La nostra missió aquí és fer presència de família cristiana

Entrevista a Juan Ricart i Cecilia Goday, una jove família missionera de Barcelona enviada pel Papa Benet XVI a Sibèria (Rússia) en 2008, que estan vivint, des de la distància, amb alegria i entusiasme, la visita del Sant Pare a la seva terra, Barcelona, amb motiu de la dedicació de la Basílica de la Sagrada Família.

Som Juan (29) de Barcelona i Cecilia (30) de Madrid, casats des de fa 6 anys. Tenim 5 fills: Inés 5años, Juan 4 anys, Maria 3 anys, Pedro 2 anys, i Gabriel 1 any, i pertanyem al Camí Neocatecumenal. Som una família catòlica i vivim a Barnaul (Sibèria-Rússia) des de fa un any, després de sentir-nos cridats a lliurar la nostra vida a l'anunci de l'Evangeli com a família missionera a qualsevol part del món, agraïts a Déu per la història que ha fet amb nosaltres.

Tots dos hem nascut en el si de famílies cristianes, on hem rebut la fe dels nostres pares. Ens vam conèixer en Guayaquil- l'Equador l'any 91, ciutat a la qual van ser destinats els nostres pares també com a famílies missioneres. Aquests anys per a nosaltres en Guayaquil- l'Equador, vivint en barris marginals entre gent miserable, han estat mostra que Déu és Pare i veiem com es compleix el que va dir  Joan Pau II: "Val la pena dedicar-se a la causa de Crist i donar la vida a l'Evangeli".

al gener de 2009 en una trobada a propòsit de la celebració dels 40 anys del Camí Neocatecumenal en el  Vaticà, vam ser enviades pel Sant Pare 250 famílies disposades a partir a qualsevol destí del món, deixant treball, casa i família, i amb la certesa que Déu proveeix. El nostre destí com hem dit, va anar per sorteig Barnaul, una ciutat que limita amb la Xina, té prop d'un milió d'habitants entre els quals hi ha quaranta catòlics i un sacerdot Polonès des de fa cinc anys. És una societat que està afectada per la història del país, i on no existeix una estructura familiar i l'alcohol és la via de fuita per a la gent. La nostra missió aquí és fer presència de família cristiana enmig d'aquesta societat on Déu és un desconegut. Hem de dir després d'un període curt de missió aquí que ens hem adonat que els primers beneficiats som nosaltres, Déu ens beneeix i acarona cada dia amb detalls sorprenents.

 1a - La visita del Papa a Barcelona està sent un esdeveniment per a tota la diòcesi. Com a missioners diocesans com esteu vivint aquesta visita?

Aquesta visita l'estem vivint per raons òbvies en la distància, estem expectants. Amb  la tecnologia actual a través d'Internet tenim accés a tota informació. Per a nosaltres és un esdeveniment de gran importància la visita del Sant Pare a Barcelona. Som conscients de la diversitat d'opinions, unes a favor i altres en contra.

Progressivament hem vist en aquest últim temps com les famílies espanyoles estan tallant amb les seves arrels cristianes, el llevar a Déu d'al mig  danya a la societat, a la família, a l'home en si, creiem que és vital aquesta visita per a recordar qui ha creat a l'home i perquè a més d'animar als catòlics a continuar en la nostra missió de l'anunci de l'evangeli amb la nostra vida, físicament, com ell amb el seu viatge a Barcelona.

2a - El Papa us va enviar a la missió En què consisteix la missió? Com l'esteu duent a terme? Quines dificultats us esteu trobant i quins fruits es veuen?

El fet de ser enviats pel Sant Pare ens ha fet sentir, entre altres coses, que no estem sols, ens sentim abrigallats en l'oració, en comunió amb l'Església. La nostra missió com hem dit, consisteix a viure enmig d'aquesta realitat posant en el centre de la nostra casa, de la nostra família a Crist, perquè tenim l'experiència que sense Déu, la nostra vida, la de l'ésser humà, no té un sentit veritable.

Esperem iniciar les catequesis per a adults en la parròquia, on ja existeix una comunitat (- són catorze catequesis donades durant dos mesos la porta d'inici de l'itinerari neocatecumenal, un procés d'iniciació cristiana per a adults que es viu en petites comunitats n.d.r) una vegada que parlem l'idioma que és una de les dificultats més grans amb la qual ens hem trobat, perquè el rus no és fàcil. Moltes vegades et sents impotent per la necessitat d'expressar-te i no poder, o t'humilia no entendre i passar com "el ximple" en reunions del col·legi, o simplement en el supermercat, etc.... així i tot, després d'uns mesos i sense haver-ho estudiat ho comencem a entendre i a parlar, sobretot els nens,la major ho parla millor que nosaltres!

Aquí s'escolaritzen als 7 anys i fins llavors ens interessava que els nens estiguessin des del principi en  contacte amb altres nens i amb la llengua, asique els inscrivim en  la guarderia, amb gran dificultat perquè no hi havia places, ni cap forma d'obtenir-les. El Senyor va tocar el cor d'algunes persones i hem pogut tenir accés; ells estan contents, aprenent i començant a experimentar de manera potser més inconscient que Déu proveeix.

A nivell d'infraestructura, salut i altra aquesta ciutat està bastant endarrerida, però el que ens semblava gairebé impossible la sanitat dels nens, col·legis, trobar una casa digna, un cotxe gran per a tots i capaç de suportar els -50è, un Centre Down per al nostre quart fill (amb Síndrome de Down)... Déu ho ha fet possible, i la veritat és que us mentiríem si us diem que estem necessitats d'algunes d'aquestes coses. Ens comencem a donar compte que la dificultat més gran per a la missió som nosaltres i malgrat tot el Senyor ens concedeix seguir aquí i ser espectadors de la seva obra. Nosaltres sempre que es dona l'ocasió donem la nostra experiència del que Déu ha fet en la nostra vida i diem que sentim de donar gratis el que hem rebut gratis.

3r - El Papa consagrarà el temple de la Sagrada Família. Què significa en el món d'avui la família cristiana? Quins aspectes la diferencien?

Nosaltres podem parlar des de la nostra experiència. Pensem que la família cristiana en el món d'avui és un signe visible de l'amor de Déu a l'home, és on l'ésser humà rep la seva identitat, rep la fe, els valors, tot, sense  una estructura familiar l'home està desorientat, el veiem en els més joves, en amics nostres i coneguts, aquí a Barnaul i a Barcelona.

Els aspectes que diferencia a la família cristiana  és que aquesta es recolza en Déu, es basa en el perdó, per això no es dona el divorci, no perquè es vegin capaços d'estimar-se l'u a l'altre per a tota la vida , sinó perquè tenen la certesa que recolzats en Jesucrist això és possible. No depèn dels ingressos, el tenir un fill més, la família cristiana té la certesa que Déu proveeix absolutament i per això cada fill és una alegria. La família no és un projecte de l'home, per a la família cristiana, aquesta, és un projecte de Déu. Quan tirem la mirada enrere i veiem el que Déu ha fet fins avui amb nosaltres, els nostres fills, pensem: és meravellós veure com fa totes les coses!

4t - Un altre aspecte significatiu de la visita del Papa  serà la visita al Centre del Nen Déu, on es cuiden, entre altres, nens amb Síndrome de Down... quin sentit té tenir un nen amb aquesta deficiència i com el viviu vosaltres?

Ens alegrem d'aquesta visita, ens entendreix, moltes vegades aquests nens són rebutjats, esperem que aquest esdeveniment faci pensar que Déu no s'ha equivocat, que són obra seva, sense error. Encara sort que existeixen, ens acosten a Ell.

Fins que no va néixer Pedro (2 Anys), no vam saber que tenia la Síndrome de Down. Per descomptat dir que ha estat per a tota la nostra família una benedicció, un regal, és per a nosaltres com tenir a Jesucrist a casa, té una dolçor natural extraordinària, tot el que puguem dir-vos  és poc. Com és natural et sorgeixen dubtes, pors, preocupacions,  perquè és una cosa que fins que no et toca, no ho coneixes veritablement.

Jo (Cecilia) us haig de dir que ho vaig saber des que li vaig veure ja a l'habitació poc després de néixer, i vaig sentir una alegria que no he sentit mai, segons van passant les hores i vas assimilant la notícia et sorgeixen preguntes, en tot moment sentia que no estava sola, el Senyor estava amb mi, i em va concedir,  i fins avui continua sent així, poder creure de veritat que Ell és el seu pare, i això em dona una tranquil·litat total en tot moment, perquè el sol veure-li m'ho recorda. Evidentment fem tot el que és a les nostres mans per a ajudar-lo en el seu desenvolupament i altre, però tenim clar que el que volem per a ell com per a nostres altres fills és transmetre-li la fe i que sigui feliç.

Disculpeu-me que m'esplaï, però parlant d'aquesta experiència se'm fa difícil ser breu. Actualment Pedro rep aquí a Barnaul, totes les atencions mèdiques que necessita, estimulació, teràpia de grup i altre, una altra vegada, veritablement Déu proveeix. Estem contentíssims i en la seva mirada veiem que és feliç. Per a tota la família és una alegria, els germans li volen moltíssim, és un més però és especial. I és veritat que requereix més atenció en molts aspectes i molta paciència perquè va més a poc a poc en tot, però ho fem amb alegria, com no, somriu i aquí ve la recompensa, com em va dir una persona una vegada, aquests nens tenen la mirada de Déu, és així.

Us agraïm les vostres oracions. Juan, Cecilia i fills.