La joventut mira a la Creu de la JMJ com a senyal d'amor de Déu per nosaltres

Entrevista amb el coordinador de la peregrinació de les icones al Brasil

Per Thacio Siqueira

FORTALESA, dijous 31 maig 2012 (ZENIT).- La joventut mira a la Creu de la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ) "com a senyal d'amor de Déu per nosaltres, va dir el pare Antonio Ramos do Prado SDB, conegut com a pare Toninho.

El pare Toninho va concedir a ZENIT una entrevista explicant com està acollint el Brasil els símbols que peregrinen per les diverses diòcesis. El pare Toninho és assessor de la Comissió Episcopal Pastoral per a la Joventut i coordinador nacional de la Peregrinació de les icones de la JMJ al Brasil.

--P. Toninho: Són joves de totes les classes socials. Joves del camp i de la ciutat. Joves de les pastorals de la joventut que viuen el seu ministeri en les comunitats rurals, en els mitjans populars, en el món estudiantil, en les comunitats de base en les nostres parròquies del Brasil. Són joves de moviments, de noves comunitats, del món universitari i de les congregacions que tenen un carisma dirigit a l'evangelització de la joventut.

Quina mirada tenen els joves cap a la Creu de la JMJ?

--P. Toninho: Molts la miren demanant a Déu llibertat. Per exemple, quan la Creu passa a la presó, els joves presos demanen a Déu alliberament de les cadenes. Quan el jove és desocupat demana a Déu empro, quan és toxicòman demana a Déu cura, quan va malament a l'escola demana a Déu que millori... altres mirades són de pietat i agraïment. Alguns procuren mirar la Creu, entendre el sofriment de Crist. però molts miren a la Creu com a senyal d'Amor de Déu per nosaltres. Com a esperança, perquè Crist viu. El mirar més commovedor que vaig veure va ser el d'un jove a la presó demanant a Déu curar a la seva mare que tenia càncer. En fi, les mirades sempre busquen la misericòrdia de Déu.

La Creu de la JMJ pot convertir a algú?

--P. Toninho: Sí. Quan la Creu passa enmig de la multitud, moltes persones que no creuen volen saber per què la joventut va darrere d'una Creu de fusta. Llavors comença a buscar respostes a les seves inquietuds. Un jove de la Universitat de Teresina-Piauí, en la calor d'un debat entre fe i raó, va qüestionar l'existència de Déu. Després, en un determinat moment, quan els joves de l'arxidiòcesi van entrar en el saló de debat amb la Creu i cantant la música "en el pit jo porto una creu", va canviar d'opinió, perquè en aquest moment va assegurar que la fe va més enllà de la raó.

Què s'espera del pas de la Creu de la JMJ al Brasil?

--P. Toninho: Que ajudi la joventut a enfortir la fe i principalment a viure intensament la proposta del Document d'Apareguda, és a dir, ser veritables deixebles de Crist i autèntics missioners. Esperem que la Creu ajudi els joves a reafirmar la seva opció fonamental per Crist i per l'Església. Que ajudi els joves a fer el seu projecte de vida i pautar el seu camí a través d'aquest. Que ajudi als joves a no perdre de vista la tendresa de Déu.

Quin seria el llegat especial que la Creu podria suscitar en els joves?

--P. Toninho: L'índex de mortalitat juvenil al Brasil augmenta cada any. El llegat important seria que els joves que estan seguint la Creu fossin evangelitzadors d'altres joves perquè tinguin vida en abundància.