Lluïa fonts, de la nostra parròquia a Àfrica com a missionera comboniana

La barcelonina Lucía Fonts acaba de professar els seus vots i ha estat enviada a Txad i Camerun

Té 27 anys i ja és missionera comboniana a Àfrica: el pas de sortir de festa a lliurar la seva vida

 

Lluïa Fonts és una jove barcelonina de 27 anys i que a més d'infermera és ja missionera comboniana. Després d'haver realitzat el postulantado a l'Equador i realitzar una experiència comunitària entre els indígenes aquesta infermera catalana ja ha professat els seus vots i ha estat enviada al seu pròxim destí, Àfrica central, i serà a Txad o a Camerun on aquesta alegre jove porti l'Evangeli com a missionera.

Provinent d'una família catòlica Lucía era una noia normal com moltes altres. Li agradava llegir, sortir amb els amics, va tenir algun nuvi i sortia a ballar amb les seves amigues. Però amb tot just 18 anys es va creuar per la seva vida el carisma d'un sant que li acabaria tocant per sempre: Sant Daniel Comboni.

De fet, en 2013 ReL es feia ressò de les experiències missioneres d'estiu que molts joves fan cada any i una d'elles era la mateixa Lucía, que relatava breument la seva experiència l'any anterior durant dos mesos a Egipte amb les missioneres combonianas, de les quals anys més tard acabaria formant part.

"He tornat amb una gran riquesa"

“Aquell 1 de juliol vaig agafar el meu avió amb les mans buides, i he tornat amb una gran riquesa", afirmava Lucía Fonts. En un context cultural musulmà, la jove va aprendre que l'anunci de l'Evangeli només es pot basar en les obres, fundades en l'oració. "He estat testimoni del servei lliurat per amor i dedicació per les missioneres", explica la jove.

Per a conèixer els motius que porten a una noia tan jove i amb una carrera professional per davant a deixar-ho tot per Crist cal entendre que des que va néixer Déu va ser el centre de la seva família. Així ho relatava en Joves en Missió: Per a compartir-vos el meu testimoniatge vocacional començaré dient que els primers “culpables“, després de Déu, clar, van ser els meus pares, que em van transmetre la fe amb molt d'afecte i obstinació des de petita. La meva família pertany al Camí Neocatecumenal i va anar en el si d'aquest Camí en què vaig anar descobrint la riquesa de compartir la fe amb una comunitat creient, em vaig anar acostant a la Paraula de Déu i vaig aprendre a anar aplicant-la a la meva pròpia vida.

Lucía és la major de quatre germans i reconeix que la seva primera vocació va ser la d'infermera. Ella volia servir i ara ho podrà fer doblement perquè els seus estudis seran molt útils a Àfrica.

"Què volia Déu de mi"

Aquesta trobada amb Déu que vivia des de nena –reconeix- “em va anar portant a preguntar-me què volia Déu de mi, però no va ser fins que vaig conèixer a les Missioneres Combonianas, a l'edat de 18 anys, que no vaig saber el que era la vocació missionera. Amb elles vaig començar a participar de les trobades de joves amb la motivació de realitzar una experiència en missió a Àfrica”.

En aquestes trobades Lucía va anar coneixent més en profunditat el que és la missió i va quedar completament fascinada amb Comboni, que el va ajudar a viure amb consciència i plenitud l'experiència missionera que faria aquest estiu a Moçambic amb aquestes missioneres.

“Aquesta experiència va ser un abans i un després en la meva vida, perquè em vaig decidir a tornar algun dia, però ja com a professional; vaig descobrir la gratuïtat amb la qual viu la gent senzilla i com veuen a Déu amb ells enmig de les seves dificultats. La fe d'aquestes persones que vaig trobar a Moçambic també em va interpel·lar molt. La meva vida va romandre sense molts canvis aparents, vaig continuar estudiant infermeria, sortint amb nois i tenint la vida de qualsevol jove de la meva edat. Vaig continuar participant de les trobades de joves a Madrid una vegada al mes, no sabia per què però em sentia com a casa amb ells i amb les combonianas; i tornava d'aquests caps de setmana plena d'entusiasme per la missió i plena de l'amor de Déu que transmetien tan naturalment les germanes”, comptava aquesta jove barcelonina.

La intensa crida d'Àfrica

Aquesta trobada amb Déu que va experimentar en la missió no se li anava del cap. De fet, l'any següent va tenir l'oportunitat de gaudir d'una beca Erasmus a Irlanda, “però Àfrica continuava cridant-me amb força, de manera que vaig renunciar a aquest intercanvi per anar a visitar a una germana que recentment l'havien destinat a Egipte. Vaig romandre dos mesos amb ella, al Caire i voltants”.

Lucía reconeix que “aquesta experiència va ser més forta, si cap, que l'anterior. Va ser el meu primer contacte amb el món àrab. Em va costar per la barrera de l'idioma i cultural però vaig anar descobrint la bellesa de la missió en un país de majoria islàmica. Allí les germanes només podien parlar de Déu amb el seu testimoniatge de vida, i això li exigia viure amb molta autenticitat la seva fe… Però quina bellesa el compartir amb altres religions l'amistat i la proximitat! No aconseguia entendre per què havia decidit anar a Egipte perquè en aquest llavors ni tan sols es passava pel meu cap la possibilitat de ser Missionera Comboniana”.

Van haver de passar diversos anys i molts altres esdeveniments per a finalment “acceptar el fet que la missió ocupava un lloc privilegiat en la meva vida i, que la forma en què sentia que Déu em cridava a lliurar-me a ella era… del tot i per sempre”.

"Acollir el que vingui cada dia"

Quan finalment va acceptar que Déu la cridava d'aquesta manera concreta –compte Lucía- “vaig sentir una pau molt gran i aquesta va ser la que em va impulsar a fer el pas d'entrar al postulantado. Cada dia em sento més enamorada de Jesús i de la missió que m'encomana: ser portadora de l'amor que Ell em va donar gratuïtament. Pot haver-hi una ocupació millor en la vida? Per a mi no. Així que continuo coneixent-li millor i tractant d'acollir el que vingui dia a dia com el millor que Ell té preparat per a mi”.

I finalment llança aquesta crida: “A tu, jove, et dic que escoltis sense por el teu cor i segueixis els teus més nobles somnis, posa'ls davant del Senyor amb confiança. El Senyor sempre guia cap al camí que porta a una vida en abundància i supera tot allò que un dia vas imaginar era la teva felicitat”.

Font: https://www.religionenlibertad.com/personajes/420523049/tiene-27-anos-y-ya-es-misionera-comboniana-en-africa-el-paso-de-salir-de-fiesta-a-entregar-su-vida.html