La Conferència Episcopal ultima la reforma dels cursets prematrimonials

Ja es treballa en l'aplicació del document vaticà Itinerari catecumenal per a la vida matrimonial, que prolongarà la seva durada. Es faran materials i es provaran en parròquies pilot

Un dels temes que va vertebrar la jornada de treball organitzada per la Subcomissió per a la Família i la Defensa de la Vida de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE)  per als delegats d'aquesta pastoral va ser el de la formació per al matrimoni.. 

Es va fer sobre la base del document vaticà Itinerari catecumenal per a la vida matrimonial, publicat el mes de juny passat, en el qual es proposa intensificar la preparació per a aquest sagrament, de manera que no siguin només unes catequesis que duren unes setmanes i passi a ser un procés d'anys

En la implantació d'aquest nou model ja està treballant la CEE, segons confirma a Alfa i Omega Miguel Garrigós, secretari tècnic de la citada subcomissió. El primer pas serà la preparació d'una sèrie de materials i després la seva posada en marxa en diòcesi i parròquies pilot.

En els materials s'oferiran claus per a l'acolliment, de manera que tant el matrimoni com el sacerdot encarregats sàpiguen fer les preguntes precises o situar-se adequadament davant d'una parella. Per exemple, cal tenir en compte si les persones que s'acosten són practicants o no, o estan allunyats de la fe. En una segona etapa ja s'aborden continguts, que s'aterraran en un retir final.

Garrigós reconeix que és important que existeixi una preparació seriosa per a aquest sagrament, i recorda que els sacerdots es preparen durant set anys abans de l'ordenació i que els religiós algun més fins que realitzen els vots perpetus.

Un altre motiu per a reforçar els itineraris és el creixent nombre de fracassos matrimonials: «Alguna cosa està passant. Estem llançant a les parelles de nuvis a una aventura i no els estem donant les eines necessàries», afegeix. En aquest punt, el sacerdot utilitza un símil per a advertir de la gravetat de l'assumpte: «Què passaria si després del dia de la seva ordenació un sacerdot no torna a trepitjar una Església? És el que està passant amb tantíssims matrimonis. Com pot ser que la resposta sigui: “Em vaig”?».

Cultura vocacional

Durant la jornada, que va presidir José Mazuelos, responsable de la Subcomissió per a la Família i la Defensa de la Vida, també es va abordar la qüestió del discerniment de les vocacions en l'entorn familiar. «Les famílies poden ser el terreny fecund on es manifesta el que Déu demana als joves.

És important l'oració, la meditació de la Paraula Déu, l'escolta, la vida de caritat…», afegeix Garrigós, que explica que des de l'Església es poden donar pautes a les famílies  per a cuidar i discernir la vocació. «Volem posar a les famílies en aquesta clau, amb la idea de potenciar i restaurar on s'hagi perdut la cultura vocacional», assevera.

En la seva opinió, fa algunes dècades era natural que un fill volgués ser sacerdot o que un altre marxés a la missió. A més, en totes les famílies hi havia contacte amb capellans, monges i frares, la qual cosa ampliava l'horitzó vital. Les diferents crisis que vivim avui, en la seva opinió, també afecten. «Totes van enllaçades. La crisi vocacional va unida a la crisi de fe, a la crisi de la família, a la crisi demogràfica…».

Fran Otero

   

Font: Alfa i Omega