Missa pels ancians i malalts en la parròquia

Diumenge que ve 11 de febrer a les 12:00h se celebrarà en la nostra Parròquia en el Temple la Missa del Malalt i l'Ancià,.

La Campanya del Malalt a l'Església espanyola comprèn la celebració de la Jornada Mundial del Malalt (11 de febrer) i la celebració de la Pasqua del Malalt el VI diumenge de Pasqua (6 de maig).

El tema central de la Campanya d'enguany: «Acompanyar a la família en la malaltia», amb el lema bíblic «“Aquí tens al teu fill… Aquí tens a la teva mare”. I des d'aquella hora el deixeble la va acollir a la seva casa» (Jn 19, 21).

 

MISSATGE DEL SANT PARE FRANCISCO PER A LA XXVI JORNADA MUNDIAL DEL MALALT 2018

 

Mater Ecclesiae: «Aquí tens al teu fill... Aquí tens a la teva mare. I des d'aquella hora, el deixeble la va rebre a la seva casa»  (Jn 19,26-27)

 

Benvolguts germans i germanes:

L'Església ha de servir sempre als malalts i als quals cuiden d'ells amb renovat vigor, en fidelitat al mandat del Senyor (cf. Lc 9,2-6; Mt 10,1-8; Mc 6,7-13), seguint l'exemple molt eloqüent del seu Fundador i Maestro.

Enguany, el tema de la Jornada del Malalt s'inspira en les paraules que Jesús, des de la creu, dirigeix a la seva mare Maria i a Juan: «Aquí tens al teu fill... Aquí tens a la teva mare. I des d'aquella hora, el deixeble la va rebre a la seva casa» (Jn 19,26-27).

1. Aquestes paraules del Senyor il·luminen profundament el misteri de la Creu. Aquesta no representa una tragèdia sense esperança, sinó que és el lloc on Jesús mostra la seva glòria i deixa les seves últimes voluntats d'amor, que es converteixen en les regles constitutives de la comunitat cristiana i de la vida de tot deixeble.

En primer lloc, les paraules de Jesús són l'origen de la vocació materna de Maria cap a la humanitat sencera. Ella serà la mare dels deixebles del seu Fill i cuidarà d'ells i del seu camí. I sabem que la cura materna d'un fill o d'una filla inclou tots els aspectes de la seva educació, tant els materials com els espirituals.

El dolor indescriptible de la creu traspassa l'ànima de Maria (cf. Lc 2,35), però no la paralitza. Al contrari, com a Mare del Senyor comença per a ella un nou camí de lliurament. En la creu, Jesús es preocupa per l'Església i per la humanitat sencera, i Maria està cridada a compartir aquesta mateixa preocupació. Els Fets dels Apòstols, en descriure la gran efusió de l'Esperit Sant en Pentecosta, ens mostren que Maria va començar la seva missió en la primera comunitat de l'Església. Una tasca que no s'acaba mai.

2. El deixeble Juan, el deixeble estimat, representa a l'Església, poble messiànic. Ell ha de reconèixer a Maria com la seva pròpia mare. I en reconèixer-la, està cridat a acollir-la, a contemplar en ella el model del discipulado i també la vocació materna que Jesús li ha confiat, amb les inquietuds i els plans que comporta: la Mare que mestressa i genera a fills capaços d'estimar segons el mandat de Jesús. Per tant, la vocació materna de Maria, la vocació de cuidar als seus fills, es transmet a Juan i a tota l'Església. Tota la comunitat dels deixebles està involucrada en la vocació materna de Maria.

3. Juan, com a deixeble que ho va compartir tot amb Jesús, sap que el Mestre vol conduir a tots els homes a la trobada amb el Pare. Ens ensenya com Jesús va trobar a moltes persones malaltes en l'esperit, perquè estaven plenes d'orgull (cf. Jn8,31-39) i malaltes en el cos (cf. Jn 5,6). A totes els va donar misericòrdia i perdó, i als malalts també curació física, un signe de la vida abundant del Regne, on s'eixuga cada llàgrima. Igual que Maria, els deixebles estan cridats a cuidar els uns dels altres, però no exclusivament. Saben que el cor de Jesús està obert a tots, sense excepció. Cal proclamar l'Evangeli del Regne a tots, i la caritat dels cristians s'ha de dirigir a tots els necessitats, simplement perquè són persones, fills de Déu.

4. Aquesta vocació materna de l'Església cap als necessitats i els malalts s'ha concretat, en la seva història bimilenaria, en una rica sèrie d'iniciatives en favor dels malalts. Aquesta història de dedicació no s'ha d'oblidar. Continua avui a tot el món. Als països on existeixen sistemes sanitaris públics i adequats, el treball de les congregacions catòliques, de les diòcesis i dels seus hospitals, a més de proporcionar una atenció mèdica de qualitat, tracta de posar a la persona humana en el centre del procés terapèutic i de realitzar la recerca científica en el respecte de la vida i dels valors morals cristians. Als països on els sistemes sanitaris són inadequats o inexistents, l'Església treballa per a oferir a la gent la millor atenció sanitària possible, per a eliminar la mortalitat infantil i erradicar algunes malalties generalitzades. A tot arreu tracta de cuidar, fins i tot quan no pot sanar. La imatge de l'Església com un «hospital de campanya», que acull a tots els ferits per la vida, és una realitat molt concreta, perquè en algunes parts del món, només els hospitals dels missioners i les diòcesis brinden l'atenció necessària a la població.

5. La memòria de la llarga història de servei als malalts és motiu d'alegria per a la comunitat cristiana i especialment per a aquells que realitzen aquest servei en l'actualitat. No obstant això, fa falta mirar al passat sobretot per a deixar-se enriquir per aquest. D'ell hem d'aprendre: la generositat fins al sacrifici total de molts fundadors d'instituts al servei dels malalts; la creativitat, impulsada per la caritat, de moltes iniciatives empreses al llarg dels segles; el compromís en la recerca científica, per a proporcionar als malalts una atenció innovadora i fiable. Aquest llegat del passat ajuda a projectar bé el futur. Per exemple, ajuda a preservar els hospitals catòlics del risc del «empresarialismo», que a tot el món intenta que l'atenció mèdica caigui en l'àmbit del mercat i acabi descartant als pobres.

La intel·ligència organitzacional i la caritat requereixen més aviat que es respecti a la persona malalta en la seva dignitat i la hi posi sempre en el centre del procés de la curació. Aquestes han de ser les orientacions també dels cristians que treballen en les estructures públiques i que, pel seu servei, estan cridats a donar un bon testimoniatge de l'Evangeli.

6. Jesús va lliurar a l'Església el seu poder de curar: «Als quals creguin, els acompanyaran aquests signes: […] imposaran les mans als malalts, i quedaran sans» (Mc 16,17-18). En els Fets dels Apòstols, llegim la descripció de les curacions realitzades per Pedro (cf. Hch 3,4-8)i Pablo (cf. Hch 14,8-11). La tasca de l'Església, que sap que ha de mirar als malalts amb la mateixa mirada plena de tendresa i compassió que el seu Senyor, respon a aquest do de Jesús. La pastoral de la salut continua sent, i sempre serà, una missió necessària i essencial que cal viure amb renovat ímpetu tant en les comunitats parroquials com en els centres d'atenció més excel·lents. No podem oblidar la tendresa i la perseverança amb les quals moltes famílies acompanyen als seus fills, pares i familiars, malalts crònics o discapacitats greus. L'atenció brindada en la família és un testimoniatge extraordinari d'amor per la persona humana que cal recolzar amb un reconeixement adequat i amb unes polítiques apropiades. Per tant, metges i infermers, sacerdots, consagrats i voluntaris, familiars i tots aquells que es comprometen en la cura dels malalts, participen en aquesta missió eclesial. Es tracta d'una responsabilitat compartida que enriqueix el valor del servei diari de cadascun.

7. A Maria, Mare de la tendresa, volem confiar-li tots els malalts en el cos i en l'esperit, perquè els sostingui en l'esperança. Li demanem també que ens ajudi a acollir als nostres germans malalts. L'Església sap que necessita una gràcia especial per a estar a l'altura del seu servei evangèlic d'atenció als malalts. Per tant, l'oració a la Mare del Senyor ens veu units en una súplica insistent, perquè cada membre de l'Església viva amb amor la vocació al servei de la vida i de la salut. La Mare de Déu intercedeixi per aquesta XXVI Jornada Mundial del Malalt, ajudi les persones malaltes a viure el seu sofriment en comunió amb el Senyor Jesús i faci costat als qui cuiden d'elles. A tots, malalts, agents sanitaris i voluntaris, imparteixo de cor la Benedicció Apostòlica.

Vaticà, 26 de novembre de 2017. Solemnitat del nostre Senyor Jesucrist, Rei de l'Univers.

Francisco