mà esquerra ignori el que fa la dreta, perquè la teva almoina quedi en secret» (Mt 6,3-4). Pensin que un dia abans de la seva mort, estant greument malalt, donava disposicions de com ajudar als seus amics necessitats. En el seu funeral, els familiars i amics es van quedar atònits per la presència de tants pobres, per a ells desconeguts, que havien estat visitats i ajudats pel jove Pier Giorgio.

A mi sempre m'agrada associar les Benaurances amb el capítol 25 de Mateo, quan Jesús ens presenta les obres de misericòrdia i diu que sobre la base d'elles serem jutjats. Els convido per això a descobrir de nou les obres de misericòrdia corporals: donar menjar als famolencs, donar beure als assedegats, vestir els nus, acollir a l'estranger, assistir als malalts, visitar als presos, enterrar als morts. I no oblidem les obres de misericòrdia espirituals: aconsellar als que dubten, ensenyar als ignorants, advertir als pecadors, consolar als afligits, perdonar les ofenses, suportar pacientment a les persones molestes, resar a Déu pels vius i els difunts. Com veuen, la misericòrdia no és “buenismo”, ni un mer sentimentalisme. Aquí es demostra l'autenticitat del nostre ser deixebles de Jesús, de la nostra credibilitat com a cristians en el món d'avui.

A vostès, joves, que són molt concrets, volgués proposar que per als primers set mesos de l'any 2016 triïn una obra de misericòrdia corporal i una espiritual per a posar-la en pràctica cada mes. Deixin-se inspirar per l'oració de Santa Faustina, humil apòstol de la Divina Misericòrdia del nostre temps:

«Ajuda'm, oh Senyor, al fet que els meus ulls siguin misericordiosos, perquè jo mai receli o jutgi segons les aparences, sinó que busqui el bell en l'ànima del meu proïsme i acudeixi a ajudar-la […] al fet que les meves oïdes siguin misericordioses perquè tingui en compte les necessitats del meu proïsme i no sigui indiferent a les seves penes i gemecs […] al fet que la meva llengua sigui misericordiosa perquè mai parli negativament dels meus proïsmes sinó que tingui una paraula de consol i perdó per a tots […] al fet que les meves mans siguin misericordioses i plenes de bones obres […] al fet que els meus peus siguin misericordiosos perquè sempre m'afanyi a socórrer al meu proïsme, dominant la meva pròpia fatiga i el meu cansament […] al fet que el meu cor sigui misericordiós perquè jo senti tots els sofriments del meu proïsme» (Diari 163).

El missatge de la Divina Misericòrdia constitueix un programa de vida molt concret i exigent, perquè implica les obres. Una de les obres de misericòrdia més evident, però potser més difícil de posar en pràctica, és la de perdonar a qui t'ha ofès, qui t'ha fet mal, qui considerem un enemic. «Com és difícil moltes vegades perdonar! I, no obstant això, el perdó és l'instrument posat en les nostres fràgils mans per a aconseguir la serenitat del cor. Deixar caure el rancor, la ràbia, la violència i la venjança són condicions necessàries per a viure felices» (Misericordiae Vultus, 9).

Em trobo amb tants joves que diuen estar cansats d'aquest món tan dividit, en el qual s'enfronten seguidors de faccions tan diferents, hi ha tantes guerres i hi ha fins i tot qui usa la pròpia religió com a justificació per a la violència. Hem de suplicar al Senyor que ens doni la gràcia de ser misericordiosos amb els qui ens fan mal. Com Jesús que en la creu resava per aquells que li havien crucificat: «Pare, perdona'ls, perquè no saben el que fan» (Lc 23,34). L'únic camí per a vèncer el mal és la misericòrdia. La justícia és necessària, com no, però ella sola no basta. Justícia i misericòrdia han de caminar juntes. Com voldria que tots ens uníssim en oració unànime, implorant des del més profund dels nostres cors, que el Senyor tingui misericòrdia de nosaltres i del món sencer!

4. Cracòvia ens espera!

Falten pocs mesos per a la nostra trobada a Polònia. Cracòvia, la ciutat de Sant Joan Pau II i de Santa Faustina Kowalska, ens espera amb els braços i el cor oberts. Crec que la Divina Providència ens ha guiat per a celebrar el Jubileu dels Joves precisament aquí, on han viscut aquests dos grans apòstols de la misericòrdia del nostre temps. Joan Pau II havia intuït que aquest era el temps de la misericòrdia. A l'inici del seu pontificat va escriure l'encíclica Dives in Misericòrdia. l'any Sant 2000 va canonitzar a Sor Faustina instituint també la Festa de la Divina Misericòrdia en el segon diumenge de Pasqua. L'any 2002 va consagrar personalment a Cracòvia el Santuari de Jesús Misericordioso, encomanant el món a la Divina Misericòrdia i esperant que aquest missatge arribés a tots els habitants de la terra, omplint els cors d'esperança: «Cal encendre aquesta espurna de la gràcia de Déu. Cal transmetre al món aquest foc de la misericòrdia. En la misericòrdia de Déu el món trobarà la pau, i l'home, la felicitat» (Homilia per a la Consagració del Santuari de la Divina Misericòrdia a Cracòvia, 17 d'agost de 2002).

Estimats joves, Jesús misericordiós, retratat en la imatge venerada pel poble de Déu en el santuari de Cracòvia a Ell dedicat, els espera. Ell es fia de vostès i compta amb vostès! Té tantes coses importants que dir-li a cadascun i cadascuna de vostès… No tinguin por de contemplar els seus ulls plens d'amor infinit cap a vostès i deixin-se tocar per la seva mirada misericordiosa, disposada a perdonar cadascun dels seus pecats, una mirada que és capaç de canviar la vida de vostès i de sanar les seves ànimes, una mirada que sadolla la profunda set que demora en els seus cors joves: set d'amor, de pau, d'alegria i d'autèntica felicitat. Vagin a Ell i no tinguin por! Vengen per a dir-li des del més profund dels seus cors: “Jesús, confio en Tu!”. Deixin-se tocar per la seva misericòrdia sense límits, perquè vostès al seu torn es converteixin en apòstols de la misericòrdia mitjançant les obres, les paraules i l'oració, en el nostre món ferit per l'egoisme, l'odi i tanta desesperació.

Portin la flama de l'amor misericordiós de Crist – del qual va parlar Sant Joan Pau II – als ambients de la seva vida quotidiana i fins als confins de la terra. En aquesta missió, jo els acompanyo amb els meus millors desitjos i la meva oració, els encomano tots a la Mare de Déu, Mare de la Misericòrdia, en aquest últim tram del camí de preparació espiritual cap a la pròxima JMJ de Cracòvia, i els beneeixo de tot cor.

Des del Vaticà, 15 d'agost de 2015

Solemnitat de l'Asunción de la Mare de Déu

Francisco