'La meva família i jo servirem al Senyor'

LA MEVA FAMÍLIA I JO SERVIREM AL SENYOR…” (Jos.24,15)

ISAAC i CRISTINA, són un jove matrimoni del Camí Neocatecumenal, membres de la 9a comunitat de la parròquia Sta. Joaquina Vedruna de Barcelona, comunitat a la qual tb jo pertanyo. Són un matrimoni amb 4 fills petits, l'últim amb escassos cinc dies de vida…, nounat…!!! Abans-d'ahir, divendres, a “sorteig”, segons Déu ho va disposar, van ser enviats de missió a l'illa de Xipre…, i demà dilluns, si Déu vol, des de Roma seran enviats x el Papa Francesc amb desenes d'altres matrimonis de països distints, a la missió “ad gents” del món sencer, a les illes llunyanes, a pobles remots, o a ingents ciutats secularitzades, …entre els pobres i les perifèries del món…!!! Isaac i Cris, conscients dels seus límits i pobreses, sorpresos de l'elecció de Déu sobre les seves vides, SE SENTEN FEBLES I TREMOLOSOS…, però sobretot, ESGLAIATS PER TANT AMOR REBUT, i immensament AGRAÏTS…!!! No és per a menys: Deixen la seva terra, els seus treballs, les seves famílies i amics i tots els seus projectes…, i així, amb els seus fills petits, com els últims de la terra, arriben sense res a un país desconegut, com a emigrants, sense conèixer l'idioma, sense treball, sense seguretats, sense diners…, amb l'única certesa que DÉU ELS MESTRESSA, ELS CUIDA I ELS OBRIRÀ CAMINS ENMIG DEL DESERT…, com a PORTADORS D'UN TRESOR AMAGAT QUE NECESSITA SER COMPARTIT…, com a nous “Priscil·la i Aquila” aquell matrimoni del s.l que, segons narra el llibre dels Fets, misionaron amb Pablo, i van anunciar l'Evangeli, tb en aquelles latituds…, expectants en contemplar tant d'Amor de Déu en favor del seu poble…!!! A XIPRE…, molt prop de les arrels del Cristianisme, avui entre ortodoxos i musulmans en litigi, una de les Esglésies més antigues de la cristiandat…, deixebles de S. Bernabé, “apòstol de l'alegria”, patró fundador de l'Església xipriota i mestre d'Apòstols…, terra de predicació de S. Pablo i S. Marcos, a un pas de Terra Santa, …terra de màrtirs i d'una història Cristiana mil·lenària…, i avui, de nou, martiritzada, dividida i perseguida…!!! Illa meravellosa plena de germans necessitats als quals estimar, servir, anunciar-los la Bona Notícia i mostrar-los el camí de la Vida i del Cel…!!! La meva comunitat, que coneixem bé a Isaac i Cris, que sabem del seu passat, de les seves ferides, febleses i sofriments, sabem que no és mèrit seu, que el viscut és tot un do de Déu i que, això sí, amb cor obert, han sabut acollir-ho… i així, tb nosaltres, encara amb l'espina punxant x una amistat que s'allunya i es lliura, estem SORPRENDIDISIMOS del “home nou” sorgit en ells, de l'Amor profund que ens uneix en Crist, i que cap relació humana iguala, de la llibertat i generositat que Déu dona als seus fills “renascuts”, i de l'amor a la vida, als pobres i a la missió que, d'entre nosaltres, d'entre tanta pobresa i fang, està sorgint…!!! Només Déu ho fa possible…, i sí, …davant tant de miracle manifest, com no estar sorpresos, contents i agraïts…!!! L'ESGLÉSIA encara està viva i molt viva …, i el món, assedegat de vida, encara té esperança…!!! ANUNCIEM-HO…!!! Donem Gràcies a Déu i continuem resant x ells, i ara tb, x la missió de XIPRE a la qual Déu els envia…!!! Volguts Cris i Isaac… “fixos els ulls en Crist, correm fins a la meta…” (Hb.12,1-2)  compteu amb el nostre afecte, oració i ajuda… i així la vostra comunitat, que us vol, va amb vosaltres…, i al vostre costat, serem també comunitat missionera…! ENHORABONA…!!! sou uns afortunats i una GRAN LLUM PER A TOTS…!!! GRÀCIES x donar la vida a Crist, a l'Església i als més necessitats… GRÀCIES… missioners!!! Fsc. Xavier Vila. Germà de comunitat d'Isaac i Cris, i sacerdot.