L'Asunción de la Mare de Déu

El dogma de l'Asunción

Com és sabut, el Papa Pius XII, va declarar el Dogma de l'Asunción de la Santíssima Verge en cos i ànima al Cel el dia 1 de novembre de 1950.

Ho va fer des de l'atri exterior de Sant Pere Vaticà, envoltat de 36 Cardenals, 555 Patriarques, Arquebisbes i Bisbes, de gran nombre de dignataris eclesiàstics i d'una munió entusiasmada, d'aproximadament un milió de persones. Va definir així solemnement, amb la seva suprema autoritat, aquest dogma marià.

A continuació, les paraules mateixes que defineixen aquest Dogma, preses de la Butlla Munificentissimus Deus:

“Després d'elevar a Déu moltes i reiterades pregàries i d'invocar la llum de l'Esperit de la Veritat, per a glòria de Déu omnipotent, que va atorgar a la Mare de Déu la seva peculiar benevolència; per a honor del seu Fill, Rei immortal dels segles i vencedor del pecat i de la mort; per a augmentar la glòria de la mateixa augusta Mare i per a goig i alegria de tota l'Església, amb l'autoritat del nostre Senyor Jesucrist, dels benaurats Apòstols Pere i Pablo i amb la nostra, pronunciem, declarem i definim ser dogma divinament revelat, que la Immaculada Mare de Déu, sempre Mare de Déu, acabat el curs de la seva vida terrestre va ser asunta en cos i ànima a la glòria celestial”.

Pot entendre's per què es va aixecar un crit a l'uníson de part de la multitud entusiasmada que estava a la Plaça Sant Pere: gairebé 1900 anys de fe del poble i de l'Església en aquesta veritat, confirmada i ratificada pel Romà Pontífex, apel·lant a la infal·libilitat conferida a qui és el Successor de Sant Pere. També va haver-hi milions d'espectadors en els cinc continents, els qui van veure en televisió o van sentir per les estacions de ràdio del món catòlic, l'important anunci papal.

A partir d'aquest moment ja cap catòlic podia dubtar del fet de l'Asunción de Maria en cos i ànima al Cel, sense apartar-se de la Fe de l'Església.

I és important fer notar aquí el que Royo Marín ens diu en el seu tractat sobre la Santíssima Verge, respecte de la irreversibilitat que té un Dogma declarat. Ens diu que la infal·libilitat del Papa en proclamar “ex-cathedra” un dogma de fe, no recau sobre el valor dels arguments esgrimits pel mateix Pontífex per a secundar aquest dogma, sinó que cau sobre l'objecte mateix de la definició.

Què significa això? Significa que no pogués donar-se el cas que algun dels arguments utilitzats fossin considerats posteriorment dubtosos -o fins i tot, falsos. Després de la definició d'un dogma, la veritat definida és assumpte de fe. La infal·libilitat cau sobre aquesta veritat i no sobre els arguments emprats pels Teòlegs i, inclusivament, pel Papa en la introducció a la mateixa definició del dogma.

No obstant això, aquest teòleg marià considera que els arguments teològics que expliquen el Dogma de l'Asunción -igual que el de la Immaculada Concepció- són del tot ferms i assegurances, i per si sols ens portarien -com van portar a l'Església durant tants segles- a creure amb certesa a l'Asunción de Maria al Cel en cos i ànima.

Continuant amb la Butlla de l'Asunción, heus aquí alguns d'aquests arguments, continguts en aquesta. Els dos primers arguments són el de la Tradició i el de la Litúrgia. Després segueix que:

1. És una exigència de la Immaculada Concepció:

“Aquest privilegi -el de l'Asunción de Maria- va resplendir amb nou fulgor des que Pius IX, va definir solemnement el Dogma de la Immaculada Concepció. Aquests dos privilegis estan -en efecte- estretament units entre si. Crist, amb la seva mort, va vèncer la mort i el pecat; i sobre l'u i sobre l'altra reporta també la victòria, en virtut de Crist, tot aquell que ha estat regenerat sobrenaturalment pel baptisme. Però, per llei general, Déu no vol concedir als justos el ple efecte d'aquesta victòria sobre la mort, sinó quan hagi arribat la fi dels temps. Per això també els cossos dels justos es dissolen després de la mort, i només en l'últim dia tornarà a unir-se cadascun amb la seva pròpia ànima gloriosa.

“Però d'aquesta llei general va voler Déu que fos exempta la benaurada Mare de Déu. Ella, per privilegi del tot singular, va vèncer al pecat amb la seva Concepció Immaculada; per això no va estar subjecta a la llei de romandre en la corrupció del sepulcre, ni va haver d'esperar la redempció del seu cos fins a la fi del món.”

2. És una exigència de la seva dignitat de Mare de Déu i de l'amor del seu Diví Fill cap a ella:

“Totes aquestes raons i consideracions dels Sants Pares i dels Teòlegs tenen com a últim fonament la Sagrada Escriptura, la qual ens presenta a l'excelsa Mare de Déu unida estretament al seu Fill i sempre partícip de la seva sort. D'on sembla impossible imaginar-se separada de Crist, si no amb l'ànima, almenys amb el cos, després d'aquesta vida, a Aquella que li va concebre, li va donar a llum, li va nodrir amb la seva llet, li va portar als seus braços i li va estrènyer al seu pit.

"Des del moment en què el nostre Redemptor és Fill de Maria, certament, com a observador pefectísimo de la divina llei que era, no podria deixar de honrar, a més de l'Etern Pare, també al seu amantísima Mare. Podent, doncs, donar a la seva Mare, tant d'honor en preservar-la immune de la corrupció del sepulcre, ha de creure's que ho va fer realment”.

3. Per la seva condició de nova Eva i Corredemptora de la humanitat:

“Però cal recordar especialment que des del Segle II Maria és presentada pels Sants Pares com a nova Eva, estretament unida al nou Adán, si bé subjecta al, en aquella lluita contra l'enemic infernal, que, com va ser preanunciat en el Protoevangelio (Gen. 3, 15), havia d'acabar amb la plenísima victòria sobre el pecat i sobre la mort, sempre units en els escrits de l'Apòstol de les Gents (cf. Rom 5 i 6; I Cor. 15, 21-26; 54-57). Per la qual cosa, com la gloriosa resurrecció de Crist va ser part essencial i signe final d'aquesta victòria, així també per a Maria la comuna lluita havia de concloure amb la glorificació del seu cos virginal; perquè, com diu l'Apòstol, quan ... aquest cos mortal sigui revestit d'immortalitat, llavors succeirà el que va ser escrit: la mort va ser absorbida per la victòria (I Cor 15, 54).

4. Pel conjunt dels altres privilegis:

“De tal mode l'augusta Mare de Déu, misteriosament unida a Jesucrist des de tota l'eternitat amb un mateix decret de predestinació, immaculada en la seva concepció, verge sense taca en la seva divina maternitat, generosa sòcia del diví Redemptor, que va obtenir un ple triomf sobre el pecat i sobre les seves conseqüències, a la fi, com a suprem coronament dels seus privilegis, va ser preservada de la corrupció del sepulcre i, vençuda la mort, com abans pel seu Fill, va ser elevada en ànima i cos a la glòria del Cel, on resplendeix com a Reina a la destra del seu Fill, Rei immortal dels segles (cf. I Tim. 1, 17).”

Després hi ha un apart en la Butlla en el qual es resumeixen tots els motius que va haver-hi per a declarar el Dogma de l'Asunción:

“I com l'Església universal, en la qual viu l'Esperit de la Veritat, que la condueix infal·liblement al coneixement de les veritats revelades, en el curs dels segles ha manifestat de molts modes la seva fe, i com els Bisbes de l'orbe catòlic, amb gairebé unànime consentiment demanen que sigui definit com a dogma de fe divina i catòlica la veritat de l'Asunción corporal de la Benaurada Mare de Déu al Cel -veritat fundada en la Sagrada Escriptura, profundament arrelada en l'ànima dels fidels, confirmada pel culte eclesiàstic des de temps remotíssims, summament d'acord amb altres veritats revelades, esplèndidament il·lustrada i explicada per l'estudi de la ciència i saviesa dels teòlegs- creem arribat el moment pre-establert per la Providència de Déu per a proclamar solemnement aquest privilegi de Maria Virgen”.

Heus aquí, llavors, el text de la fórmula definitòria del Dogma de l'Asunción: “és “Dogma de Revelació Divina que la Immaculada Mare de Déu, sempre Mare de Déu, acabat el curs de la seva vida terrestre, va ser asunta en cos i ànima a la glòria celestial”.El significat de l'Asunción de Maria al Cel queda plasmat i meravellosament resumit en el Prefaci d'aquesta Solemnitat Mariana, en la qual celebrem la glorificació de la Mare de Déu ... i també la nostra pròpia glorificació: la que ens espera al final dels temps.

Així resem en el Prefaci de l'Asunción: "Avui ha estat portada al Cel la Verge Mare de Déu. Ella és figura i primícia de l'Església que un dia serà glorificada. Ella és consol i esperança del teu poble, encara pelegrí en la terra. Amb raó no vas voler, Senyor, que conegués la corrupció del sepulcre la Dona que, per obra de l'Esperit Sant va concebre en el seu si a l'autor de la vida".