La llum de la fe Jesús és el Senyor!

El Papa Francesc ha ofert la seva primera Encíclica: 'La Llum de la fe' (Lumen Fidei). Aquí us oferim un fragment per a la nostra reflexió:

La fe cristiana està centrada en Crist, és confessar que Jesús és el Senyor, i Déu l'ha ressuscitat d'entre els morts. Totes les línies de l'Antic Testament convergeixen en Crist; ell és el « sí » definitiu a totes les promeses. La història de Jesús és la manifestació plena de la fiabilitat de Déu. Si Israel recordava les grans mostres d'amor de Déu, que constituïen el centre de la seva confessió i obrien la mirada de la seva fe, ara la vida de Jesús es presenta com la intervenció definitiva de Déu, la manifestació suprema del seu amor per nosaltres. La Paraula que Déu ens dirigeix en Jesús no és una més entre altres, sinó la seva Paraula eterna. No hi ha garantia més gran que Déu ens pugui donar per a assegurar-nos el seu amor, com recorda sant Pau. La fe cristiana és, per tant, fe en l'Amor ple, en el seu poder eficaç, en la seva capacitat de transformar el món i il·luminar el temps. « Hem conegut l'amor que Déu ens té i hem cregut en ell ». La fe reconeix l'amor de Déu manifestat en Jesús com el fonament sobre el qual s'assenteixi la realitat i el seu destí últim.          La major prova de la fiabilitat de l'amor de Crist es troba en la seva mort pels homes. Si donar la vida pels amics és la demostració més gran d'amor, Jesús ha ofert la seva per tots, també pels quals eren els seus enemics, per a transformar els cors. Per això, els evangelistes han situat en l'hora de la creu el moment culminant de la mirada de fe, perquè en aquesta hora resplendeix l'amor diví en tota la seva altura i amplitud. Sant Joan introdueix aquí el seu solemne testimoniatge quan, al costat de la Mare de Jesús, contempla al que havien travessat. I, no obstant això, precisament en la contemplació de la mort de Jesús, la fe es reforça i rep una llum resplendent, quan es revela com a fe en el seu amor indefectible per nosaltres, que és capaç d'arribar fins a la mort per a salvar-nos. En aquest amor, que no s'ha sostret a la mort per a manifestar quant m'estima, és possible creure; la seva totalitat venç qualsevol suspicàcia i ens permet confiar-nos plenament en Crist.          Ara bé, la mort de Crist manifesta la total fiabilitat de l'amor de Déu a la llum de la resurrecció. Com a ressuscitat, Crist és testimoni fiable, digne de fe, suport sòlid per a la nostra fe. « Si Crist no ha ressuscitat, la vostra fe no té sentit », diu sant Pau. Si l'amor del Pare no hagués ressuscitat a Jesús d'entre els morts, si no hagués pogut retornar la vida al seu cos, no seria un amor plenament fiable, capaç d'il·luminar també les tenebres de la mort. La nostra cultura ha perdut la percepció d'aquesta presència concreta de Déu, de la seva acció en el món. Pensem que Déu només es troba més enllà, en un altre nivell de realitat, separat de les nostres relacions concretes. Els cristians, en canvi, confessen l'amor concret i eficaç de Déu, que obra veritablement en la història i determina el seu destí final, amor que es deixa trobar, que s'ha revelat en plenitud en la passió, mort i resurrecció de Crist.           Per a la fe, Crist no és només aquell en qui creem, la manifestació màxima de l'amor de Déu, sinó també aquell amb qui ens unim per a poder creure. La fe no sols mira a Jesús, sinó que mira des del punt de vista de Jesús, amb els seus ulls: és una participació en el seu mode de veure. En molts àmbits de la vida confiem en altres persones que coneixen les coses millor que nosaltres. Tenim confiança en l'arquitecte que ens construeix la casa, en el farmacèutic que ens dona la medicina per a curar-nos, en l'advocat que ens defensa en el tribunal. Tenim necessitat també d'algú que sigui fiable i expert en les coses de Déu. Jesús, el seu Fill, es presenta com aquell que ens explica a Déu. La vida de Crist —el seu mode de conèixer al Pare, de viure totalment en relació amb ell— obre un espai nou a l'experiència humana, en el qual podem entrar. La importància de la relació personal amb Jesús mitjançant la fe queda reflectida en els diversos usos que fa sant Joan del verb creure. Al costat de « creure que » és veritat el que Jesús ens diu, sant Joan usa també les locucions «creure a » Jesús i « creure en » Jesús. « Creiem a » Jesús quan acceptem la seva Paraula, el seu testimoniatge, perquè ell és veraç. « Creiem en » Jesús quan ho acollim personalment en la nostra vida i ens confiem a ell, unint-nos a ell mitjançant l'amor i seguint-lo al llarg del camí.  pres de "La llum de la fe", Enciclica del Papa Francesc